(Vallter Bonetti)
Sona el despertador, són les cinc de la matinada. No he dormit molt, neguitós per què avui marxo cap a Ulldeter. L'Andreu, l'Enric i jo anirem a fer la Canal Estreta del Gra de Fajol Petit. No és que sigui un objectiu de l'hòstia, però la perspectiva de tornar a enfilar-me per un mur de gel fa llevar-me amb ganes d'estar ja a puesto. El diumenge, en Marc i en Dani hi van estar. Les condicions són bones. Em va dir: neu entre els ressalts i una mica pelat per dalt...
Puntual, l'Andreu, em recull sota casa a l'hora convinguda. Per ell, massa d'hora. El camí fins a Vallter passa ràpid, a aquestes hores no hi ha massa gent pels mons de Deu. L'Enric arriba puntual, tranquil com és ell, preparat pel dia que toca. Un cop vestits, guarnits i el que faci falta sortim cap el Gra de Fajol. La neu és dura, però no cal patir per relliscar, si més no fins el peu de la canal. Allà ens posem l'arnés, els grampons i traiem un piolet. Tot plegat, per arribar al peu del primer ressalt, és més que suficient. Un cop al primer ressalt, l'Enric sur decidit. L'Andreu s'ho mira tot dient-me: què bo que és el Bassas.... I tant que és bo li dic. Fixa't-hi bé que ara vas tu... L'Enric crida reunió i les cordes comencen a desaparèixer amunt. Arriba el torn de l'Andreu i derrapa al primer intent. Es gira i em diu: si el meu pare em veies aquí... Jo que li dic, penja't de les dragoneres, pica amb decisió, no patalejis... Ho torna a provar i se'n surt molt dignament. La jarana d'ahir vespre amb el Cardonetti li està passant factura, de fet al final del dia li volarà el talonari sencer de factures...
Ara em toca a mi, que contravenint la lògica, prenc el piolet dolent amb la mà tonta i el bo amb l'habil. Si és que en el meu cas es pot parlar d'habilitats. Dic això del piolet dolent per què no és per cascades (Grivel airtech racing), però es que tenia unes ganes d'estrenar-lo... El cabró mossega bé, però no és per aquestes coses. Abasto la reunió sense massa problemes. Torna a sortir l'Enric a pel següent ressalt. Aquest cop l'Andreu i jo farem un millor paper. Ell per què ja s'ha fet amb la manera de no semblar un víking destralejant. J
o per què he canviat els piolets de mans. Els següents llargs són de neu dura i poc glaç. Arribem a una cova d'on sortim per un tram de mixte tonto, tooonto..., D'allà, amb reunions massa alpines pel meu llindar normal d'adrenalina, sortim per un corredoret fins l'aresta cimera, o com se digui. Anem al cim sense motxilles, fotos i cap el Gra de Fajol Gran per l'aresta. D'allà, al coll de la Marrana i el refugi, on l'Andreu i jo farem nit. L'endemà farem el Bastiments i baixarem intentant tancar la volta al cercle que hem començat avui, però això ja serà una altra història. Serà el meu quart dia seguit d'activitat, dimarts Montserrat, dimecres Vilanova de Meia i dijous i divendres Ulldeter..., com diria el profeta, aquesta, no és terra de monos...
Puntual, l'Andreu, em recull sota casa a l'hora convinguda. Per ell, massa d'hora. El camí fins a Vallter passa ràpid, a aquestes hores no hi ha massa gent pels mons de Deu. L'Enric arriba puntual, tranquil com és ell, preparat pel dia que toca. Un cop vestits, guarnits i el que faci falta sortim cap el Gra de Fajol. La neu és dura, però no cal patir per relliscar, si més no fins el peu de la canal. Allà ens posem l'arnés, els grampons i traiem un piolet. Tot plegat, per arribar al peu del primer ressalt, és més que suficient. Un cop al primer ressalt, l'Enric sur decidit. L'Andreu s'ho mira tot dient-me: què bo que és el Bassas.... I tant que és bo li dic. Fixa't-hi bé que ara vas tu... L'Enric crida reunió i les cordes comencen a desaparèixer amunt. Arriba el torn de l'Andreu i derrapa al primer intent. Es gira i em diu: si el meu pare em veies aquí... Jo que li dic, penja't de les dragoneres, pica amb decisió, no patalejis... Ho torna a provar i se'n surt molt dignament. La jarana d'ahir vespre amb el Cardonetti li està passant factura, de fet al final del dia li volarà el talonari sencer de factures...
Ara em toca a mi, que contravenint la lògica, prenc el piolet dolent amb la mà tonta i el bo amb l'habil. Si és que en el meu cas es pot parlar d'habilitats. Dic això del piolet dolent per què no és per cascades (Grivel airtech racing), però es que tenia unes ganes d'estrenar-lo... El cabró mossega bé, però no és per aquestes coses. Abasto la reunió sense massa problemes. Torna a sortir l'Enric a pel següent ressalt. Aquest cop l'Andreu i jo farem un millor paper. Ell per què ja s'ha fet amb la manera de no semblar un víking destralejant. J
o per què he canviat els piolets de mans. Els següents llargs són de neu dura i poc glaç. Arribem a una cova d'on sortim per un tram de mixte tonto, tooonto..., D'allà, amb reunions massa alpines pel meu llindar normal d'adrenalina, sortim per un corredoret fins l'aresta cimera, o com se digui. Anem al cim sense motxilles, fotos i cap el Gra de Fajol Gran per l'aresta. D'allà, al coll de la Marrana i el refugi, on l'Andreu i jo farem nit. L'endemà farem el Bastiments i baixarem intentant tancar la volta al cercle que hem començat avui, però això ja serà una altra història. Serà el meu quart dia seguit d'activitat, dimarts Montserrat, dimecres Vilanova de Meia i dijous i divendres Ulldeter..., com diria el profeta, aquesta, no és terra de monos...
3 comentaris:
Poca broma amb el mixte. No ho sembla però el Gra de Fajol te les seves perles, oi ?
Molt ben resolt companys!
No si jo anava dient, p'a que coño queri ir a la Feria d'Antequera...
Uns dies inolbidables !
Publica un comentari a l'entrada