diumenge, 21 de febrer de 2010

Quand il fait froid,...Gelida

No vull passar més fred del que toca. No vull matinar com cada dia, o més. No vull conduir. No vull patir per què fa massa estona que no passo la corda per cap lloc... Només tinc una alternativa, anar a fer esportiva...Quedem amb en Guillem, en Marc, l'Olga, la Meye, en Fabien, l'Enric...al final només som cinc, per tant fregoneta que te crio i cap a Gelida. On, com diria el filòsof, fa molt temps que no hi he estat mai. Preciós entorn, que si font dels enamorats, que si riuet, que si pastisseria, ah si, que m'ho deixava...i roca calcària amb parabolts.
Com que ha plogut, i com a les botigues, som els últims en arribar, regirem el gènero uns, fan cua uns altres. Mentre en Marc i en Guillem fan cua en un 5b, jo m'enfilo per un diedre de 5a que roman lliure. Loooogicament per què està mullat. Com que he vingut amb casco(per vergonya, quan algú em pregunta dic que he vingut amb moto), m'enfilo pel diedre tot i mullat. En els vint metres m'ho munto per tocar el mínim la roca mullada, cosa que em fa tontejar en algún moment amb el meu magí. En Fabien que m'assegura puja al seu torn seguint les meves indicacions. Usa el cuerpo..., las manos solo para el equlibrio... fa cadena(és com el cim, vamos...). L'Olga puja de segona i soluciona les coses molt bé. Menuda, però amb molta traca.
Al seu torn els nostres companys ens deixen equipades(muntades) les dues següents vies, un 5b i un 5c, deixant-nos momentaniament per anar més a l'esquerra a per uns siscés que en Guillem té pendents. Per tant solets anem fent la nostra. Ni el meu nivell és un prodigi ara, ni ho era abans, però noto que el grau és forca raonable. Total ,vinc de turista i fa massa setmanes que només corretgeixo i no passo pel plafó. Per tant em dono per satisfet amb el sol, la roca , la companyia i demés...Escalar és una cosa que vol pràctica i jo darrerament només he anat a passar fred...En Guillem triomfa(què cabrón, és com una màquina nova que no li cal oli...), en Marc també triomfa, en Fabien, lo fa molt bien... i l'Olga i jo satisfem les nostres espectatives, que a dia d'avui , ja és molt.
Tot i que no m'emociona el tema esportiu, la zona és molt maca , recomanable i relativament tranquila. Tampoc hi havia massa gent assegurant amb el pijo, ni fumant porros de dos en dos. Els gossos estaven ben enssenyats i generalment s'estaven asseguts a peu de via gaudint del solet. Vaig poder gaudir d'espectacles en directe de bons escaladors fent vies de molt grau. Aprendre, és bàsic. Ho faig a escola amb els meus alumnes, si jo no aprenc res d'ells, com poden aprendre res ells de mi...En resum, que tornaré, i tant que tornaré...

7 comentaris:

Azznonimous ha dit...

Es clar que si company. Això últim és el quid de la questió, però per vosaltres els gossos estarien tranquils per que amb nosaltres no paraven ... :)

Fent el mono per l'Aresta Brucs ha dit...

En Fabien Lafontaine té un adagi molt descriptiu a l'hora que , màgicament poètic: Lorsque vous allez engourdi et de couler votre âne, vous sûr qu'elle l'emporte sur l'odeur des doigts...

Azznonimous ha dit...

Doncs jo et dic el que diu la xurri del Sarkossii: Je ne se pas qu'est que tu ma dit ...

TRanki ha dit...

ei..doncs a tornar-hi!

Encara et veurem algun dia amb un plomes i un crashpad! ( elements basics dels bloqueros...)!!!

Salut

Fent el mono per l'Aresta Brucs ha dit...

El plomes , ja el tinc i carbassa com el de l'Iker Pou al video de la Demencia Senil!!!

Quino ha dit...

No m¡ho puc creureeeeeee, en Berni blokero??? el mon al reves??? Guillemmmm, pellisssscame que no m'ho crec....

Per cert, company, tens un link al bloggggg de l'escola de muntanya, i dijous tenim peli.... BLOKERA!!!

Enrique ha dit...

A ha!!! Volveré...