dissabte, 5 de gener de 2008

El meu amic Andreu...

Aquest és el meu amic Andreu. Ara , ja no només puja muntanyes , ara també les escala. S'ha tornat un fanàtic, però segueix sent moderat i dialogant. Té un tarannà tranquil, a cops sembla que no hi sigui, però de sobte te la deixa anar. Res del que diu no és gratuit, tot està meditat. Escolta els consells, i raona les coses. És traçut a l'hora d'enfilar-se, però mai perd el seny. És honest i franc. Quan les coses el superen , desisteix sense recança. Sap que l'escalada es conreua. Sap que aquestes coses porten el seu temps. Té la virtud del que sap escoltar sense donar respostes que no es demanen. Per aquest motiu és un bon company. Per aquest motiu parlo ,... del meu amic Andreu.

1 comentari:

Andreu ha dit...

Veritablement aquest post és inmerescut, i la meva gratitut és inmensa. En mestre Soto ensenya la quarta dimensió, la grandesa de les cosses senzilles, la inmensitat dels conceptes...Segueix així, mestre, "que ara ve un pas una mica tonto..."

ens veiem al ràpel...