Dri...

Ja feia dies que l’Enric petit i l’Andreu hi havien anat. Es van perdre per la Haus. Hi vam tornar amb ells i en Gabi. La pluja ens va foragitar .Aquest cop , l’Andreu jo , en Gabi (Folleret Volaor) i jo hi vam tornar. Fa gràcia que al rocòdrom , a cops compartim corda amb l’Adrià. La via porta el seu nom, coses de pares. El mateix va passar amb la Carles. Aquest cop, la previsió era bona. El Folleret fa la primera, que si vestint-se és lentooorro , que també metòdic , escalant ho pela bastant bé. Miracles de la vida, el món és ple de renascuts, només cal trobar-los. El segon llarg el fa l’Andreu, solvent , segur, sense perdre la calma. En Gabi i jo pugem xerrant amb uns que es fiquen per la Monpart. Diuen que l’han reequipat,....al final acaben sortint per l’Adrià desprès de fer molts metres sense res.

El tercer llarg em toca a mi. La placa de sota el sostret amaga algun que altre pas tontet. Equilibri típic montserratí. Abasto el caire del sostre, les preses són grans, la sortida és més senzilla del que sembla. És la tirada més bonica de la via. De les millors que es poden escalar a Gorros. Només és la meva opinió. Els companys abasten la reunió alegrement i jo torno a sortir a buscar la següent reunió. Aquesta la compartirem amb una parella que pugen per la Carles. Ens posem d’acord i el Folleret fa el darrer llarg, amb un pas la mar de xulo en el darrer llavi. Fem cim , ens fan una foto, fem una foto als col·legues de la Carles. Avall, que el temps es comença a posar tonto. Ha estat un gran dia. Per fi hem pujat per la via del Dri . Per fi, el gafe s’ha trencat. Muñón, Muñón , havíam si eres tu .....per cert , ja he estrenat la corda i recordo haver estrenat aquí mateix la darrera. Aquell dia l'Andreu es va fotre de cap amb la moto, però d'això ja quasi bé ni me'n recordo. ell sembla que tampoc...