diumenge, 31 de maig del 2009

Bateig de Roca de la Raquel

Eren les 7:55 del mati quan el cotxe del Gabi enfilava pel meu carrer. Jo era a la porta de casa i, després de presentar-me la Raquel (Fallera major de Benicarló) ens dirigíem cap a Collbató.




La zona escollida era El Parvulari i més concretament El Jardinet. Arribem a peu de via i esmorzem.



Rápidament ens posem per feina i deprés de pujar jo la corda, li toca a la Raquel. La Raquel puja com un coet. A la baixada li costa una mica confiar en la corda, per tot el que puja...baixa. Allà vam fer les vies del centre i esquerra, mes senzilles i la Raquel és va comportar com una campiona. No podia ser menys !!





La Raquel va gaudir d'un bon estreno d'escalada i li van quedar ganes de repetir. Objectiu assolit !

dissabte, 23 de maig del 2009

PEB !!!! : tap de cava !!!!!

És aquell soroll tant característic de la nostra cultura, quan hi ha una cel.lebració !! El mestre Bassas alçant la copa de cava... Ummm !

Com suàvem... el mestre Bassas havia pujat de primer, passet de 6a+ a toooope per encetar una fantàstica jornada al Figaró.

Suàvem...per un tubo !!!! Molta calor i humitat... diverses vies ben assegurades...com a mi m'agraden!

Vam fer diverses vies de dificultat des de IV fins a 6a: directe, normal, etc ! ¿serà per grau????? jejejejejeje

Mooolt recomanable via al tap de cava.


Després vam anar a les Besones on vam pujar per la directa. La Besona Petita te un pas de puta mare de maco, abans de la reunió.

Salut i pau

dissabte, 16 de maig del 2009

Elefant : Boy - Roca

Avui estrenavem corda i companys de cordada. L'objectiu, la Boy-Roca de l'Elefant. Hem fet dos cordades. El mestre Bassas, la Rosa i el Santi i l'altre coradada erem El Josep i jo mateix.


Com som bona gent hem deixat passar a una cordada de dos que han arribat després nostre. No anavem tan depresa com esperavem...


La via espléndida, tot una clásica de 5 llargs requipada tot i que ja ha passat algun espavilat trencant parabolts. En particular el que assegurava la desgrimpada del cim, que está mooolt pulit.




La via molt maca i el llarg d'artificial ben assegurat. El seguros, als demes llarga allunyan bastant el que dona un cert grau d'exposició a la via


El dia ha acompanyat a tope i demà toca anar al Parvulari amb els mestres Cardona, Soto i cia

Salut i pau>

dissabte, 9 de maig del 2009

Agulla de San Benet : via Mononucleosi

Feia temps que no escalàvem a San Benet. Recordo el dia que el mestre Soto em va dur a fer la Momieta, per la normal. Quina via mes maca !!!!!!







Avui ha estat el mestre Bassas qui m'ha dut a fer unes vies molt maques. Primerament ha estat la Trumfa per la normal (4 grau), seguidament hem anat a a fer la Agulla de San Benet. La primer via ha estat la normal (4+). Seguidament hem fet la Mononucleosi. És aquella malaltia vírica coneguda també com "malatia del petó". El grau és un 5+ molt recomanable. La via ben assegurada. És una clàssica que val la pena repetir.

Per arrodonir el dia hem anat fins Sant Miquel. Total 5 hores de gaudir de Montserrat. Fins la pròxima !!!!


dimarts, 5 de maig del 2009

Eclipsi de mar a la Peluda...


Sento la corda que tiba, haig de sortir a l'aresta. Decididament els flanquejos no són lo meu. Així que puc m'enfilo amunt. El pare des de la reunió em va recuperant les cordes. Avui escalem tots dos sols. Les cordes són de color vermell una i l'altre blava. Totes dues tenen piquets de color groc. M'enfilo mirant de posar els peus bé. El pare diu que encara que les cletes em van una mica grans, si poso els peus bé pujarè millor. S'escala amb els peus, les mans són per aguantar l'equilibri...
L'aresta es va ajeient. Aixeco el cap i veig el pare asegut en un forat , és la reunió. Amb la corda passada pel darrera de l'esquena em va recuperant. La jaqueta blava de lona , el casc carbassa, els rocciatore marrons, mitjons vermells i unes botes molt grosses. Rera la seva gran barba negra em mira benevolent. Ara et toca a tu fill, diu...Escala amb calma i un cop al cim , t'ajeus com jo , i em recuperes les cordes fins que jo pugui sortir de la reunió. Entesos??. Si pare ,li faig una mica seriós. El tram que queda fins el cim és curt i fàcil. Abasto el cim, segueixo les seves instruccions...Recupero la corda com un foll,així que ja no segueix , li crido al pare: quan vulguis!!!
Al cap de poc ja el tinc amb mi. Ho fet bé pare?. Ell que mira i em diu: fill, que no t'has lligat a la reunió!!.Recordo molt bé la seva imatge com si fos avui dia, no recordo res de lligar-me a la reunió...
Ara que fa estona que miro de fer el pas que em porti a l'aresta, penso en aquell moment. Tampoc hagués servit de molt, un nen de vuit anys no hagués pogut aturar una caiguda d'un home de vuitanta quilos. Miro avall, el Fatjonet fa una ganyota amb el bigoti sota aquell casc blanc Galibier. Sembla voler dir: vinga tiu..., tibo de les petites preses, aixeco la camaaaa..., buff. Un cop dret li foto amunt tan ràpid com puc. El trepant l'he deixat a la reunió, les falquetes i els pitons curts no són benvinguts en aquest territori. Amb sort abastaré la part segura i ajaguda de l'aresta. Queda un petit mur una mica fí. Em concentro en cada presa que toco, mica en mica vaig guanyant alcada, ja albiro la falsa reunió de l'aresta. Salvat, penso. Mentre em lligo, penso en aquell moment, quan tenia vuit anys. Torno a recordar el pare amb tot detall, com no, aquest cop també recordo la bronca per no lligar-me a la reunió. Crido a en Josep, en Fatjonet, com un pare per mi. Desmunta la reunió i surt d'estreps. Mentre puja posa un parell d'espits més. És la técnica més ética per nosaltres. El primer se la juga, passa com pot .El segon mira d'arreglar el que el de primer no pot fer. La boira ens va envaint, lentament ho va tapant tot. Al final en un arrebat poètic, en Josep en té molts, decidim possar-li a la via: Eclipsi de mar..., serà el Sabina, serà jo que sé. El fet és que per ser el desembre , encara prou que ens en hem sortit.

PD: Vaig tancar aquell any d'Olimpiades a Barcelona, canvis de carrera, de nòvies, de massa coses, tot plegat, amb la sensació de que ja no tenia massa ganes d'escalar. Aquell estiu havia fet la Valentin de l'Aeri i anava mot xulo, massa...Malauradament, així va ser. Al cap de poc vaig quedar-me com congelat en el temps. Ara fa un parell d'anys vaig sortir d'aquell estat i fa dies que la derivada parcial de l'entropia respecte al temps és àltament positiva. Millor morir evaporant-me, que congelat...