dissabte, 8 de març del 2008

E2+ab = Manyos de la Prenyada

Tot plegat havia tornat d'envaïr les valls d'Andorra, no estava massa entrenat per patir aquestes coses. El destí sovint et proposa altres coses, de nosaltres mateixos depèn pendre una decissió. Normalment, després de veure l'Enric Mullor barallar-se amb la primera tirada de la Manyos, el més lògic hauria estat fotre el camp a una altre banda. Fugir a terres més templades i segures. No sé per quins setzeous ens hem quedat l'Andreu i jo a peu de via. L'Enric Bassas ens ha deixat les cintes posades, nosaltres els hi hem passat les nostres. La idea era anar més depressa. Tot plegat era només una idea... A la que he abandonat la seguretat de la terra ferma , tot seguint l'Enric Bassas ,m'he adonat de la magnitud de les coses. Entre parabolt i parabolt, representa que el tema estava requipat,..., hi havia unes col·leccins de burilets , burilots, ocnis, i puntes d'enllatar. Que al que no li faltava la plaqueta , aquesta era com de paper albal. Priiiiiiiiiiiiiima , com una mala cosa, això si lluent...

Les reunions estaven de puta mare dos parabolts mínim. El segon llarg només compta amb un parabolt, el primer. La resta són xinxetes amb més plaquetes de paper Albal. Cal dir que el segon llarg és preciós . El tercer molt maco, també amb un parabolt , i un pitó universal !!!. El quart llarg i el cinquè els vaig fer tots dos en un sortint pel dret, passat la corda per un pont de roca i mosquetonejant dos espits. Un pel tonto, però bueeeeenu...A la sortida de la placa hi han dos parabolts, de fet un d'ells forma part d'una reunió. Com que els Enrics ens van esperar, i moooolt, van comprobar la eficiència calòrica de la seva roba. En alguns casos lamentable. Encara que morts de fred , ens van donar la moral suficient a mi i a l'Andreu per fer cim. I cal que ls hi ho agraïm , de tot cor.


Jo per la meva banda m'he tornat a sentir-me molt bé. He recuperat les meves mans, aquelles que vam desaparèixer mica en mica, fins tornar-me en un cobard. Ara crec que ja han tornat. Estic més que content per l'Andreu, torna ha veure les coses millor. Els Enrics ens hi han donat un cop de má.

4 comentaris:

Andreu ha dit...

Feia temps que no disfrutava tant d'una via : gràcies companys. No més i faltaven el Gabi i el mestre Cardona. Vàrem compartir el final de la via amb en Rafa i la Nuri, pediatre de la Vall d'Hebron que em va recuperar amablement uns estreps. On no arriben els meus 1,65 m arriba la camaraderia... : gràcies Nuri.

Ahhh ahir tarda encara em durava el "subidon" i vaig aterrar al Vèrtic : si si ja tinc la samaarreta Millet reglamentària.
És que no tinc remei

Anònim ha dit...

Hola Andreu,


Estic content de saber que has disfrutat força a la “manyos”. No és una via fàcil. Molt be!!

Benvingut al club. Amb la samarreta oficial veuràs que les vies et resulten mes fàcils de pujar... mes assequibles... jejeje.

Fins aviat, t’envio una forta abraçada.

Agustí.

david santos ha dit...

Excellent posting!

flx ha dit...

Quina via mes maca la Manyos-Casanova, en guardo un record molt agradable. Deu fer mes de vint anys que la vaig fer i recordo un fart de posar plaquetes recuperables buril rera buril al primer llarg...pel que dieu ara està arreglada, pot ser un dia d'aquests hi torno.

salu2
flx