un principi...

Començar . Sempre hi ha un principi. El primer dia és important, no és definitiu, però és important. Ara fa uns dies ho vam provar. El cel es va posar a plorar. Oooooh, quina mariconada. Res, que es va fotre a ploure així que vam lligar-nos les cordes. Al final patrulla fins a peu de via i no vam poder fer ni una classe teòrica, i menys pràctica. La punyetera meterelejia ens va posar el caramel a la boca i quan més xupadet el teníem, hòstia , i escupe Guadalupe.

Aquest cop, les coses es van anar torcant , però les vam anar solucionant. Batejar a la Carlotta, bestiola de rocòdrom, ballarina de les muntanyes de plàstic. Com no , el bateig ja el va fer ja, el fet és que potser que el repetim que ho podríem fer millor. Sobretot nosaltres, la Carlotta no. Ja va demostrar prou coses. Per tant en condició de padrinet txikilicutre de roca, em sento en l’obligació de demanar una segona oportunitat. Aquest cop portarem confits...

De tota manera , la punyetera es va refer bé , les fotos així ho demostren. Alguna dedicatòria va deixar. Carlotta , Carlotta, no facis la bestiota. Lu miyó , que diria er miyó cuinè der món , é que ara nos pudem fer petons a darl der cim, entre tiu sols no s’estila, i això que el nostre crit de guerra és Mariquiiiiiiiiiiiiiiiiiita...