Escalar per la tarda, quin luju!!. Caminar poc, sempre a l'ombra. La roca, millorable.La dificultat assumible .L'equipament , clàssic. El primer llarg dues peces sense plaqueta i quan ja és fàcil un parell de parabolts. El segon llarg tres escarpes. Bones i al lloc que toca. El rappel , acceptable. Una estoneta inmillorable. L'Andreu i la Carlotta fan el ronso a la reunió. No els hi agrada això de fer l'escarbat a les fisures. Al rappel la Carlotta flipa, mai n'havia fet un de tan llarg. La seva teràpia de pati(r) va avançant . L'Andreu sommia ja amb el Gran Paradiso, haig de comfessar que jo també. A l'empotrament fai el mono i els retrato, per treure ferro a l'asunto.
1 comentari:
El Cavall Bernat de Sant Llorenç té el seu encant, més amable que el seu parent Montserratí, però els Vallesans ens l'estimem molt.
PEr molts anys pugueu disfrutar d'aquestes escalades "casolanes"
Publica un comentari a l'entrada