dissabte, 9 de febrer de 2008

Eclipsi de Mar..., massa penya fent el calamar.

El plan era fer dues cordades. Al final no ha estat així. El plan era fer dues vies.Al final no ha estat així. Per circumstàncies que no venen al cas, l'Andreu , que no tenia el dia, ha baixat del primer llarg de la via, que jo , per circumstàcies que no venen al cas, he triat. Enganxar-nos a l'Eclipse de Mar de la Peluda ,després de tan temps, ha estat la meva tria. El primer llarg te les assegurances velles, espits, però ben situades. Tan en Gabi , con la Raquel s'han enfilat sense massa dificultats. Bé , la Raquel no duia els gats massa apretats, i per tant entre el fred, i circumstàncies que no venen al cas, ha hagut de mirar-s'hi li hu una mica. Però , vamos, res d'especial.
El segon llarg ja són figues d'un altre paner. Amb un sol estrep, i de baga, amb el més pur estil Bassas( amb ell sempre passas, si no ho veus clar t'agafas). He sortit de la reunió fent el trilirí, els meus companys , de segon , no ho han passat tan bé. En Gabi, aburrit de tanta falla, ha fet un set de nou amb folre i manilles per la Raquel. La pobre no podia tibar per sortir de l'estrep, així que l'exfo..., digo , fa...lleret volaor, li ha fet una esqueneta. Cony de barbut , si esque és un vikingo de la hòstia. Al seu torn , no ha tingut prou en pujar un cop per l'estrep , que quan el provava de recuperar, ojo, per un malentés, ha hagut de tornar a enfilars'hi li la li hu. Passat el desplon, i la curta placa que el segueix, han evolucionat pel playón d'aresta sense més problemes.
Felicitacions, riures i abrassades cimeres han tancat el jorn. Òscar aquí camp 4, hem fet el cim. La veritat és que quan vem obrir aquesta via , el mític Fatjonet i jo , els temps èren uns altres. Ara , com a mínim amb vint anys i vint quilos més , les coses han estat diferents. Recordo que ho vam fer des de sota, al típic estil montserratí, però el de segón equipava el llarg amb els espits que , lògicament , el de primer no podia posar. De fet ,el segon llarg, jo l'he arribat a fer en lliure. Ara , ni en somnis..., però , mira com que hi haig de tornar a l'estiu amb l'Andreu. M'ho tornaré a plantejar , com que sommiar és gràtis...

Ah, lo del calamar, va per una trobada de la secció montserratina D'als Q Queden per reivindicar, integrisme, i també per una classe sencera de donants d'òrgans que passava alegrement per la regió d'gulles( ens han dit , que en realitat èren estudiants de geologia, de l'assignatura de seguretat a la muntanya) . Pel que a mí respecta, veient com feien les coses, propossaria canvials-s'hi l'aprovat per una etiqueta que posi Anis del Mono...

1 comentari:

Agustí Cardona ha dit...

Caram, caram… i jo que pensava que aconseguir pujar amb les crosses la rampa fins els Mercat de Sant Pere era una àrdua i feixuga feina!!!.
Nens, aquest estiu, quan la “pata palo” ja estigui en forma anirem plegats a L’eclipsi de Mar i aquell dia te que tontollar la muntanya de cap a peus!!! Cullons.... si tuntollarà !!! I si fa falta farem un nou de tres amb folra i manilles. Aixì que “en l’aire els cors” que la vida és breu i cada dia únic i preciós.
Fins aviat macos.