Fent l'estel a la Saca Gran...

Diuen que Déu protegeix als boixos, tot i que jo penso que als tontos ens té mimats. El cap de setmana pintava bé, ni un núvol, bieeeén!!. Probablement ,la ventolera que vam trobar es va encarregar de fer bons els pronòstics de la merelejia. Finalment puc escalar el diumenge, truco al Muñón. Que si,...quedem. En Guillem i en Marc completen la plantilla. El tracte es que en Guillem ens passi a buscar amb la furgo. Aaaai , páaapa la de nigosssios que íbamo a aseeer con unna fregoneta commo la de Guilleermo. El punyetero condueix com si anés amb moto. Resultat: Muñón i jo tenim un sobtat problema que malda per sortir...Quan un cop esmorcats ens posem els arnessos , el hi dic que són com els meus calcotets , ...lo marrón pa' trás. Quina por que he passat.
En Guillem i jo fem cordada. L'Enric i en Marc ens seguiran. El primer llarg passa bastant ràpid, tres parabolts i un pitó. Estan a la distància justa, dic justa per que just quan comences a rebuscar entre els friends, a veure quin posarè..., decideixes arribar al següent seguro. Les reunions són totes rappel·lables. Dos parabolts del deu amb anella. Les reunions disposen generalment d'algun que altre buril , que cas que fossin dues cordades podrien repartir el tema. Al segon llarg es comenca a notar la ventolera, només sortir de la reunió ja negocio amb el vent el millor moment per xapar el parabolt. Amb el pitó que hi ha una mica més amunt passa 3/4 del mateix. Abastar els dos pitons següents i el parabolts és més senzill, entrar a la reunió a plena aresta , no. Munto la reunió i em poso de cul al vent. En Guillem puja amb les mans glacades, l'Enric també. Negocio amb en Guillem el protocol a seguir, un com sota la bavaresa, si el vent m'impedeix pujar, hauré de desfer el camí fins la reunió. Abasto el primer parabolt reptant, com un gat en un sembrat que empaita pardals. A la que trec el cap a la bavaresa l'agulla apantalla el vent. Trec el cul en fora pillo catxo de la llastra , xapo el parabolt i a por ellos.
Sortir d'allà per entrar a la reunió és un altre tema el vent me les torna a fotre. Mica en mica van arribant tots, el rappel però serà la hòstia. Ni lligat em sento segur, el vent udola i ens sacseija com a ninots. Tiinc la terrible sensació que el primer que faci el rappel farà d'estel. Llenco les cordes i em lligo els caps. El rappel és curt i fàcil, però no estic per bromes. Un cop a baix , deixo uns metres i lligo els caps a una alzineta. Tots van baixant, el més llest en Marc que s'ha fotut la corda dins del goretex. Marxem d'allà corrents, no tan ràpid com en Guillem, però bueno. ..