diumenge, 13 de setembre del 2009

Pluja a l'Ignasi Jorba...

Quedo per escalar amb l'Enric, fa dies que en tinc ganes. Un cop em recull veig que al Guillem i l'Enric els acompanya l'Ari, colega rocomodrera. La idea és fer una via a gorros tots plegats. En principi dubtavem entre la 98 octanos, a la que li tinc moltes ganes, i la del Simón. .De camí trobem a dues americanes d'Arizona que vaig conèixer ahir amb el Cardona. Vam quedar que si ens veiem les guiaria al peu de la Qui hi faltava, com així faig. Superagraïdes es despedeixen de mi amb un parell d'efusius petons. Al final anem a la del Simón, greu error. Roca mediocre i equipament massa vell, per tant seguint la màxima on no volis d'una reunió de la que et fa por rappelar, abandonem. De fet em rajo, i no tinc cap problema en dir-ho. Desgrimpo dels dos primers seguros del segon llarg. Decidim a suggerència meva, flanquejar per una vira a trobar la primera reunió de la Ignasi Jorba. El següent llarg el faig jo a la carrera, l'altre l'Enric, per tant...em toca a mi el llarg tonto. Pujo bastant bé fins a la meitat, on després de dubtar una mica abasto la reunió bufant. La corda em tiba un güebo i al darrer parabolt m'agafo per passar la corda, no per passar. Tot i així estic content. Les americanes, aplaudeixen des del cim de la Magdalena Inferior. Puja l'Enric, que tot i estar molt fort diu que de seguro a seguro cal saber escalar, doncs recte amunt no vas enlloc. El Guillem i l'Ariadna ens segueixen, en Guillem està molt fort de coco i de piles. De totes maneres diu que s'ha hagut de concentrar molt per passar sense agafar-se. L'Ari, bastant recuperada del seu peu, puja molt bé de segona, fa cara d'estar molt contenta.
Mentrestant l'Enric i jo ens partim la caixa a la reunió fent el capullo. Surt ell a per la reunió del cim, però s'encalla al quart parabolt, el xapatge és una mica tonto, més si ets baixet com ell. Finalment ho soluciona prou bé, jo el segueixo a saco doncs el palomo ens té rodejats. Guspireja i trona quan fem cim. Li proposo muntar els dos rappels i jo m'espero al final del primer així els altres dos podran fotre el camp del cim ràpidament. Així ho fem, sobretot per que l'Ariadna no ha rappelat massa cops i no fa temps com per fer masterclasses de l'asunto....
Finalment felicos , una mica humits, però sans i estalvis tornem a casa, tard si tu vols , però sans i estalvis, que de fet és el que més ens interessava...

4 comentaris:

Anònim ha dit...

k pasa najetti, no pares ehh!! puta pluja... yo com que anava a cobert no m'he mullat (via dels sostres) però la placa de sobre feia pinta de ser la "isla Fantasia" així que abajoooOoo!!

Engaaa

Anònim ha dit...

Vaja xivarri teníeu muntat a la magdalena, nosaltres varem fer la que faltava a la inferior i vam veure el vostre flanqueig des de la Simon a la 98, les dues americanes al final es van posar a la rataplan, ens varem m esperar al cim una bona estona esperant-les per poder pillar el seu e-mail i poder enviar les fotos que els hi vaig fer.

Fent el mono per l'Aresta Brucs ha dit...

Als de la que hi faltava, a mi em van deixar el mail al parabrises del cotxe. La més catxes havia fet la Supercrack!!, quina màquina!!. Al Najat, jo t'acompanyo a fer la dels sostres si vols. de tota manera baixar d'allà segons com pot ser una mica complicat...

Kashi ha dit...

ya te digo... va anar d'un pel que no se'ns queda la corda enganxada a la travessia del 3r llarg !!

I tant, anima't, però porta't a les yankees o no hay trato!

Per cert, l'anònim aquest és un figura... quina escusa més dolenta és aquesta de les fotos per demanar l'email hahhaahahha

Apaaa salutacions