 |
| L'entrada per la Daniel SA, bonic flanqueig |
Allunyar-se del seguro. Navegar per una aresta altre cop. És aquesta la necessitat que tenia. Bueno també està lo d'anar-se a posar burraco perdut al Wok. Però es que del darrer cop que hi vam anar amb els del rocòdrom, el xino baixa la persiana ,acollonit ,cada cop que estem a una cantonada. I després el tripero sóc jo, vamos...
 |
| Sortint a fer el mono... |
Bueno a lo que anàvem, el divendres, descartat lo del xino amb tarifa plana, vam quedar, però, per anar a escalar. La meva idea era posar-me a proba en una aresta una mica més compromesa. Rollo quaranta metres, quatre seguros, quart grau..., o algo més o menys així. Com que èrem més de quatre, de fet al final cinc, decidim fer dues cordades i anar a l'Aresta Brucs de la Miranda de les Bohigues. Jo faig cordada amb l'Eduard i en Gabi. L'un amb ganes d'escalar a Agulles, l'altre també, però amb un sistema operatiu actualitzat. Per una altre banda, en Marc i l'Olga, també amb nosaltres s'enfilen per la Sílvia, de la mateixa roca. Compartim aresta que no alegria entre seguros. Com que tenim una cordada davant decideixo entrar per la Daniel SA. No recordava un flanqueig tan xulo. En Marc i l'Olga fan l'entrada clàssica. Estreno casc, un Metolius baixat de Linglaterra i un arnés de pit, aquest baixat de Manresa pels amables nois(en anglès soroll), del Vértic. Enfilo l'aresta posant el que hi ha, que és poc, però suficient. No recordava el pas tonto que hi ha sortint del primer, segon seguro. Bé es que xapo una cosa que hi ha abans, que sembla és de la Sílvia...
 |
| L'Eduard fa l'atípica foto del cim... |
Abasto la reunió més lleuger del que creia,tot i la motxilla. En Gabi i l'Eduard estan d'acord amb mi en lo del pas tonto. El següent llarg és per l'Edu. Al cim celebrem el dia. Magnífic, molta calor, escalem amb samarreta!!!. En Marc, l'Edu i en Gabi decideixen fer l'Agulla del Capdemunt. Jo i l'Olga prenem el sol i fem fotos. Jo ja he fet el que volia: anar un pas més enllà...
.
4 comentaris:
heheh...
ESTRALLS faràn els woks en el nivell mig dels escaladors catalans...!!!
A Agulles, com a vies interessants per fer UN PAS més també, hi ha la HIAWATTA i la BABY, crec que ambdues ja reequipades...Ae's/Vº per apurar a gust ( si no heu anat abans al wok!).
Un "must" de la zona, un xic més exigent, és la AROMES a la BESSONA INF...maquíssima, aquí ja cal apretar una miqueta ( una miqueta) més en un llarg de V+ curtet abans del diedre...la resta es pot anar trampejant de Vº/a1 i Ae...amb alguna sortida...
Els graus obligats mireu-los xactament, podrien ser menys ( les he fet en lliure i no ´se com seria el mínim obligat!).
Salut i endavant...
Gabi !!!!!!!
estàs fet un crack !!!
En Berni em diu que per a ell soc com el seu germà gran, 14 anys ens separen, i be que ens estimem, mes que si ho fosim de sang. Ell per a mi es el meu mestre. He tornat a escalar despres d'un llarc periode, he estat bloquejat, inactiu,desvinculat de tot i de tots. El meu tarrat es ple de goteres i me la ha jugada dura i forta. Poc a poc surto del forat, qui m'ajuda? en Berni. Altre cop un a cada extrem de la corda. Berni torno a tindre ganes d'escalar, d'acaronar la roca; li vaig dir. Pensat i fet, en companyia de l'Olga anem a Agulles, dues tirades sencilles que em van fer retrobar les cordes perdudes. 23 de gener, el meu aniversari, 56, quin millor regal, impossible. GABI
aAndreu quan tornem a fer cordada? ja en tinc ganes. GABI
Publica un comentari a l'entrada