dilluns, 31 de desembre del 2007

Bona roca, bons companys ,i que així sigui per molts anys...

Assegut , compartint la taula de l'esmorçar amb l'Andreu , l'Agustí i un senyor subsaharià ,que ha vingut a guanyar-se la vida, enceto la jornada. Compartir, la taula, la corda,la conversa ...Anem al Serrat de la Pastereta. L'Agustí, ara fa uns anys va obrir una via amb el Jaume, per mí ,el samaler, vamos. L'ascensió és molt maca, ben asegurada. La millor roca del massís. Escales pel crocant esferificat més deliciosament adherent d'aquesta muntanya. Jo vaig fer el primer llarg, l'Agustí el segon, l'Andreu s'encarregà de fer el darrer. Un cop a la via, va arribar una altre cordada. Dos homes , i una nena de set anys. Per la cantarella de la seva veueta, em vaig veure abocat a un torrent de records. Records en blanc i negre. Records amb rocciatores, cletes i els genolls pelats. Records..., records d'una època ,on quan tothom , li preguntava a aquell nen de set anys , què vols ser de gran?. Ell ,contestava amb la mateixa veu alegre que vaig sentir ahir...., jo ,vull ser escalador. I encara penso el mateix...

diumenge, 30 de desembre del 2007

Una de pedals

Avui m'han fet un regal molt emotiu, per inesperat i per inmerescut. Al recollir-me al mati i pujar al pensament de ketxup, el mestre m'ha dit : tinc una cosa per tu. Ufff....quins nervis : hi oberts el paquet i.....uns pedals de puta mare B-D !!!!!

Ara ja podré fer artifo...amb les indicacions dels mestres Cardona, Soto, Bassas i demés...

dissabte, 29 de desembre del 2007

Uns valents a la no-vola de la partió...

Quan les coses surten bé fa falta que algú ho digui. Si , jo i l'Andreu èrem allà. Ho vam veure, la cordada E_al_quadrat feia la Sidharta. O te vas a jartar de sida. De patiments ,com a qualsevol moment de la vida, n'hi van haver. Nosaltres, testimonis de l'ascensió, en vam fer algunes fotos.

divendres, 28 de desembre del 2007

Contrafort del Monestir: el camí de la Alsina

Avui ha estat un dia per encàrrec : poca patrulla, una via de collons...Ufff




Hem fet dos cordades : els mestres Cadona i Bassas per una banda, íntimament compenetrats....


i el mestre Soto i "los pequeños saltamontes" perl l'altre. La via era sotinguda i exigent, amb algun pas de V+, que no es por nada...i amb la corda pel d'amunt. Com fet remarcable la finura del Gabi has estat destacada. Fins hi tot de sobrant que anava el payo ha tret una pancarta a mitja via com homenatge a les falleres de Benicarló. Serà per falleres...uy uy uy : unos tanto y otros tan poco.... yo de mayor también quiero ser como el Gabi...i si no puc ser com éll em conformo amb les seves falleres...jajajajajaja.





dimecres, 26 de desembre del 2007

El mestre Cardona


Finalment l'he conegut. He tingut el plaer d'escalar amb ell. D'aprendre d'ell. Sí sí, és ell qui va obrir la via Carles del Gorro Frigi, i qui va reequipar la via GEDE del Frigi i tantes i tantes altres accions que agrair. Ha esta un honor compartir cordada amb ell el dia d'avui. Visca l'Agustí


El Pare Noël i Sant Esteve



Bé, alguns ja no tenim pare doncs no fa gaire que ens va deixar. Per tant l'arribada del Pare Noël és una data assenyalada, màgica. El pare Noël es una mica el pare de tots...: ens guia, ens porta a la muntanya, ens fa més lleugera la nostra existència i ens acompanya al cim de l'agulla. Visca el Pare Noël. Gràcies Vicens !!!

Els evangelis segons Sant Esteve...

Per començar voldria disculpar-me si algun seguidor del nen Jesús troba inapropiat aquest post. Crec ,que ara fa trenta anys, una colla de Sant Cugat van començar a sortir el dia de Sant Esteve. La idea era escalar per desintoxicar-se del dinar de Nadal. Com sempre les coses degeneren. Que si cava per beure, que si a més dels entrepans , els torrons , les neules i els polvorons. El cafè del Jordi, com sempre,inmillorable. El fet és sortir a escalar, el que sigui. fins hi tot, amb qui sigui. Aquest any, la meva cordada èren en Gabi Cerdà i el pare. L'Andreu i l'Agustí, també han fet les mateixes vies que nosaltres. La resta de la colla estava repartida entre la Lapònia de la Portella Gran , l'Aresta Brucs de la Pelada, i altres. El més bonic ha estat que èrem tretze. Que les tradicions paganes també sobreviuen . Per mostra un botó.

dimarts, 25 de desembre del 2007

SANT ESTEVE A MONTSERRAT


Tradició és tradició. Demà anem a Montserrat a fer la tradicional ascensió de Sant Esteve : em fa molta il.lusió. Em recullen els Soto's team a les 07:50 i cap a Montserrat...¿és possible un plan millor per una data assenyalada?



Sidartha, quina ensarronada!!!

Fa cosa d'un parell de mesos vem anar amb l'Enric Bassas a l'Aresta Brucs de la Bola de la Partió. Quan baixavem ens vem trobar a una cordada que pujava per una via anomenada Sidartha. Els hi vem preguntar el seu estat i la seva dificultat. La seva resposta va ser engrescadora: com a molt V+ amb bons paravolts. Al baixar vem anar a fer un cop d'ull i desde peu de via es veien tres paravols. Vem decidir tornar-hi. Fins ahir no va ser possible. Així dons ens plantem a peu de la Bola de la Partió per a enfilar-nos per la Sidartha. L'arrencada ja ens va semblar més dificil del que representa un V+ i fins la reunió vem necessitar els estreps un parell de cops. Jo anava de segon i em va costar bastant, vaig al·lucinar de com l'Enric Bassas va passar per allà. Els seguros allunyen bastant i no protegeixen els passos més dificils. La segona tirada també se la va treballar l'Enric, dons va veure que de V+ res de res i alló dels paravols era una trampa, dons allunyen tant que converteixen aquesta via en una ascensió molt exposada. L'arrencada de la primera reunió vaig trobar que era la part més difícil de tota la via. Arrenca en un petit extraplom i de seguida s'ha de flanqueixar cap a l'esquerra, amb un pas de molta dificultat i amb el seguent seguro al quinto pino. Vaig sortir de la reunió d'estreps, tot just surts en lliure de l'extraplomet et trobes sense mans, i només amb un bon peu esquerra, havent de recuperar la cinta i els estreps i amb el seguro a uns vuit metres cap a l'esquerra. Em va costar molt decidir-me a sortir d'allà. Un cop arribat al seguro és coser i cantar arribar fins la reunió. A partir d'aquí ja ho coneixiem, dons coincideix amb l'extraplom de la bola de l'Aresta Brucs.
A la conclusió que vem arribar, com per desgràcia tantes vegades, és que no t'en pots fiar de ningú. Bé, maticem-ho, dels nostres companys i de la gent que coneixem el seu criteri i/o la seva moralitat i bona fé si.
No vull dir que la gent d'aquella cordada tingueren mala fé, però crec que ens van voler vacilar i amb aquesta actitut algú pot prendre mal.

Salut i bon Nadal per tothom.

dilluns, 24 de desembre del 2007

La Bitlla, una aresta mooooooolt clàssica...


Ahir ho vam decidir. Avui anem a la Bitlla, la seva Aresta Brucs ens donarà una mesura de les nostres capacitats. Pel que fa a l'Andreu, veure si pot fer un llarg posant part des seguros ell. Pel que fa a mí , veure si puc fer el segon llarg que només té dos seguros. El primer llarg no resulta un problema massa difícil per l'Andreu .Posa dues cintes als dos espits , dos friends a la llastra, i una baga a una sabineta abans d'entrar a la reunió.

El següent llarg son figues d'un altre paner. Surto de la reunió i poso una cinta a mig metre. Més que res, per no haver de llençar les cordes per un factor 2 de caiguda, si caic. Al cap d'un parell de metres busco lloc per un friend del tres. Sé que serà la meva protecció els següents deu metres. Massa llarg, recordo haver passat per aquí corrents , també tenia vint anys menys. arribo al pitó universal esbufegant. Paro ,em tranquilitzo, surto a buscar el buril. Al cap de poc pinço la deisy a la reunió. L'Andreu puja com una moto, com disfruta el tio. Sempre dic que falta com a mínim un pitó. Si més no a la sortida de la fissura empotrament. Fa molts anys anava amb un martell , i pitons pels puestos. Avui en dia , hi ha algún maricón que es dedica a treure els pitons. Dic maricón , per què els gays són una altre cosa . Vagi per davant tot el meu respecte. Caldria fer una mica de reflexió. Val la pena treure un pitó per salvaguardar la reputació d'alguna vella glòria?. He fet , l'aresta del dit, dos cops. La Santacana de Pas de Príncep, les dues arestes Cerdà de les Bessones. La veritat, es deu tractar d'un tros de maricón. Si no volem malmetre la roca posant parabolts, deixem els pitooooons. No crec que es massifiquin gaire algunes arestes, i la veritat ,si mai algú cau que pugui decidir ell si vol tornar a escalar...., no un cirugià , o un tros de maricoooooooón, que MAI dona la cara.


Vaig fer la Bitlla fa trenta anys per primer cop. Alguna cosa dec haver après en tot aquest temps..., a putejar el personal, segur que no.

dimarts, 18 de desembre del 2007

El Solvay


És un lloc màgic, desitjat, punt de trobada, punt de partida. Ara farà poc més d'un any...Una abraçada company !!!
Salut i vies !!!


dissabte, 15 de desembre del 2007

La Agulla del Esquelet




Avui hem desafiat les previsions de la meteo i em anat a Agulles. Hem fet l'Agulla del Esquelet amb el mestre Bassas. El Gabi tancava cordada. Això d'empotrar-se costa una mica : deu ser com sortir del armari : jajajajajaja


El Gabi ha pujat com un tiro i sense patir : "quien tuvo retuvo". I es noten els entrenaments al rocòdrom del CMSC. L'esquelet ha estat recentment reequipat pel Toni i el Josep. Un agraïment per ells.

Hem estranyat als companys que no han pogut venir per atendre altres obligacions de mena familiar (l'Enric) o de panys (Bernat)

Ha estat un dia sensacional i el colofó ha estat El Pingüino, agulla que hem fet d'una sola tirada i s'ha de dir que més asequible que l'esquelet, al menys per sapastres com el menda.















dijous, 6 de desembre del 2007

Peeedra vaaaaa!!!

Hola nois, avui ha estat un dia, a part de fer una ascenssió molt bonica, d'anar cridant: Peeeedraaaa. Hem anat a la Gede del Gorro, una via realment molt disfrutona, on els seguros són bons, però allunyen un pel.Val a dir que la via no és gens dificil, encara que una caiguda tonta pot passar en qualsevol lloc. Durant l'aproximació ens hem trobat un grup, que provablement farien més d'una cordada, que ens han llençat al damunt unes quantes pedres. No ens han dit ni ase ni bèstia i com a mínim, jo esperava un avis i a posteriori, una disculpa. No tothom és igual... Ells han anat a una via oberta per la gent de Campamà i en la última tirada que hem fet, han quedat en la nostra vertical, m'ha tocat fer-la a mí i com us podeu imaginar, jo no ho he fet expressament, però la part de dalt està una mica descomposta, això ha portat que sense voler i amb la fricció de la corda amb el terra han vaixat unes quantes pedres, llavors jo he cridat: PEEEDRAAAA!!! Mireu, ha estat curiòs i totalment fortuït, però hi ha una dita: "quien siembra mareas, recoge tempestades". Casualitats d'aquesta vida.

Però el més important és que ningú a pres mal i que hem disfrutat molt de l'ascenssió. Ha començat l'alumne aventatjat Andreu fenr de primer i passant la tirada a la carrera. Després m'ha tocat a mi. En Bernat ha fet el salt del llavi, que és la tirada més tècnica, amb molta facilitat, però això és normal. La última també m'ha tocat a mí, però això ja ho sabeu..... A per la properaaaaa!!!!

dimecres, 5 de desembre del 2007

Sempre arribo tard

Nois, amb això del blog jo m'encanto i arribo tard. No m'en adono i ja heu publicat l'última sortida. Serà la vida familiar?

Bé, només afegir que també, tot i el fred, ens vem enfilar a la Portella petita per la Normal. Anavem amb una sola corda de 50m en doble, això vol dir que teniem 25m d'autonomía i que no podiem anar gaire lluny. Dons la solució la vem tenir molt a prop. Dues agulles que l'Andreu no s'hi havia enfilat: La Portella Petita i La Pelada. La primera la vem fer per la Normal, ara està reequipada amb paravolts. La segona la vem fer per la via nova, que queda a l'esquerra de l'aresta Brucs, comença en un lloc resguardat abans de sortir a l'aresta. Quan vem acabar encara teniem temps de enfilar-nos en algún altre lloc, però el fred i el vent ens en van treure les ganes. Hem quedat per retrovar-nos dijous. A veure a on anem. Jo proposo, si la temperatura ho permet, anar a la Rantamplan. Podriem pujar amb el cavall de ferro, previament haver esmorzat i així donem temps a que el sòl escalfi la roca.

Un salido, digo un saludo.

dilluns, 3 de desembre del 2007

L'efecte Tyndall a La Pelada


Semblava que nevava, el que de fet era impossible. Estavem d'esquena al fort vent del Nord assegurats a la instalació de ràppel. L'Enric passava la corda per plegarla i poder-la llençar avall.

I els flocs s'arrossegaven pel terra...Abans havia pujat de segon darrera el professor Mullor amb una sola corda en doble. ¿Una sola corda? L'alumne sapastre s'havia deixat La Rosa a casa...i el professor generós s'havia estalviat els retrets en un acte de generositat : l'Enric es axís de generos. Ufff tocava escalar amb 25 m de corda...

Quant em vaig adonar el sac de magnesi era buit...El magnesi que em va donar el mestre Soto !!! Eren flocs de magnesi atravessats per la llum d'un sol poruc. Mancava la companys del Gabi i del Bernat, però aixo te remei. Dimecres hi tornarem !!!!

diumenge, 2 de desembre del 2007

...,i ja fa de primer

Ho fa bé, el tio s'enfila ,amunt i amunt. Va posant cintes, passant la corda , amunt i amunt. Munta la reunió, em crida , ja puc pujar. Res, ho ha fet molt bé, no en tinc cap dubte. El següent llarg també el fa ell de primer, cap problema. Rappelem.
Decidim anar a fer-ne una altre. Aquest cop més dificileta.Jo pujo la corda el primer llarg, com canvien les coses, feia més de vint anys que no repetia aquesta via. Arribo a la reunió . Ara sóc jo qui el crida, puja bé , molt bé. Un cop amb mi , no ho dubta. M'ho pregunta. Com no , farà ell de primer altre cop. Surt de la reunió posa un parell de cintes i s'enfrenta amb un repte molt més seriós del que pensava. S'ho mira, tempteja el pas per l'esquerra. Passa. Passa, i puja com una moto, el tio va enxufat. Molt enxufat. Passa corrents.
Estic content. A començaments de maig el vam portar a escalar per primer cop. Ara, ja de primer. Ha estat un bon alumne, aplicat i sempre amatent.Tandebó puguem fer cordada molt anys, amics així costen de trobar. De moment les tirades no eren molt difícils, però deu n'hi dó, ha sortit molt bé dels problemes.
Per molts anys Andreu.

dimecres, 28 de novembre del 2007

Volar...

Recordo la sensació com si haguès estat ahir mateix, i de fet en fa mes de vint anys. Renoi, caure, el que es diu caure, no li agrada a ningú. Ahir l'Andreu, es va guanyar les ales. L'Enric l'asegurava, i jo que en veu baixa li deia ,estigues al lloro que ja està molt amunt..., molt amunt. Tiu , ha xapat ?, no , em sembla que no..., porta'l curt..., res va ser tot molt ràpid. Saaaaaaaaaaaaaque!!!, un cop sec de peus al plafó. L'Enric el va aturar bé, tot va quedar en una anecdota. Cervesseta, xerrada i cap a casa. El tio es va portar com un home, fred, sense perdre massa la calma. Ja es bó. Després a riure. Noi , ja tenim un nou pilot...
Enhorabona

dimarts, 27 de novembre del 2007

GABI 3 -- ANDREU 1

Avui hem anat al rocòdrom i hem tingut el bateig de vol. Era la tercera ascensió de primer i tocava xapar passat el segon sostret. El mestre Soto em preguntava per tercera vegada ¿vas bé? ja que el tema es veia a venir.... En dècimes de segon el meu cervell ha entés que els meus braços estaven petats i que no xapàvem : has estat tot molt ràpid i l'Enric a la alçada de les circumstàncies. No podia ser d'un altra manera !!!

Hem après que ens hem d'avançar als aconteixements, conservadors al valorar les nostres possibilitats, que l'equip de seguretat personal aguanta i que els companys són de fiar, tot i que d'això últim no hi havia cap dubte i per això som en aquest negoci...

Hem estat fent plans per dissabte i potser ja farem alguna tiradeta de primer. El dijous toca rocòdrom i esperem que el marcador no es bellugui del 3-1.

Pels que heu tingut la paciència de llegir fins aqui : http://www.youtube.com/watch?v=Fpm0m6bVfrM


Fins aviat

diumenge, 25 de novembre del 2007

L'Abret...aiiiiii quin fred


Bé, l'ascensió ha estat un éxit. Ens hem plantat a peu de via i d'estrena : a la via del Arbret qui res no estrena, res no val. En Gabi estrena cotxe de puta mare. L'Enric estrena gats i casco. En Bernat pantalons, budrier i samarreta Millet. I jo uns pirates d'estiuuuuuuuuuuuuuuuuu...que em congelo!!!! i es clar "La Rosa" : una Beal Cobra de 8.6 mm y 50 m.






Ens em posat a fer feina dues cordades : Bernat i jo i l'Enric i en Gabi. La via no esta massa ben equipada, cosa que ja comença a ser una tradició. El segon llarg te una sortida de 5+ molt exigent i per anar de primer tributa d'un parell de bemols. I s'ha d'anar molt fi molt fi...com només en mestre Soto sap fer-ho. El fred afegia un grau a la via i ens ha fet patir, cal dir-ho. De baixada hem fet un rapel d'uns 45 m amb una primera part un pel complicada. Els darrers 25 m son molt macos amb alguna part volada molt divertida. Dimarts ens veiem al rocòdrom !!!!












dissabte, 24 de novembre del 2007

La Rosa


La Rosa demà serà protagonista. Anirem a fer l'Arbret. La Rosa i jo feia temps que pensàvem l'un amb l'altre. Ens haviem trobat alguna vegada cara a cara, per casualitat al Decarton i alguna cosa especial ens trasmetíem l'un a l'altre. Va ser el dia 22-N que em vaig decidir, vaig donar un pas endavant. Ara ja estem junts i cuidarem l'un del altre. Procuraré no trepitjar-la quant la tregui a ballar assegurant algun company, i sé que ella cuidarà de mi i del meus companys. És mes alta que jo però aixo no serà cap problema, tot i que em pasa mes de 48 m.
És que al color rosa... l'amor si posa...

dijous, 22 de novembre del 2007

Convocatoria per un sopar al Solvay...

Ja ho vaig dir abans de marxar, ara crec que ja no poden passar més dies. El menú serà senzill, pà amb tomàquet, embotit i vinatxo. S'ha refusat la proposta dels mestres Bassas i Cardona, que consistia en fer un autèntic àpat amb purè de patates i tonyina , sopa maggi de pote, galetes i barretes energètiques. Ah!, i de postres un capuccino de sobre. Evidentment tot servit en carmanyola d'alumini, gots de campanya, i cuinat amb fogonet de tempesta. Tot era per fer bona la dita de: Solvay, comeremos lo que hay...
Per tant llanço la proposta, cal per tant trobar una data...Per si les mosques , i els carajillos acaben sent mooolt carregats s'instal·larà un passamà a mode de linea de vida, per fer els darrers metres fins la porta. Es prega treure's les botes abans d'entrar , penjar els piolets i grampons en l'armari de l'entrada.

dimarts, 20 de novembre del 2007

El rocódrom del CMSC




Avui hem estat al rocódrom. Sens dubte meritori : Plovia...ufff. En Enric i jo hem millorat grau. Això, s'ha de dir gràcies al meste Soto, al menys en el meu cas. El mestre eé el mestre...què collons !!!

Bé això serveix per agafar confiança i la cervesa commemorativa ens porta a una via el pròxim diumenge : ahhhhhhhhhhhh... farem l' Arbret per la via Aitor a la zona d'Agulles. La cosa promet


diumenge, 18 de novembre del 2007

Les Castellasses, per l'Aresta


Avui ha estat un dia de tràmit. Hem fet una agulla no gaire ben equipada a Sant Llorenç de Munt. El tema ha estat la companyia : erem en Gabi, en mestre Soto i jo, l'aprenent esforçat osea-el-menda-hago-lo-que-puedo...


Era una via poc i malament equipada, clàsica,precària... peró molt ben acompanyada.... És la companyia somiada. Senzilla, directa, profunda...Dona gust de debó encordar-se a paios com en Bernat i en Gabi : recolçament, compromís. Et sents realment viuuuuuuuuu !!!!


Un record molt fort i emotiu per en JL Esparza que em va obrir la dimensió dels Alps i tantes i tantes altres ensenyançes : és ben cert que es tarcte d'una persona entranyable i generosa. Soc aquí (al blog) degut al mestre Esparza i al mestre Vives. En Vives em va iniciar a la muntanya i em va obrir una nova galaxia...va ser el principi de tot...és de les persones mes importantas a la meva vida....


Va dir el mestre de la màgic line : vui omplir els meus anys de vida; I no la meva vida d'anys...Estamos en ello !!!!!!!!
SALUT COMPANYS !!!!!

dissabte, 17 de novembre del 2007

El Gegant Encantat per l'aresta Brucs

Bé,

Avui ha estat un dia de mestres : hem anat amb en mestre Basas, Enric Mullor i Gabi Cerdà. Hem après molt : ufffff !!!!

1- La tàctica, planificació i l'estrategia : en mestre Basas (más sabe el diablo por viejo que por diablo) ha valorat la situació i ha proposat - saviament, al arribar a Monistrol - una parada tècnica per esmorçar i adaptar-nos al ritme que marca la natura de Montserrat. La temperatura mentrestant ha pujat uns graus des de els -5 fins els nosequè que marcava el meu estómac amb l'entrepà de truita siguent processat. Saviament i per indicació d'en mestre Basas hem agafat el cavall de ferro i en un plis-plas ens em plantat a peu de via. Hem anat a conquerir el Gegant Encantat. I només faltava en Bernat (mestre Soto).

2- La psicologia : la via ha estat a la alçada del repte (jajajajajaja) i ens hem empleat a fons. Avui hem passat del ecològic, del natural....i ens hem estrenat en l'artificial : aggggggggg!!!!!!!!.

3- Els fonaments : hi han hagut dos pilars fonamentals : l'ofici d'en mestre Basas i la psicologia dels companys Cerdà i Mullor que a més de les encertades instruccions m'han recolzat anímicament. Són la lletra que acompanya a la "musiquilla" del rocòdrom del CMSC !!!!

4- El cinquè de la cordada : faltava en Bernat (mestre Soto) però hi era. Collons si hi era !!!!

La ascensió ha estat un èxit i un repte força exigent. Realment la metereologia ha estat a l'alçada de les circumstàncies tret d'un fenomen metereològic atribuit al canvi climàtic que s'anava repetint durant tota l'ascensió : prra pa papap papapap papapap pappa: Bé mai se sap però unes llenties maltparides podrien tenir alguna cosa a veure....

I demá Sant Llorenç de Munt

divendres, 16 de novembre del 2007

el que ens espera...


Bé, aquesta es la història d'un desig, d'una fita que potser mai es farà realitat, però, el ben cert és que gaudirem fent camí plegats. Ell és axí, imponent, majestuós. En certa manera t'impressiona amb la seva arrogància brutal i història sobre la seva conquesta

Potser hi tornarem per pujar-hi, potser no. Tant se val. La questió és fer camí...fer via

dijous, 15 de novembre del 2007

i per què no?

Ara fa vuit setmanes que sóc fora, enyoro els meus companys de corda. Voldria crear aquest bloc per comentar les nostres escalades, sortides a la muntanya, passeijos, el que sigui. Trobo a faltar la llar de foc del club vell , les torrades, i xerrar, xerrar del que hem de fet ,del que hem fet. Vaig créixer així, la muntanya m'ha donat molts pares, que avui tanmateix son companys. Si més no, llanço la proposta, ...
Per tant : al lloro... , surto de la reunió..., corda fluixa... ,surto a buscar el primer seguro...