dilluns, 23 de març del 2009

Let’s get lost!

Aquest escrit ha estat realitzat per Oriol Botey.


Aquest cop al Enric també li anava millor quedar dissabte. Tot pujant anem decidint on ens enfilem. Tot i que les propostes del Enric són temptadores jo tinc molta son i no em noto molt inspirat per arriscar. A més al hivern he escalat poc i no tinc pila. Els Ae's i/o A0's em fan mandra. Remenant la guia de Montserrat Cara Norte veig una foto xula del Camí del Xas i segons la ressenya sembla prou ben equipada. Ens decidim a provar-ho. Comença al mateix lloc que el conegut i repetit Camí de l'Alzina (la variant de la canaleta), comparteix el primer llarg.Arribem al peu i ja hi ha dos nois apunt de començar. Fem temps, anem tard. Finalment l'Enric fa el primer llarg i monta una reunió poc elegant. Li demano que segueixi de primer al segon llarg, jo ja treure les ungles més amunt. Sense saber-ho el poso en una situació xunga. Només la astucia i la tossuderia el fan sortir del llarg més guarro de la zona. És una fisura amb roca descomposta sense cap seguro. Equipa amb tascons, friends i una cinta en un abret que esta dient "no em toquis". Des de a R m'ho miro i intento que s'ho repensi, podem seguir pel camí de l'Alzina...però s'ho curra...molt! i surt per dalt. Jo de segon i pateixo per la poca estabilitat de tot el que tinc al abast. Si fos per mi, estariem a l'altre via...i es que avui buscava comoditat...que tonto!Després de la feixa boscosa busquem la continuació. Caminem pel peu de la paret i no trobem les xapes grogues...i això que haurien de ser grogues!! Finalment decidim que on hauria d'estar la via, no hi és. Anem altre cop a la esquerra i ens decidim per l'Àrea de Servei, que ja vaig fer l'any passat amb en Marc. Temo pel segon llarg, l'any passat vaig suar tinta per passar-lo. Demano obrir també el primer per centrar-me i si de cas l'Enric pot acabar la via amb els dos ultims. Som-hi doncs!!El primer és agradable! Per fi ja estic despert. És la una del migdia i tinc gana! El seguent llarg és el pinyolet de la oliva, 6a+ i només he anat a roca tres dies des de l'any passat! Ja patirem ja! M'hi poso i vaig fent, està molt ben assegurat. Ara que, amb la meva confiança, a cada xapa m'agafo de la cinta per passar la corda, descanso i encaro la següent, que no estic per filigranes. Vaig lent pero avanço i la cosa s'acaba humanitzant fins a la R. L'Enric puja ràpid, només descansa un parell de cops i ja som els dos a la R. El que queda, menys un resalt, és força amable.-Vas tu tio! a mi em queda poca gasolina, no estic entrenat per això.- En un moment, l'Enric és al ressalt i s'ho mira força. Acaba provant els estreps i se'n va massa a l'esquerra però amb una mica de flanqueig arriba a la seguent xapa. D'aquí a la R en un moment.- L'últim llarg també per tú xaval.- Abans de tenir temps de pensar-hi ja és dalt. xerra amb els de la cordada del costat que han acabat poc abans que noslatres. Arribo amb poca estona. El "top" ha tingut recompensa. La primavera ja despunta i les floretes estant precioses...sobretot..ehemmm...la rosseta d'aquell costat del camí. Visca el turisme excursionista!

Escrit realitzat per Oriol Botey.

2 comentaris:

Fent el mono per l'Aresta Brucs ha dit...

Cal donar d'alta al Sr.Botey , ja!!!.Bon Post, em poso les piles!!!

Andreu ha dit...

Benvingut Oriol !!!

bones escalades !!