dilluns, 28 de desembre de 2009

Its blowing in the wind

Fotia un vent de collons, de collons rodons. Feia temps que no em posava els gats...El lloc triat era el Llensolet, a Collbató. L'aproximació ha passat ràpid xerrant amb el mestre Cardona (45 min) i ens hem plantat a peu de via després de deixar el cami de les bateries just passada la senyera pintada a la roca. Hem hagut de pujar ajudats d'un cable instalat a la canal.





Hem fet vies ressenyades de IV i IV+, de 20 i 30 m i de bona roca, amb permís del fortíssim vent. Espiritualment parlant ha estat una retrobada amb la roca i hem brindat a la salut dels mestres Soto i Bassas amb els quals esperem fer cordada tan aviat com ens sigui possible.





Tornarem aviat a provar les vies de més grau un dia més adient tant pel vent com pel sol, que avui ha estat molt molt tímid.




Després de fer dues vies hem anat a cel·lebrar-ho com cal, perfectament atesos a un restaurant local amb fama molt merescuda i nom difícil de recordar.

2 comentaris:

Fent el mono per l'Aresta Brucs ha dit...

Ole, ole, ole, l'Andreu ha tornat a escalar, encara que avui era un dia de kiteclimbing...

Agustí Cardona ha dit...

D'aquí res l'any ja és esgotat, la lluna està en creixent; les il•lusions es renoven i és que... hi ha molt per fer!!