dimarts, 10 de febrer del 2009

Fent el mono per les momietes...

Deixaaaa'm! , fa estona que m'esbarallo amb els aritjols .Mica en mica entenc que l'aproximació , ben bé no és per aquí. Em fa recordar les grans enmerdades en les que m'havia vist implicat seguïnt al pare i a en Josep Barberà. Miro enrrera i l'Andreu , que no em deixa de petja, ja comença a mosquejar-se. Beerni, segur que anem bé?.
Per fí arribem al peu de via, lòoooooogicament hi havia un camí millor. El nostre objectiu és enfilar-nos a les Momietes(L'Aglà i l'agulla Mare). Primer cal abastar el coll que les separa. A les guies diu que es puja grimpant. Prefereixo pujar per un esperonet que hi ha a l'esquerra del diedret on trobo alguns parabolts(3 de 8mm). Portavem camalots variadets, perooooo..., millor per un altre estona. Al coll faig reunió d'una alzineta i crido a l'Andreu. Al cap d'una estona ja estic ordenant el material per si trobo algun lloc on posar-lo. L'agulla Mare ,tot i què fàcil, no la recordo amb cap seguro. Ara, a la meva base de dades, hi tenia posat que podia ficar friends en forats i algun merlet. Surto...
Al cap d'una estona sóc a la reunió del cim. He mosquetonejat quatre parabolts, de camalots res de res. Tampoc em veig desgrimpant molt alegrement per aquí..., bueno si no hi haguès cap altre remei...Torno a maleïr les guies. La reunió és rapel·lable de dos parabolts del 10 amb anella i cadena, més que correcte. La roca està bastant bé. Penso que és un tercer molt superior o un quart inferior. L'Andreu puja alegrement, quatre fotos i rappelem. Abans saludem alegrement a l'Enric i en José Luís que fan la Màquina de tren.
Ara anem a per l'Aglà. 3b i desgrimpable...,i un pijo!! .Només sortir ja poso un camalot molt petit , mosquetonejo un parell d'escarpes un parabolt i un tac de fusta. Sortida al cim dificilota i descomposta. 3b i desgrimpable..., no si...Munto reunió a una alzina i crido a l'Andreu. Quan puja no va precisament tranquil. Tercer superior, no?. Burleta , em mira i somriu dient-me: És una ironia , no?. Rappelem, de fet fem dos rappels. Paso de fer el tonto estirant una corda que no segueix. Desfermant una alzina que el proper cop deixarà baixar a algú altre...Massa anys empaitant al meu pare per Montserrat m'ha enssenyat a ser pacient a l'hora de baixar d'una agulla. També m'han enssenyat que al contrari que alguns pescadors , alguns escaladors...en comptes d'exagerar, pueeeés...

3 comentaris:

Andreu ha dit...

de 3b res de res...: fotia un desplom...de collons !!

Andreu ha dit...

en cara dirai més. penso que en tot cas seria un 3 JB, jajajaja

Anònim ha dit...

Les vies son com el vi, amb els anys milloren, a si mes no, canvien de grau.
Salut.