diumenge, 15 de febrer del 2009

Güan, tú, tri...t'ha tocat!!

Escalar, tinc moltes ganes d'escalar. El parte diu que sol i núvols. Al final núvols ,boira i un fred que fa venir risa. Amb aquestes espectatives , lo de passejar-se per la GEDE del Gorro no acava de molar. Així que recullo a la tropa canviem de plans. A la que sóm dins del cotxe l'Enric , en Joseluís i jo comencem a divagar. A la que recollim a l'Andreu ja tenim la part més important decidida, anirem al bar de l'Hotel Bruc. Per tant escalarem a la regió d'Agulles. Com que el servei és eficient i la gana molta, ens pulim els bocates en un pispàs i divaguem sobre la via, la vida i demés. Sobretot de lo demés...
Ja al pàrquing de Can Massana el fred i la boira en reben. De tota manera no fa tan fred com la setmana passada, el fangeig fins a Coll Guirló substitueix el Drytooling d'ara fa set dies. Mentre xerrem , probablement massa animadament, trobo la via que podriem fer. Ja està, els hi dic. Anem al Cap del Guerrer, entrem pel coll que fa amb l'agulla de la Partió i així ens saltem la tirada xunga de la 50 aniversari. La cosa triumfa.
A peu de via , enceto jo el dia. Com que sóc el que ha tingut la idea...Porto un nou cable de 10 amb 2, que em van regalar uns bons amics. Trobo el segon parabolt de la segona tirada, paso la corda i p'arriba. Xapo el tercer i el quart. La cosa es posa massa tiesa pels meus dits. Miro avall i tots tres fan cara de Papà güerve po' favó... Desgrimpo un pas , però al següent passo i baixo abandonant una cinta. Els hi dic que entrarem per la Normal, però passant per la darrera tirada de la 50 aniversari. Ja la recuperarem fent el rappel, penso. Després d'un fart d'esgarrapades i derrapades sóm al coll de l'agulla amb el cingle, o sigui, al costat diametralment oposat d'on hem deixat les motxilles. Surto a buscar la reunió a l'aresta, de camí passo la corda per uns quants seguros. Els crido per que vinguin...
Güan, tú, tri... perdo el sorteig i torno a sortir jo cap amunt. L'Enric no està massa fí , en Joseluís és el segon dia que vé i l'Andreu passaria amb sol, avui ,no. Per tant m'envaig amunt. Com que els parabolts estàn relativament aprop i les presses són relativament grosses, penso que encara que les mans se'm tornin de fusta, podré fer cim. Tot va bé fins una petita panxeta. Tot i que no m'agafo a cap cinta, haig de fer alguna que altra rara maniobra per passar. Típical monserraticlimbing, una mica per aquí , una mica per allà....Faig cim, em lligo a la reunió, els crido. Mica en mica, l'una darrera l'altre, abasten la reunio. Tots tres morts de fred. Cony, el que donaria jo per posar-me uns guants com ells...Un cop estem tots quatre plegats muntem el rappel, jo no porto l'ATC, com que anàvem de friis, amb el cable...Per sort l'Enric porta una placa gigi, salvado , penso. En Joseluís té molt fred, ja li ha caigut una vamva a mitja via. Ara , li cau el reverso pel fred a les mans. Reeeé, que baixi amb la placa ell..., ja faré un invent amb mosquetons jo. Total que :güan, tú, trí...m'ha tornat a tocar a mi.
Per sort recordo com fer una espècie de Dressler amb quatre o cinc mosquetons de seguro. El dia que el mestre Bassas m'ho va enssenyar a les Moles del Don , estava atent. El dia que ,ara fa molts anys,en Cardonetti m'ho va enssenyar ,també estava atent. Avui m'ha fet molt de servei. No era ni dia ni lloc per un Dulfer , ni un Commicci. Avall vaaa, arribo a la reunió sense problemes, tots miren l'improvissat rapelador. Guai no?. Si, però millor el meu ATC...

dimarts, 10 de febrer del 2009

Fent el mono per les momietes...

Deixaaaa'm! , fa estona que m'esbarallo amb els aritjols .Mica en mica entenc que l'aproximació , ben bé no és per aquí. Em fa recordar les grans enmerdades en les que m'havia vist implicat seguïnt al pare i a en Josep Barberà. Miro enrrera i l'Andreu , que no em deixa de petja, ja comença a mosquejar-se. Beerni, segur que anem bé?.
Per fí arribem al peu de via, lòoooooogicament hi havia un camí millor. El nostre objectiu és enfilar-nos a les Momietes(L'Aglà i l'agulla Mare). Primer cal abastar el coll que les separa. A les guies diu que es puja grimpant. Prefereixo pujar per un esperonet que hi ha a l'esquerra del diedret on trobo alguns parabolts(3 de 8mm). Portavem camalots variadets, perooooo..., millor per un altre estona. Al coll faig reunió d'una alzineta i crido a l'Andreu. Al cap d'una estona ja estic ordenant el material per si trobo algun lloc on posar-lo. L'agulla Mare ,tot i què fàcil, no la recordo amb cap seguro. Ara, a la meva base de dades, hi tenia posat que podia ficar friends en forats i algun merlet. Surto...
Al cap d'una estona sóc a la reunió del cim. He mosquetonejat quatre parabolts, de camalots res de res. Tampoc em veig desgrimpant molt alegrement per aquí..., bueno si no hi haguès cap altre remei...Torno a maleïr les guies. La reunió és rapel·lable de dos parabolts del 10 amb anella i cadena, més que correcte. La roca està bastant bé. Penso que és un tercer molt superior o un quart inferior. L'Andreu puja alegrement, quatre fotos i rappelem. Abans saludem alegrement a l'Enric i en José Luís que fan la Màquina de tren.
Ara anem a per l'Aglà. 3b i desgrimpable...,i un pijo!! .Només sortir ja poso un camalot molt petit , mosquetonejo un parell d'escarpes un parabolt i un tac de fusta. Sortida al cim dificilota i descomposta. 3b i desgrimpable..., no si...Munto reunió a una alzina i crido a l'Andreu. Quan puja no va precisament tranquil. Tercer superior, no?. Burleta , em mira i somriu dient-me: És una ironia , no?. Rappelem, de fet fem dos rappels. Paso de fer el tonto estirant una corda que no segueix. Desfermant una alzina que el proper cop deixarà baixar a algú altre...Massa anys empaitant al meu pare per Montserrat m'ha enssenyat a ser pacient a l'hora de baixar d'una agulla. També m'han enssenyat que al contrari que alguns pescadors , alguns escaladors...en comptes d'exagerar, pueeeés...