dijous, 31 de desembre de 2009

Ojos que no ven,...grumo que te tragas.


De cop i volta. No, no és la manera de fer de l'Andreu, però em truca. Que si vul anar a escalar..., joder, doncs si. Amb la de temps que fa que no escalem plegats. On anem? , em diu. Jo que li torno a l'Arbret,...a l'Aresta Brucs. Bon lloc per anar a fer el mono i despedir l'any. Finalment s'afegeix el mestre Bassas. Així que, tres eran tres, els que a tres quarts de nou(o sigui tres cops tres...) amb pluja, marxen cap a Montserrat. Cap angúnia ens remou, de moment pillem a l'Hotel, que no, no hi ha fum, com a d'altres llocs com el de la Barandilla(baranna en catelan...) En comptes d'escaladors, i bravos parroquians aborigens, et trobes turistes amb pinta de despistats. Comorl, doctorl..., habitasión uantútrí, una mosca en la sopa?, ara mimmo se la cobro...
Bueno que ens liem a xerrar, però tot plegat ha parat de ploure. L'Andreu diu que aguanta fins les tres, o sea les trí pels turistes. Paraula d'Accuweather, afegeix...Pos allà que anem, a pas...lent, però ferm. Peu de l'Agulla de l'Arbret, els meus companys em cedeixen el pas, vamos que decidim que per anar ràpid jo faig tot de primer. Si la cosa pinta bé, anirém després a la Torta. Allà el mestre Bassas farà de primer.
O sigui que surto a per el primer seguro, parabolt amb xapa de papel albal, que balla, per cert. D'allà al següent tota una promenade, en comparació a d'altres llocs. Tot i així recordo algunes patrulles més llargues entre spit i spit a l'Aitor(...menta a partir de les tres...). Abasto la reunió i crido que vale, que ja em podeu deixar. Reconec no haver patit, cosa que esperava fer, doncs el pitjor és l'arrencada. Pujen els companys, l'Andreu millor del que esperava(jo i ell), el mestre Bassas , pràcticament pùja amb les mans a les butxaques, rollo el mite aquell del Royal Robbins i un Cerdà. El segon llarg és més divertit, ja vaig recordant coses. Ara fa vint i un anys vaig passar per aquí. Crec que anava amb el pare...Patrulles d'aquelles guapes entre seguros, la bústia després del desplomet..., tot és al seu lloc. Crido reunió i en un tres i no res ja els tinc amb mi un altre cop. Surto altre cop, aquesta vegada peró, sense cap mania. Descompost, sense seguros, i jo que em dic..., ojos que no ven, grumo que te tragas.
Fem el rappel en un pis pas i la cosa pinta molt bé. Fa un dia de primavera. Tenim temps i anem a per La Torta. Remuntant la canal, en un moment i ets,(lo del moment és relatiu si no et passes cap trencall...) . Al peu de via anem per feina. L'Enric Bassas surt com un cohet amb la coneguda tècnica de la doble corda. Segura, estètica, però segons com tot un grumo si van dos de segon. En algun seguro fotem més bucles que en el Dragon Khan. La via està reequipada(ho dic en veu baixa, doncs tot i que ho va fer en Cerdà i una colla, a lo millor resucita el Will Turner de turno i fem la quarta de Piratas en el Caribe, pronto en sus pantallas...). Per cert no sé que he sentit que ara empaiten a algú per les costes del Brasssil...(més avall del Caribe??, pocavergonyes!!!). Con Anglada esto no passava...
Buenu, que al final la cosa va molt bé, la via és preciosa, no la repetia des que tenia dotze anys ,o sigui, que no recordava res. El rappel és prop del cim(dos bolts amb anella), tot i que també hi ha una reunió rappelable de dos longlifes. Lo dit, una bona manera d'acomiadar l'any....

4 comentaris:

Andreu ha dit...

Exepcional despedida del 2.009 !

Agustí Cardona ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Riesling ha dit...

Maricons, i jo al saló de l'infància...,fent anar el motonabo de camió amb l'escala incorporada!!

Andreu ha dit...

motonaboooo ???