diumenge, 27 de setembre del 2009

Maybe I'm wrong..., i què?!


Ole, ole, ole..., però que bé que m'ho he passat. Arribo a casa i poso la música a tota pastilla. En aquesta època de crisi i patiment, tenir una mica de cuartelillo ja va bé de tan en tan. No és que el nostre objectiu sigui molt canyero, per dir-ho d'alguna manera, però poder fer el Camí de l'Alsina partint-me la caixa és molt per a mí. Sobretot quan recordo del negre ostracisme d'on vinc. La ja repetida cordada de la risa ( Enric i jo) amb en Guillem i l'Ari darrera nostre ens hem enfilat per aquest grapat de boniques plaques que l'entranyable Alsina feia servir per anar a Sant Benet el dia que l'aburrien les escales( e si non é vero , é ben trobato..., d'ell m'ho crec tot). Jo he fet la darrera placa de primer amb un plaer cada cop que pillava un canto( per petit que fos), que és molt quan penso com m'hi he arrossegat altres cops, sobretot la panxa....Algún cinqué podria rebatejar-se com a cinc?,.. què?, però bueno. Lógicament hem entrat per la canal de la dreta, tristament he descobert que el friend que just he deixat al cotxe era el que anava bé, però és passa, tot i lo llimat que està.
En Guillem li ha donat l'alternativa a l'Ari que ha fet el tercer i el cinqué llarg de primera. Per cert la teràpia del butano li funciona molt bé, encara que segons com..., semblava empeltada de sargantana. Doncs això, que ens ho em passat molt bé. Si tu vols per segons qui hem fet un terraplén, però que nos quiten lo bailao...

3 comentaris:

l'ari ha dit...

Sí señor...ens ho em passat molt bé. A mi m'heu fet un bon regal i, a més, vaig fent mis primeros pasitos de primera, muntant reunions i tota la mandanga. Torno a casa fina, fina. Amb bon ànim per afrontar la setmana.
fins la próxima!!
ari

Fent el mono per l'Aresta Brucs ha dit...

Lo del regal és cosa de l'Enric..., que s'està tornant humà, cada dia me l'estimo més. De verdad de la buena...

Enric Mullor ha dit...

Si és cosa de l'Enric... Lo de l'estima és recíproc, però així ha estat sempre i que duri per sempre.

En quan a l'Ari, és molt agradable escalar amb una dona com tu,... I com diu el Sr. Lobo: "vamos a dejar de xupar-nos la pxllx y a por la labor".

Ei, que em deixo a super Guillermo. Menudo fenómeno. Una abraçada a tots. Mireu, quan més sortim, més us trobo a faltar.

Enric.