Feia uns messos que vàrem fer l'Esquelet amb el mestre Bassas i el bon amic i company Gabi. Va ser una experiència intensa i encabat vàrem fer El Pinguí. Em va cridar l'atenció verure unes noies eixerides tot fent la Bola del Partió... : la Lux et al. Des d'aleshores que li tenia moltes ganes a la Bola... Sabia que no era el moment, encara,no per falta de ganes...
Tal com em va dir el mestre Navales l'escalada és com la vida, hi ha alts i baixos. És un camí, un procés...
L'escalada en si és una forma de vida, una filosofia... No fa gaire temps vaig patir una davallada "de coco" escalant. Gràcies als savis consells dels mestres Soto, Cardona i Navales em vaig re-situar i re-setejar. Ara ja escalem com cal, amb calma, amb tempo, amb confiança. Hi ha futur. Aquí va jugar un paper decisiu en mestre Soto : mestre, amic, company i molt més. No cal dir que la influència del mestre Soto trespassa l'àmbit de l'escalada, de la corda... Aviat ja farà un any (05.05.08, el meu bateig de roca)que voltem junts i ja sembla que anem per la segona re-encarnació...I després també es pot dir dels amics Mullor, Cerdá, Bassas, Cardona...
4 comentaris:
Te deixat un post a La vida en color taronja , he cegut que la nostra ascensió demanava un tractament més personalitzat..., pel teu post veig que no m'equivocava. Salut i que per molts anys estem plegats, tots dos, al loro de la corda . I la teva dona pot estar tranquila, com em posen les escaladores, i com es posen últimament els bars d'escaladores...
una abraçada company. Va ser un inmens plaer compartir amb tu aquesta ascenssió
Andreu
eeiii!!
me n'alegro que la nostra ascensio us motives!
Felicitats doncs per haver superat un nou repte!
Bones escalades!!
Hola Lux,
benvinguda. Recordo que vàreu comentar que al estiu la faríeu en lliure. Penso que tu vas fer la via Núria i naltros la normal. Ahhh et felicito pel teu blog
Publica un comentari a l'entrada