dissabte, 19 de gener de 2008

SOL SOLET

Penjava com un xoris. El pati era, si més no, impressionant de debò. El desplom de l'última tirada d'artificial empenyia la corda cap el buit, augmentant si cap la sensaciò : "¿hay alguien maaaaaaaaaas?". El segon i tercer rapel eren concorreguts dons hi havia cordades que pujaven per la nostra via i per la via del costat, que te nom d'italià catxondo...












El dia era anticiclònic i ha fet honor al nom de la via. Els compis, com és norma, al màxim nivell. Fins la propera escalada....!!!!!!!!







1 comentari:

Fent el mono per l'Aresta Brucs ha dit...

Que passsaaaa neeeeng!!!, no si el tonto ja el fem , ja...