Aquest escrit ha estat realitzat per Oriol Botey.
Aquest cop al Enric també li anava millor quedar dissabte. Tot pujant anem decidint on ens enfilem. Tot i que les propostes del Enric són temptadores jo tinc molta son i no em noto molt inspirat per arriscar. A més al hivern he escalat poc i no tinc pila. Els Ae's i/o A0's em fan mandra. Remenant la guia de Montserrat Cara Norte veig una foto xula del Camí del Xas i segons la ressenya sembla prou ben equipada. Ens decidim a provar-ho. Comença al mateix lloc que el conegut i repetit Camí de l'Alzina (la variant de la canaleta), comparteix el primer llarg.Arribem al peu i ja hi ha dos nois apunt de començar. Fem temps, anem tard. Finalme
nt l'Enric fa el primer llarg i monta una reunió poc elegant. Li demano que segueixi de primer al segon llarg, jo ja treure les ungles més amunt. Sense saber-ho el poso en una situació xunga. Només la astucia i la tossuderia el fan sortir del llarg més guarro de la zona. És una fisura amb roca descomposta sense cap seguro. Equipa amb tascons, friends i una cinta en un abret que esta dient "no em toquis". Des de a R m'ho miro i intento que s'ho repensi, podem seguir pel camí de l'Alzina...però s'ho curra...molt! i surt per dalt. Jo de segon i pateixo per la poca estabilitat de tot el que tinc al abast. Si fos per mi, estariem a l'altre via...i es que avui buscava comoditat...que tonto!Després de la feixa boscosa busquem la continuació. Caminem pel peu de la paret i no trobem les xapes grogues...i això que haurien de ser grogues!! Finalment decidim que on hauria d'estar la via, no hi és. Anem altre cop a la esquerra i ens decidim per l'Àrea de Servei, que ja vaig fer l'any passat amb en Marc. Temo pel segon llarg, l'any passat vaig suar tinta per passar-lo. Demano obrir també el primer per centrar-me i si de cas l'Enric pot acabar la via amb els dos ultims. Som-hi doncs!!El primer és agradable! Per fi ja estic despert. És la una 
del migdia i tinc gana! El seguent llarg és el pinyolet de la oliva, 6a+ i només he anat a roca tres dies des de l'any passat! Ja patirem ja! M'hi poso i vaig fent, està molt ben assegurat. Ara que, amb la meva confiança, a cada xapa m'agafo de la cinta per passar la corda, descanso i encaro la següent, que no estic per filigranes. Vaig lent pero avanço i la cosa s'acaba humanitzant fins a la R. L'Enric puja ràpid, només descansa un parell de cops i ja som els dos a la R. El que queda, menys un resalt, és força amable.-Vas tu tio! a mi em queda poca gasolina, no estic entrenat per això.- En un moment, l'Enric és al ressalt i s'ho mira força. Acaba provant els estreps i se'n va massa a l'esquerra però amb una mica de flanqueig arriba a la seguent xapa. D'aquí a la R en un moment.- L'últim llarg també per tú xaval.- Abans de tenir temps de pensar-hi ja és dalt. xerra amb els de la cordada del costat que han acabat poc abans que noslatres. Arribo amb poca estona. El "top" ha tingut recompensa. La primavera ja despunta i les floretes estant precioses...sobretot..ehemmm...la rosseta d
'aquell costat del camí. Visca el turisme excursionista!
nt l'Enric fa el primer llarg i monta una reunió poc elegant. Li demano que segueixi de primer al segon llarg, jo ja treure les ungles més amunt. Sense saber-ho el poso en una situació xunga. Només la astucia i la tossuderia el fan sortir del llarg més guarro de la zona. És una fisura amb roca descomposta sense cap seguro. Equipa amb tascons, friends i una cinta en un abret que esta dient "no em toquis". Des de a R m'ho miro i intento que s'ho repensi, podem seguir pel camí de l'Alzina...però s'ho curra...molt! i surt per dalt. Jo de segon i pateixo per la poca estabilitat de tot el que tinc al abast. Si fos per mi, estariem a l'altre via...i es que avui buscava comoditat...que tonto!Després de la feixa boscosa busquem la continuació. Caminem pel peu de la paret i no trobem les xapes grogues...i això que haurien de ser grogues!! Finalment decidim que on hauria d'estar la via, no hi és. Anem altre cop a la esquerra i ens decidim per l'Àrea de Servei, que ja vaig fer l'any passat amb en Marc. Temo pel segon llarg, l'any passat vaig suar tinta per passar-lo. Demano obrir també el primer per centrar-me i si de cas l'Enric pot acabar la via amb els dos ultims. Som-hi doncs!!El primer és agradable! Per fi ja estic despert. És la una 
del migdia i tinc gana! El seguent llarg és el pinyolet de la oliva, 6a+ i només he anat a roca tres dies des de l'any passat! Ja patirem ja! M'hi poso i vaig fent, està molt ben assegurat. Ara que, amb la meva confiança, a cada xapa m'agafo de la cinta per passar la corda, descanso i encaro la següent, que no estic per filigranes. Vaig lent pero avanço i la cosa s'acaba humanitzant fins a la R. L'Enric puja ràpid, només descansa un parell de cops i ja som els dos a la R. El que queda, menys un resalt, és força amable.-Vas tu tio! a mi em queda poca gasolina, no estic entrenat per això.- En un moment, l'Enric és al ressalt i s'ho mira força. Acaba provant els estreps i se'n va massa a l'esquerra però amb una mica de flanqueig arriba a la seguent xapa. D'aquí a la R en un moment.- L'últim llarg també per tú xaval.- Abans de tenir temps de pensar-hi ja és dalt. xerra amb els de la cordada del costat que han acabat poc abans que noslatres. Arribo amb poca estona. El "top" ha tingut recompensa. La primavera ja despunta i les floretes estant precioses...sobretot..ehemmm...la rosseta d
'aquell costat del camí. Visca el turisme excursionista!Escrit realitzat per Oriol Botey.
2 comentaris:
Cal donar d'alta al Sr.Botey , ja!!!.Bon Post, em poso les piles!!!
Benvingut Oriol !!!
bones escalades !!
Publica un comentari a l'entrada