dimecres, 28 de novembre del 2007

Volar...

Recordo la sensació com si haguès estat ahir mateix, i de fet en fa mes de vint anys. Renoi, caure, el que es diu caure, no li agrada a ningú. Ahir l'Andreu, es va guanyar les ales. L'Enric l'asegurava, i jo que en veu baixa li deia ,estigues al lloro que ja està molt amunt..., molt amunt. Tiu , ha xapat ?, no , em sembla que no..., porta'l curt..., res va ser tot molt ràpid. Saaaaaaaaaaaaaque!!!, un cop sec de peus al plafó. L'Enric el va aturar bé, tot va quedar en una anecdota. Cervesseta, xerrada i cap a casa. El tio es va portar com un home, fred, sense perdre massa la calma. Ja es bó. Després a riure. Noi , ja tenim un nou pilot...
Enhorabona

dimarts, 27 de novembre del 2007

GABI 3 -- ANDREU 1

Avui hem anat al rocòdrom i hem tingut el bateig de vol. Era la tercera ascensió de primer i tocava xapar passat el segon sostret. El mestre Soto em preguntava per tercera vegada ¿vas bé? ja que el tema es veia a venir.... En dècimes de segon el meu cervell ha entés que els meus braços estaven petats i que no xapàvem : has estat tot molt ràpid i l'Enric a la alçada de les circumstàncies. No podia ser d'un altra manera !!!

Hem après que ens hem d'avançar als aconteixements, conservadors al valorar les nostres possibilitats, que l'equip de seguretat personal aguanta i que els companys són de fiar, tot i que d'això últim no hi havia cap dubte i per això som en aquest negoci...

Hem estat fent plans per dissabte i potser ja farem alguna tiradeta de primer. El dijous toca rocòdrom i esperem que el marcador no es bellugui del 3-1.

Pels que heu tingut la paciència de llegir fins aqui : http://www.youtube.com/watch?v=Fpm0m6bVfrM


Fins aviat

diumenge, 25 de novembre del 2007

L'Abret...aiiiiii quin fred


Bé, l'ascensió ha estat un éxit. Ens hem plantat a peu de via i d'estrena : a la via del Arbret qui res no estrena, res no val. En Gabi estrena cotxe de puta mare. L'Enric estrena gats i casco. En Bernat pantalons, budrier i samarreta Millet. I jo uns pirates d'estiuuuuuuuuuuuuuuuuu...que em congelo!!!! i es clar "La Rosa" : una Beal Cobra de 8.6 mm y 50 m.






Ens em posat a fer feina dues cordades : Bernat i jo i l'Enric i en Gabi. La via no esta massa ben equipada, cosa que ja comença a ser una tradició. El segon llarg te una sortida de 5+ molt exigent i per anar de primer tributa d'un parell de bemols. I s'ha d'anar molt fi molt fi...com només en mestre Soto sap fer-ho. El fred afegia un grau a la via i ens ha fet patir, cal dir-ho. De baixada hem fet un rapel d'uns 45 m amb una primera part un pel complicada. Els darrers 25 m son molt macos amb alguna part volada molt divertida. Dimarts ens veiem al rocòdrom !!!!












dissabte, 24 de novembre del 2007

La Rosa


La Rosa demà serà protagonista. Anirem a fer l'Arbret. La Rosa i jo feia temps que pensàvem l'un amb l'altre. Ens haviem trobat alguna vegada cara a cara, per casualitat al Decarton i alguna cosa especial ens trasmetíem l'un a l'altre. Va ser el dia 22-N que em vaig decidir, vaig donar un pas endavant. Ara ja estem junts i cuidarem l'un del altre. Procuraré no trepitjar-la quant la tregui a ballar assegurant algun company, i sé que ella cuidarà de mi i del meus companys. És mes alta que jo però aixo no serà cap problema, tot i que em pasa mes de 48 m.
És que al color rosa... l'amor si posa...

dijous, 22 de novembre del 2007

Convocatoria per un sopar al Solvay...

Ja ho vaig dir abans de marxar, ara crec que ja no poden passar més dies. El menú serà senzill, pà amb tomàquet, embotit i vinatxo. S'ha refusat la proposta dels mestres Bassas i Cardona, que consistia en fer un autèntic àpat amb purè de patates i tonyina , sopa maggi de pote, galetes i barretes energètiques. Ah!, i de postres un capuccino de sobre. Evidentment tot servit en carmanyola d'alumini, gots de campanya, i cuinat amb fogonet de tempesta. Tot era per fer bona la dita de: Solvay, comeremos lo que hay...
Per tant llanço la proposta, cal per tant trobar una data...Per si les mosques , i els carajillos acaben sent mooolt carregats s'instal·larà un passamà a mode de linea de vida, per fer els darrers metres fins la porta. Es prega treure's les botes abans d'entrar , penjar els piolets i grampons en l'armari de l'entrada.

dimarts, 20 de novembre del 2007

El rocódrom del CMSC




Avui hem estat al rocódrom. Sens dubte meritori : Plovia...ufff. En Enric i jo hem millorat grau. Això, s'ha de dir gràcies al meste Soto, al menys en el meu cas. El mestre eé el mestre...què collons !!!

Bé això serveix per agafar confiança i la cervesa commemorativa ens porta a una via el pròxim diumenge : ahhhhhhhhhhhh... farem l' Arbret per la via Aitor a la zona d'Agulles. La cosa promet


diumenge, 18 de novembre del 2007

Les Castellasses, per l'Aresta


Avui ha estat un dia de tràmit. Hem fet una agulla no gaire ben equipada a Sant Llorenç de Munt. El tema ha estat la companyia : erem en Gabi, en mestre Soto i jo, l'aprenent esforçat osea-el-menda-hago-lo-que-puedo...


Era una via poc i malament equipada, clàsica,precària... peró molt ben acompanyada.... És la companyia somiada. Senzilla, directa, profunda...Dona gust de debó encordar-se a paios com en Bernat i en Gabi : recolçament, compromís. Et sents realment viuuuuuuuuu !!!!


Un record molt fort i emotiu per en JL Esparza que em va obrir la dimensió dels Alps i tantes i tantes altres ensenyançes : és ben cert que es tarcte d'una persona entranyable i generosa. Soc aquí (al blog) degut al mestre Esparza i al mestre Vives. En Vives em va iniciar a la muntanya i em va obrir una nova galaxia...va ser el principi de tot...és de les persones mes importantas a la meva vida....


Va dir el mestre de la màgic line : vui omplir els meus anys de vida; I no la meva vida d'anys...Estamos en ello !!!!!!!!
SALUT COMPANYS !!!!!

dissabte, 17 de novembre del 2007

El Gegant Encantat per l'aresta Brucs

Bé,

Avui ha estat un dia de mestres : hem anat amb en mestre Basas, Enric Mullor i Gabi Cerdà. Hem après molt : ufffff !!!!

1- La tàctica, planificació i l'estrategia : en mestre Basas (más sabe el diablo por viejo que por diablo) ha valorat la situació i ha proposat - saviament, al arribar a Monistrol - una parada tècnica per esmorçar i adaptar-nos al ritme que marca la natura de Montserrat. La temperatura mentrestant ha pujat uns graus des de els -5 fins els nosequè que marcava el meu estómac amb l'entrepà de truita siguent processat. Saviament i per indicació d'en mestre Basas hem agafat el cavall de ferro i en un plis-plas ens em plantat a peu de via. Hem anat a conquerir el Gegant Encantat. I només faltava en Bernat (mestre Soto).

2- La psicologia : la via ha estat a la alçada del repte (jajajajajaja) i ens hem empleat a fons. Avui hem passat del ecològic, del natural....i ens hem estrenat en l'artificial : aggggggggg!!!!!!!!.

3- Els fonaments : hi han hagut dos pilars fonamentals : l'ofici d'en mestre Basas i la psicologia dels companys Cerdà i Mullor que a més de les encertades instruccions m'han recolzat anímicament. Són la lletra que acompanya a la "musiquilla" del rocòdrom del CMSC !!!!

4- El cinquè de la cordada : faltava en Bernat (mestre Soto) però hi era. Collons si hi era !!!!

La ascensió ha estat un èxit i un repte força exigent. Realment la metereologia ha estat a l'alçada de les circumstàncies tret d'un fenomen metereològic atribuit al canvi climàtic que s'anava repetint durant tota l'ascensió : prra pa papap papapap papapap pappa: Bé mai se sap però unes llenties maltparides podrien tenir alguna cosa a veure....

I demá Sant Llorenç de Munt

divendres, 16 de novembre del 2007

el que ens espera...


Bé, aquesta es la història d'un desig, d'una fita que potser mai es farà realitat, però, el ben cert és que gaudirem fent camí plegats. Ell és axí, imponent, majestuós. En certa manera t'impressiona amb la seva arrogància brutal i història sobre la seva conquesta

Potser hi tornarem per pujar-hi, potser no. Tant se val. La questió és fer camí...fer via

dijous, 15 de novembre del 2007

i per què no?

Ara fa vuit setmanes que sóc fora, enyoro els meus companys de corda. Voldria crear aquest bloc per comentar les nostres escalades, sortides a la muntanya, passeijos, el que sigui. Trobo a faltar la llar de foc del club vell , les torrades, i xerrar, xerrar del que hem de fet ,del que hem fet. Vaig créixer així, la muntanya m'ha donat molts pares, que avui tanmateix son companys. Si més no, llanço la proposta, ...
Per tant : al lloro... , surto de la reunió..., corda fluixa... ,surto a buscar el primer seguro...