dilluns, 19 d’octubre de 2009

L'alsina verda una integral per fer...


No sé ben bé com posar paraules a aixó, no passa massa sovint. Tampoc és que sigui una cosa fora de sèrie. Tampoc és que ho tingués gaire clar ,ni planejat, però va anar així...Que ningú s'ofengui, però..., si, vaig anara escalar amb dues noies. L'Ari i la Irene, l'una colega de roco i l'altre colega de l'Ari,...aiiiiiiii que mestoy liando. Pos això, que tots tres vam acabar fent cordada al Camí de l'Alsina, que emp,...mer, e-n-ll-a-c-a-t, amb la Viaverde, van donar-nos més feina de la que esperavem. Rialles a part, una cordada de tres , segons com és més lenta. Jo vaig pujar la corda pels dos primers llargs, l'Ari els tres següents, que amb els gats que duia ja és una proesa. Algun cop penso si realment alguns fabricants fant realment els peus de gat, amb pell de gat, doncs als de l'Ari es van deixar les urpes per dins,...quins regals més extranys fa la gent.
La Viaverde, que li fa falta un plan renove, ja!!( Cardonetti pren nota...), la vaig fer jo tota de primer, per motius de seguretat bàsicament i per que a la Irene ja li estava bé i l'Ari planejava amputar-se els peus en qualsevol moment. Un dia molt llarg i profitós, la pelu , el psicòleg, el furbol o d'altres collonades, són, segons com molt més cares. Escalar tan agradablement acompanyat, va ser un plaer. Així com no haver de fer de matxo-alfa, que una dona et puji la corda és una cosa que hom no valora en la seva mesura. Compartir corda amb un quarentón tampoc deu ser fàcil. Probablement vaig fer massa de papa, però no em puc queixar del resultat, les dues van estar allà com qualsevol company. Serà que l'escalada posa als homes i les dones en un mateix nivell, serà per que compartir una corda, o dues, vol dir moltes coses. Et fa encara més humà. Serà per que allà on no pots amagar les teves mancances afloren les teves virtuts. Serà per que, segons com, les coses flueixen, doncs estem pel que hem d'estar, serà per això , o per altres coses , però em vaig sentir molt còmode, que és del que es tractava. Piles carregades per encetar la setmana a ful. Com diu el meu estimat Doctor Bonrotllo, estem a dins...

4 comentaris:

Joan B ha dit...

Que és la viaverde ?

Fent el mono per l'Aresta Brucs ha dit...

La via verde és una via que surt totalment a l'esquerra de la placa d la darrera tirada del camí de l'alsina. És una via dels 90 aprox. La seva dificultat és similar, però l'equipament és d'espits(compte el primer espit és una mica lluny). La va obrir l'Agustí Cardona. Crec recordar algun post, amb una ressenya, al BEC2 ara fa unes setmanes.

Agustí Cardona ha dit...

Hola Berni,
ja n'he pres nota!!!
Aquest diumenge, si el temps ho permet i amb la teva ajuda, carregats amb el trepant, estàtiques i altres eines, canviarem tota aquella ferralla
per material nou.

Salut i visca la gresca!!

Andreu ha dit...

Berni tiu, estàs fet un crack. Ets l'eveja dels ciberescaladors, tan ben acompanyat!! Després d'això ja no voldrás escalar mai mes amb mi...hahahaha

Agustiiiii !!!! El nom de la Via es en honor del marqués aquell conegut com Marqués de villavespa????