dimarts, 29 de juliol de 2008

Aquella lluentor d'ulls...

No, no ha estat una bona setmana. Val a dir que feia temps que no sentia aquestes coses. Si més no , no m'afectaven tan. Pel que he pogut saber a uns quants dels meus companys també. Avui havia quedat amb el Folleret per anar a l'agulla de l'Arbret i a la Bessona Superior. Teníem tots dos moltes ganes de roca , ell moltes més que jo. Al final també ha vingut l'Andreu. Tot plegat feia prop d'un mes que no escalaven. La regió d'agulles ha estat el lloc triat per retrobar l'harmonia que creiem perduda. Al cap de cinc minuts de caminar, mesurant les forces morals de la cordada, he començat a barrinar un canvi de plans. Passat Coll Guirló aquests han pres una forma més definida en el meu magí.

La via CADE de la Roca de les vuit hores. Aquesta ha estat la meva proposta. Ells ,desconeixedors del percal han acceptat. D'un bon començament ja els hi he dit que hauria de fer jo de primer. Els meus companys ho han acceptat i jo els he guiat fins a peu de via. Com el Folleret està xungo de l'avantbraç , li he dit que en l'artificial jo el tibaria com a mon pare. Que és dir molt.

Un cop a peu de via els hi he pres tots els estreps. El meu pla era deixar-los-hi posats tots. Ha resultat. Sense massa soroll m'he anat alçant fins el pont de roca, d'allà fins el darrer parabolt. He sortit del darrer en un lliure marranot fins la reunió. Un cop allà els he portat mes justos que un pany de cop. Ho han fet molt bé. Un cop a la reunió els hi he explicat com funcionava la resta. Empotrament: t'arrossegues com millor pots , per on millor caps. Jo he passat per on he pogut , ells ...també. De fet el que millor maniobrava era l'Andreu, que com és més petitó..., sempre es queixa que les preses estan massa lluny, avui no. Han arribat a la reunió esbufegant, toma i jo. El tercer llarg té una entrada molt guapa fins el fil d'un esperonet, d'allà en un grapat de passos d'artificial la cosa s'ajeu i surts en lliure. No és fàcil, però amb morro i la moral que dona el somriure dels companys, n'he tingut prou. Val a dir que està ben assegurat, ho m'ho ha semblat . I amb un somriure la revolta, la reunió i lo que sigui.

Aquest llarg l'han fet molt bé. Els he portat justets, hem bromejat , hem fet molts retratos. El folleret ni recordava l'avantbraç . L'Andreu ha pujat fent el mono dalt dels estreps. Qui els ha vist iqui els veu. A la reunió estàvem exultants. El darrer llarg surt amb un pas d'estreps, i alguna cosa més. De fet he posat un camalot groc, cony en portava nou de penjats. Algun n'havia d'entrar. Pel que sigui tot i quedar bé no m'hi he penjat. He sortit en lliure, atlètic, però assumible. Flanqueig , savina , diedret, reunió. Han pujat sense problema. Un cop a la reunió els he enviat cap el cim a pel ràpel. Ens hem fet una foto al cim. Una d'aquelles de va?, si? Va?, cony la llumeta !, corre!.

Una vagada rapelada l'agulla , desgrimpat el sòcol del Dauet, hem anat a trobar les motxilles. Mentre fèiem el material somiava amb una cervesa. Cony de folleret , per una vegada s'ha convertit en un follet i com per art de màgia ha tret d'una nevereta dues llaunes de Voll-Damm i una kiricola per a ell!!!. Gelades!!!. Magiapotagia, mecaginlaputa si ja estava content , m'he sentit el tio més feliç de la galaxia. Li he fotut una abraçada i dos petons. Ha estat aleshores quan l'he tornat ha identificar, si era ella i tan que ho era,...ja tornava ha estar amb nosaltres. Era aquella lluentor d'ulls que creia perduda. Aquella que em fa creure en el que faig. Aquella que et fa saltar del llit amb ganes de menjar-te el món . I ni que sigui amb una cullereta de cafè li penso fotre queixalada, i tan que si...

Ens feia falta una cosa així.

3 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Felicitats per la via i la companyia.

Jorge ha dit...

Hola amigo: quería invitarte que visites el blog que estoy realizando con mis alumnos de segundo año de la secundaria sobre LA DISCRIMINACIÓN.
http://nodiscrimine.blogspot.com
Tema arduo e interesante.
Seguro será de tu agrado.
Te invitamos que leas lo que gustes de él y hagas una opinión sobre el mismo.
Tu aporte será valioso.
Un abrazo desde la Argentina.

Mingo ha dit...

Hola enhorabona per l'escalada, crec que la descisió de canviar les calurosos agulles de l'arbret ha estat un encert. Crec que l'agulla que heu fet és la miranda de la Portella, la roca de les 8 hores és la que os quedava a la dreta després de la xemeneia.
Salut !!