diumenge, 14 de desembre de 2008

20 anys abans de l'era del plàstic...

Fa massa fred per enfilar-se a cap lloc. Des de la finestra del Solvay les postes de sol tenen la seva gràcia. Pujo a estendre la segona rentadora al terrat. Un cop fet encenc la pipa. Arrepapat trec el cap per la cara sud. El tros de plàstic vermell que sobresurt del club en fa recordar...
Què guay creuar el carrer i penjar-me d'un plafó. Ni que sigui per fer una estona de boulder. A vegades penso la d'estones que corria cap el monestir per fer un rato de dits. La de vegades que les iaies m'increpavem per enfilar-me per les seves parets. Al final els barrufets ens van acavar foragitant. D'allà vam anar al pont de l'estació. L'Arnau , del que fa temps que no en sé res, fa fer una colla de vies. Picava amb una escarpa. Bussons, bidits, monodits..., i alguna que altra pedreta enganxada amb sica. També va tenir un final, trist per cert. Els barrufets ens van trincar obrint un sostre. Si més no no ens van prendre el taladro. Taladro amb el que es van equipar vies com la Carles, l'Adrià, la Daniel SA, etc...
Recordo que no podia dedicar tot el temps que volia a l'assunto, sort que no hi havia internet. Les bronques que em fotien els pares per no estudiar prou. Recordo que un flanqueig em va portar prop d'un any. A estonetes, normalment a l'hora de dinar. La millor, no hi havia ni cristo. Bueno , ell si, però estava a dins del garito.avui he trobat una foto, la de la primera repetició. Vaig enrredar al meu germà per què ho retratés. Ja era estiu.
Torno a la realitat, el fred i la pipa que ja no tira em fan tornar al món real. Baixo cap el Solvay, també fa fred. El termòmetre marca 15 ºC, avui tornaré a dinar amb el polar posat. És lo que té viure en un refugi, o creure-ho...

2 comentaris:

JB ha dit...

holaaa

ostres, m'has recordat els temps que anava amunt i avall del poble amb la bici i pensava, que collo ha muntat aquestes vies???

Andreu ha dit...

uy uy uy esta foto : espalda ancha + culo pequeño = ma.....cón !

qué fort estaves...Quasi com ara mateix