Busload of faith...

Pujo al cotxe..., Hòstia vé l'Uri, per fí escalaré amb l'Oriol...La nostra inicial idea de fer la Gede del Gorro és ràpidament substituida per la Perdavant-Aquí se vale todo- Tira p'arriba a la Gorra Marinera. A l'Enric , l'Andreu i el Folleret més que reloaded(Gabi Cerdà), li afegim l'Oriol Botey. Dues cordades, l'Andreu i jo per una banda i els altres tres per una altra. Ens enfilem mosquetonejant tot lo que se menea, que és bastant. Un dia de bandera ,una patrulla de bandera , risateràpia a dojo i una ruta molt bonica. Pel camí posem camalots allà on no trobem parabolts.
Ja al cim descobreixo amargament que el casc es desmonta per dins..., aquesta setmana anirè a protestar a la botiga super especialitzada de turno. Ja és el segon en menys d'any i mig. El primer un saleva sargon , ara un Mammut Skywalker..., al final no sé que serà, però per la pasta que van costar millor compro el següent al decartón...No sigui que un dia algú centri un bolo i toqui rematar de cap. Ara que portem casc millor anar preparat.
La via és un poupurri , que vam rematar sortint per l'aresta. Preciosa cinquena tirada, una sola corda i un rappel que quan el trobes ja només queden deu metres per tocar terra. El Folleret ha tornat, lo que no sé és si li han quedat massa forces. El bocatta de Cal Matias el va refer una mica, a ell i a tots. El fred i la pluja no ens han deixat escalar tan com voldriem aquest any, tot i així reverdejarem , com la nostra aïmada terra. Amb tanta pluja neu i collonades , no hem escalat un pijo i no serà per que al poble n n'hi hagin...