Dos quarts de vuit, l'Andreu ja espera. A la que tombo la cantonada ja surt del cotxe. Res cap a la Vinya Nova. De camí el colega es cepilla tot el que se li posa pel davant. Dos quarts de nou , ja som a peu de via. . L'Aresta Ribas és el nostre objectiu. Esmorcem i renovem a la meitat dela junta directiva del club muntanyenc. Una pedra al damunt i ens vestim . Tenim una cordada al davant, n'arriba una altre quan tot just ens enfilem. Em miro a l'Andreu i li dic en veu baixa: playstation, mode persecució...Al cinqué llarg, bé per nosaltre és el tercer, els avancem. Anem com una moto, jo porto motxilla i faig de primer . L'Andreu corre com un conill per les tirades. N'hi proposo de fer una, la tercera abans del cim. Cap problema. La següent , la dels ponts de roca i ja està, la faig jo. No em mola veure patir a algú, i menys a un colega. La darrera la fa ell, parabolt , desplom , busca , troba , tiba i pa' arriba. Posa un parell de friends magistralment i abasta la reunió amb una soltura i un brillo que fa flipar. Fem cim, sortim corrents a l'enemble fins trobar un lloc adient on fer el material. Puc dir que hem passat per la via en encara no quatre hores.
Les altres cordades no es veuen. Li comento la baixada, l'any passat vam fer un torrent que acava a la Trempant t'empaito. Anem cap allà.Al principi la cosa va bé, però només al principi. El llit del torrent és una trampa plena de bardisses. Les pluges les han fet crèixer per tot arreu. Remuntem el torrent un tros i ens decantem cap el marge que baixa dels Estalvis del Porró. Per sota seu passa un camí que ens deixarà al Clot de la Mònica,....El trobem, salvats , penso,....i un güebo!!, trenco cap a la dreta, i sortim a la ferrada de les Dames,..., mecaginlaputa!! Com si no n'haguessim tingut prou amb les punxes, ara toma ràpels. Fot una calor que fa tornat boig , el darrer glop líquid l'hem fet a la carena. El torrent és un forn, arribem al cotxe destruits. Però contents, molt contents. Jo m'he posat a proba, l'Andreu s'ha posat a proba. Els resultats són els esperats. Cada dia crec més en el que faig , crec més en el que dic. Alguna de més grossa en farem a quest estiu...però que content que estic ,...mecaginlaputa!!!
Les altres cordades no es veuen. Li comento la baixada, l'any passat vam fer un torrent que acava a la Trempant t'empaito. Anem cap allà.Al principi la cosa va bé, però només al principi. El llit del torrent és una trampa plena de bardisses. Les pluges les han fet crèixer per tot arreu. Remuntem el torrent un tros i ens decantem cap el marge que baixa dels Estalvis del Porró. Per sota seu passa un camí que ens deixarà al Clot de la Mònica,....El trobem, salvats , penso,....i un güebo!!, trenco cap a la dreta, i sortim a la ferrada de les Dames,..., mecaginlaputa!! Com si no n'haguessim tingut prou amb les punxes, ara toma ràpels. Fot una calor que fa tornat boig , el darrer glop líquid l'hem fet a la carena. El torrent és un forn, arribem al cotxe destruits. Però contents, molt contents. Jo m'he posat a proba, l'Andreu s'ha posat a proba. Els resultats són els esperats. Cada dia crec més en el que faig , crec més en el que dic. Alguna de més grossa en farem a quest estiu...però que content que estic ,...mecaginlaputa!!!
2 comentaris:
Ha estat una fluidesa d'escalada, una armonia de tirades, el plaer d'aprendre del mestre. He gaudit com mai de l'escalada, de la complicitat de la cordada, del companyerisme de l'aresta. Això és el que vull, el que compta!!!. I el Gran Paradiso ens espera.
I grans aventures amb els amics que no han pogut ser avui, però que sempre hi seran !!!
Salut
Avui m'he llevat cruixit i amb més esgarrapades que un domador de gats. Quina patrulla , neng!!
Publica un comentari a l'entrada