dilluns, 31 de desembre del 2007

Bona roca, bons companys ,i que així sigui per molts anys...

Assegut , compartint la taula de l'esmorçar amb l'Andreu , l'Agustí i un senyor subsaharià ,que ha vingut a guanyar-se la vida, enceto la jornada. Compartir, la taula, la corda,la conversa ...Anem al Serrat de la Pastereta. L'Agustí, ara fa uns anys va obrir una via amb el Jaume, per mí ,el samaler, vamos. L'ascensió és molt maca, ben asegurada. La millor roca del massís. Escales pel crocant esferificat més deliciosament adherent d'aquesta muntanya. Jo vaig fer el primer llarg, l'Agustí el segon, l'Andreu s'encarregà de fer el darrer. Un cop a la via, va arribar una altre cordada. Dos homes , i una nena de set anys. Per la cantarella de la seva veueta, em vaig veure abocat a un torrent de records. Records en blanc i negre. Records amb rocciatores, cletes i els genolls pelats. Records..., records d'una època ,on quan tothom , li preguntava a aquell nen de set anys , què vols ser de gran?. Ell ,contestava amb la mateixa veu alegre que vaig sentir ahir...., jo ,vull ser escalador. I encara penso el mateix...

diumenge, 30 de desembre del 2007

Una de pedals

Avui m'han fet un regal molt emotiu, per inesperat i per inmerescut. Al recollir-me al mati i pujar al pensament de ketxup, el mestre m'ha dit : tinc una cosa per tu. Ufff....quins nervis : hi oberts el paquet i.....uns pedals de puta mare B-D !!!!!

Ara ja podré fer artifo...amb les indicacions dels mestres Cardona, Soto, Bassas i demés...

dissabte, 29 de desembre del 2007

Uns valents a la no-vola de la partió...

Quan les coses surten bé fa falta que algú ho digui. Si , jo i l'Andreu èrem allà. Ho vam veure, la cordada E_al_quadrat feia la Sidharta. O te vas a jartar de sida. De patiments ,com a qualsevol moment de la vida, n'hi van haver. Nosaltres, testimonis de l'ascensió, en vam fer algunes fotos.

divendres, 28 de desembre del 2007

Contrafort del Monestir: el camí de la Alsina

Avui ha estat un dia per encàrrec : poca patrulla, una via de collons...Ufff




Hem fet dos cordades : els mestres Cadona i Bassas per una banda, íntimament compenetrats....


i el mestre Soto i "los pequeños saltamontes" perl l'altre. La via era sotinguda i exigent, amb algun pas de V+, que no es por nada...i amb la corda pel d'amunt. Com fet remarcable la finura del Gabi has estat destacada. Fins hi tot de sobrant que anava el payo ha tret una pancarta a mitja via com homenatge a les falleres de Benicarló. Serà per falleres...uy uy uy : unos tanto y otros tan poco.... yo de mayor también quiero ser como el Gabi...i si no puc ser com éll em conformo amb les seves falleres...jajajajajaja.





dimecres, 26 de desembre del 2007

El mestre Cardona


Finalment l'he conegut. He tingut el plaer d'escalar amb ell. D'aprendre d'ell. Sí sí, és ell qui va obrir la via Carles del Gorro Frigi, i qui va reequipar la via GEDE del Frigi i tantes i tantes altres accions que agrair. Ha esta un honor compartir cordada amb ell el dia d'avui. Visca l'Agustí


El Pare Noël i Sant Esteve



Bé, alguns ja no tenim pare doncs no fa gaire que ens va deixar. Per tant l'arribada del Pare Noël és una data assenyalada, màgica. El pare Noël es una mica el pare de tots...: ens guia, ens porta a la muntanya, ens fa més lleugera la nostra existència i ens acompanya al cim de l'agulla. Visca el Pare Noël. Gràcies Vicens !!!

Els evangelis segons Sant Esteve...

Per començar voldria disculpar-me si algun seguidor del nen Jesús troba inapropiat aquest post. Crec ,que ara fa trenta anys, una colla de Sant Cugat van començar a sortir el dia de Sant Esteve. La idea era escalar per desintoxicar-se del dinar de Nadal. Com sempre les coses degeneren. Que si cava per beure, que si a més dels entrepans , els torrons , les neules i els polvorons. El cafè del Jordi, com sempre,inmillorable. El fet és sortir a escalar, el que sigui. fins hi tot, amb qui sigui. Aquest any, la meva cordada èren en Gabi Cerdà i el pare. L'Andreu i l'Agustí, també han fet les mateixes vies que nosaltres. La resta de la colla estava repartida entre la Lapònia de la Portella Gran , l'Aresta Brucs de la Pelada, i altres. El més bonic ha estat que èrem tretze. Que les tradicions paganes també sobreviuen . Per mostra un botó.

dimarts, 25 de desembre del 2007

SANT ESTEVE A MONTSERRAT


Tradició és tradició. Demà anem a Montserrat a fer la tradicional ascensió de Sant Esteve : em fa molta il.lusió. Em recullen els Soto's team a les 07:50 i cap a Montserrat...¿és possible un plan millor per una data assenyalada?



Sidartha, quina ensarronada!!!

Fa cosa d'un parell de mesos vem anar amb l'Enric Bassas a l'Aresta Brucs de la Bola de la Partió. Quan baixavem ens vem trobar a una cordada que pujava per una via anomenada Sidartha. Els hi vem preguntar el seu estat i la seva dificultat. La seva resposta va ser engrescadora: com a molt V+ amb bons paravolts. Al baixar vem anar a fer un cop d'ull i desde peu de via es veien tres paravols. Vem decidir tornar-hi. Fins ahir no va ser possible. Així dons ens plantem a peu de la Bola de la Partió per a enfilar-nos per la Sidartha. L'arrencada ja ens va semblar més dificil del que representa un V+ i fins la reunió vem necessitar els estreps un parell de cops. Jo anava de segon i em va costar bastant, vaig al·lucinar de com l'Enric Bassas va passar per allà. Els seguros allunyen bastant i no protegeixen els passos més dificils. La segona tirada també se la va treballar l'Enric, dons va veure que de V+ res de res i alló dels paravols era una trampa, dons allunyen tant que converteixen aquesta via en una ascensió molt exposada. L'arrencada de la primera reunió vaig trobar que era la part més difícil de tota la via. Arrenca en un petit extraplom i de seguida s'ha de flanqueixar cap a l'esquerra, amb un pas de molta dificultat i amb el seguent seguro al quinto pino. Vaig sortir de la reunió d'estreps, tot just surts en lliure de l'extraplomet et trobes sense mans, i només amb un bon peu esquerra, havent de recuperar la cinta i els estreps i amb el seguro a uns vuit metres cap a l'esquerra. Em va costar molt decidir-me a sortir d'allà. Un cop arribat al seguro és coser i cantar arribar fins la reunió. A partir d'aquí ja ho coneixiem, dons coincideix amb l'extraplom de la bola de l'Aresta Brucs.
A la conclusió que vem arribar, com per desgràcia tantes vegades, és que no t'en pots fiar de ningú. Bé, maticem-ho, dels nostres companys i de la gent que coneixem el seu criteri i/o la seva moralitat i bona fé si.
No vull dir que la gent d'aquella cordada tingueren mala fé, però crec que ens van voler vacilar i amb aquesta actitut algú pot prendre mal.

Salut i bon Nadal per tothom.

dilluns, 24 de desembre del 2007

La Bitlla, una aresta mooooooolt clàssica...


Ahir ho vam decidir. Avui anem a la Bitlla, la seva Aresta Brucs ens donarà una mesura de les nostres capacitats. Pel que fa a l'Andreu, veure si pot fer un llarg posant part des seguros ell. Pel que fa a mí , veure si puc fer el segon llarg que només té dos seguros. El primer llarg no resulta un problema massa difícil per l'Andreu .Posa dues cintes als dos espits , dos friends a la llastra, i una baga a una sabineta abans d'entrar a la reunió.

El següent llarg son figues d'un altre paner. Surto de la reunió i poso una cinta a mig metre. Més que res, per no haver de llençar les cordes per un factor 2 de caiguda, si caic. Al cap d'un parell de metres busco lloc per un friend del tres. Sé que serà la meva protecció els següents deu metres. Massa llarg, recordo haver passat per aquí corrents , també tenia vint anys menys. arribo al pitó universal esbufegant. Paro ,em tranquilitzo, surto a buscar el buril. Al cap de poc pinço la deisy a la reunió. L'Andreu puja com una moto, com disfruta el tio. Sempre dic que falta com a mínim un pitó. Si més no a la sortida de la fissura empotrament. Fa molts anys anava amb un martell , i pitons pels puestos. Avui en dia , hi ha algún maricón que es dedica a treure els pitons. Dic maricón , per què els gays són una altre cosa . Vagi per davant tot el meu respecte. Caldria fer una mica de reflexió. Val la pena treure un pitó per salvaguardar la reputació d'alguna vella glòria?. He fet , l'aresta del dit, dos cops. La Santacana de Pas de Príncep, les dues arestes Cerdà de les Bessones. La veritat, es deu tractar d'un tros de maricón. Si no volem malmetre la roca posant parabolts, deixem els pitooooons. No crec que es massifiquin gaire algunes arestes, i la veritat ,si mai algú cau que pugui decidir ell si vol tornar a escalar...., no un cirugià , o un tros de maricoooooooón, que MAI dona la cara.


Vaig fer la Bitlla fa trenta anys per primer cop. Alguna cosa dec haver après en tot aquest temps..., a putejar el personal, segur que no.

dimarts, 18 de desembre del 2007

El Solvay


És un lloc màgic, desitjat, punt de trobada, punt de partida. Ara farà poc més d'un any...Una abraçada company !!!
Salut i vies !!!


dissabte, 15 de desembre del 2007

La Agulla del Esquelet




Avui hem desafiat les previsions de la meteo i em anat a Agulles. Hem fet l'Agulla del Esquelet amb el mestre Bassas. El Gabi tancava cordada. Això d'empotrar-se costa una mica : deu ser com sortir del armari : jajajajajaja


El Gabi ha pujat com un tiro i sense patir : "quien tuvo retuvo". I es noten els entrenaments al rocòdrom del CMSC. L'esquelet ha estat recentment reequipat pel Toni i el Josep. Un agraïment per ells.

Hem estranyat als companys que no han pogut venir per atendre altres obligacions de mena familiar (l'Enric) o de panys (Bernat)

Ha estat un dia sensacional i el colofó ha estat El Pingüino, agulla que hem fet d'una sola tirada i s'ha de dir que més asequible que l'esquelet, al menys per sapastres com el menda.















dijous, 6 de desembre del 2007

Peeedra vaaaaa!!!

Hola nois, avui ha estat un dia, a part de fer una ascenssió molt bonica, d'anar cridant: Peeeedraaaa. Hem anat a la Gede del Gorro, una via realment molt disfrutona, on els seguros són bons, però allunyen un pel.Val a dir que la via no és gens dificil, encara que una caiguda tonta pot passar en qualsevol lloc. Durant l'aproximació ens hem trobat un grup, que provablement farien més d'una cordada, que ens han llençat al damunt unes quantes pedres. No ens han dit ni ase ni bèstia i com a mínim, jo esperava un avis i a posteriori, una disculpa. No tothom és igual... Ells han anat a una via oberta per la gent de Campamà i en la última tirada que hem fet, han quedat en la nostra vertical, m'ha tocat fer-la a mí i com us podeu imaginar, jo no ho he fet expressament, però la part de dalt està una mica descomposta, això ha portat que sense voler i amb la fricció de la corda amb el terra han vaixat unes quantes pedres, llavors jo he cridat: PEEEDRAAAA!!! Mireu, ha estat curiòs i totalment fortuït, però hi ha una dita: "quien siembra mareas, recoge tempestades". Casualitats d'aquesta vida.

Però el més important és que ningú a pres mal i que hem disfrutat molt de l'ascenssió. Ha començat l'alumne aventatjat Andreu fenr de primer i passant la tirada a la carrera. Després m'ha tocat a mi. En Bernat ha fet el salt del llavi, que és la tirada més tècnica, amb molta facilitat, però això és normal. La última també m'ha tocat a mí, però això ja ho sabeu..... A per la properaaaaa!!!!

dimecres, 5 de desembre del 2007

Sempre arribo tard

Nois, amb això del blog jo m'encanto i arribo tard. No m'en adono i ja heu publicat l'última sortida. Serà la vida familiar?

Bé, només afegir que també, tot i el fred, ens vem enfilar a la Portella petita per la Normal. Anavem amb una sola corda de 50m en doble, això vol dir que teniem 25m d'autonomía i que no podiem anar gaire lluny. Dons la solució la vem tenir molt a prop. Dues agulles que l'Andreu no s'hi havia enfilat: La Portella Petita i La Pelada. La primera la vem fer per la Normal, ara està reequipada amb paravolts. La segona la vem fer per la via nova, que queda a l'esquerra de l'aresta Brucs, comença en un lloc resguardat abans de sortir a l'aresta. Quan vem acabar encara teniem temps de enfilar-nos en algún altre lloc, però el fred i el vent ens en van treure les ganes. Hem quedat per retrovar-nos dijous. A veure a on anem. Jo proposo, si la temperatura ho permet, anar a la Rantamplan. Podriem pujar amb el cavall de ferro, previament haver esmorzat i així donem temps a que el sòl escalfi la roca.

Un salido, digo un saludo.

dilluns, 3 de desembre del 2007

L'efecte Tyndall a La Pelada


Semblava que nevava, el que de fet era impossible. Estavem d'esquena al fort vent del Nord assegurats a la instalació de ràppel. L'Enric passava la corda per plegarla i poder-la llençar avall.

I els flocs s'arrossegaven pel terra...Abans havia pujat de segon darrera el professor Mullor amb una sola corda en doble. ¿Una sola corda? L'alumne sapastre s'havia deixat La Rosa a casa...i el professor generós s'havia estalviat els retrets en un acte de generositat : l'Enric es axís de generos. Ufff tocava escalar amb 25 m de corda...

Quant em vaig adonar el sac de magnesi era buit...El magnesi que em va donar el mestre Soto !!! Eren flocs de magnesi atravessats per la llum d'un sol poruc. Mancava la companys del Gabi i del Bernat, però aixo te remei. Dimecres hi tornarem !!!!

diumenge, 2 de desembre del 2007

...,i ja fa de primer

Ho fa bé, el tio s'enfila ,amunt i amunt. Va posant cintes, passant la corda , amunt i amunt. Munta la reunió, em crida , ja puc pujar. Res, ho ha fet molt bé, no en tinc cap dubte. El següent llarg també el fa ell de primer, cap problema. Rappelem.
Decidim anar a fer-ne una altre. Aquest cop més dificileta.Jo pujo la corda el primer llarg, com canvien les coses, feia més de vint anys que no repetia aquesta via. Arribo a la reunió . Ara sóc jo qui el crida, puja bé , molt bé. Un cop amb mi , no ho dubta. M'ho pregunta. Com no , farà ell de primer altre cop. Surt de la reunió posa un parell de cintes i s'enfrenta amb un repte molt més seriós del que pensava. S'ho mira, tempteja el pas per l'esquerra. Passa. Passa, i puja com una moto, el tio va enxufat. Molt enxufat. Passa corrents.
Estic content. A començaments de maig el vam portar a escalar per primer cop. Ara, ja de primer. Ha estat un bon alumne, aplicat i sempre amatent.Tandebó puguem fer cordada molt anys, amics així costen de trobar. De moment les tirades no eren molt difícils, però deu n'hi dó, ha sortit molt bé dels problemes.
Per molts anys Andreu.