Güan, tú, tri...t'ha tocat!!

Escalar, tinc moltes ganes d'escalar. El parte diu que sol i núvols. Al final núvols ,boira i un fred que fa venir risa. Amb aquestes espectatives , lo de passejar-se per la GEDE del Gorro no acava de molar. Així que recullo a la tropa canviem de plans. A la que sóm dins del cotxe l'Enric , en Joseluís i jo comencem a divagar. A la que recollim a l'Andreu ja tenim la part més important decidida, anirem al bar de l'Hotel Bruc. Per tant escalarem a la regió d'Agulles. Com que el servei és eficient i la gana molta, ens pulim els bocates en un pispàs i divaguem sobre la via, la vida i demés. Sobretot de lo demés...

Ja al pàrquing de Can Massana el fred i la boira en reben. De tota manera no fa tan fred com la setmana passada, el fangeig fins a Coll Guirló substitueix el Drytooling d'ara fa set dies. Mentre xerrem , probablement massa animadament, trobo la via que podriem fer. Ja està, els hi dic. Anem al Cap del Guerrer, entrem pel coll que fa amb l'agulla de la Partió i així ens saltem la tirada xunga de la 50 aniversari. La cosa triumfa.
A peu de via , enceto jo el dia. Com que sóc el que ha tingut la idea...Porto un nou cable de 10 amb 2, que em van regalar uns bons amics. Trobo el segon parabolt de la segona tirada, paso la corda i p'arriba. Xapo el tercer i el quart. La cosa es posa massa tiesa pels meus dits. Miro avall i tots tres fan cara de Papà güerve po' favó... Desgrimpo un pas , però al següent passo i baixo abandonant una cinta. Els hi dic que entrarem per la Normal, però passant per la darrera tirada de la 50 aniversari. Ja la recuperarem fent el rappel, penso. Després d'un fart d'esgarrapades i derrapades sóm al coll de l'agulla amb el cingle, o sigui, al costat diametralment oposat d'on hem deixat les motxilles. Surto a buscar la reunió a l'aresta, de camí passo la corda per uns quants seguros. Els crido per que vinguin...
Güan, tú, tri... perdo el sorteig i torno a sortir jo cap amunt. L'Enric no està massa fí , en Joseluís és el segon dia que vé i l'Andreu passaria amb sol, avui ,no. Per tant m'envaig amunt. Com que els parabolts estàn relativament aprop i les presses són relativament grosses, penso que encara que les mans se'm tornin de fusta, podré fer cim. Tot va bé fins una petita panxeta. Tot i que no m'agafo a cap cinta, haig de fer alguna que altra rara maniobra per passar. Típical monserraticlimbing, una mica per aquí , una mica per allà....Faig cim, em lligo a la reunió, els crido. Mica en mica, l'una darrera l'altre, abasten la reunio. Tots tres morts de fred. Cony, el que donaria jo per posar-me uns guants com ells...Un cop estem tots quatre plegats muntem el rappel, jo no porto l'ATC, com que anàvem de friis, amb el cable...Per sort l'Enric porta una placa gigi, salvado , penso. En Joseluís té molt fred, ja li ha caigut una vamva a mitja via. Ara , li cau el reverso pel fred a les mans. Reeeé, que baixi amb la placa ell..., ja faré un invent amb mosquetons jo. Total que :güan, tú, trí...m'ha tornat a tocar a mi.
Per sort recordo com fer una espècie de Dressler amb quatre o cinc mosquetons de seguro. El dia que el mestre Bassas m'ho va enssenyar a les Moles del Don , estava atent. El dia que ,ara fa molts anys,en Cardonetti m'ho va enssenyar ,també estava atent. Avui m'ha fet molt de servei. No era ni dia ni lloc per un Dulfer , ni un Commicci. Avall vaaa, arribo a la reunió sense problemes, tots miren l'improvissat rapelador. Guai no?. Si, però millor el meu ATC...