El plan era fer dues cordades. Al final no ha estat així. El plan era fer dues vies.Al final no ha estat així. Per circumstàncies que no venen al cas, l'Andreu , que no tenia el dia, ha baixat del primer llarg de la via, que jo , per circumstàcies que no venen al cas, he triat. Enganxar-nos a l'Eclipse de Mar de la Peluda ,després de tan temps, ha estat la meva tria. El primer llarg te les assegurances velles, espits, però ben situades. Tan en Gabi , con la Raquel s'han enfilat sense massa dificultats. Bé , la Raquel no duia els gats massa apretats, i per tant entre el fred, i circumstàncies que no venen al cas, ha hagut de mirar-s'hi li hu una mica. Però , vamos, res d'especial.
El segon llarg ja són figues d'un altre paner. Amb un sol estrep, i de baga, amb el més pur estil Bassas( amb ell sempre passas, si no ho veus clar t'agafas). He sortit de la reunió fent el trilirí, els meus companys , de segon , no ho han passat tan bé. En Gabi, aburrit de tanta falla, ha fet un set de nou amb folre i manilles per la Raquel. La pobre no podia tibar per sortir de l'estrep, així que l'exfo..., digo , fa...lleret volaor, li ha fet una esqueneta. Cony de barbut , si esque és un vikingo de la hòstia. Al seu torn , no ha tingut prou en pujar un cop per l'estrep , que quan el provava de recuperar, ojo, per un malentés, ha hagut de tornar a enfilars'hi li la li hu. Passat el desplon, i la curta placa que el segueix, han evolucionat pel playón d'aresta sense més problemes.
Felicitacions, riures i abrassades cimeres han tancat el jorn. Òscar aquí camp 4, hem fet el cim. La veritat és que quan vem obrir aquesta via , el mític Fatjonet i jo , els temps èren uns altres. Ara , com a mínim amb vint anys i vint quilos més , les coses han estat diferents. Recordo que ho vam fer des de sota, al típic estil montserratí, però el de segón equipava el llarg amb els espits que , lògicament , el de primer no podia posar. De fet ,el segon llarg, jo l'he arribat a fer en lliure. Ara , ni en somnis..., però , mira com que hi haig de tornar a l'estiu amb l'Andreu. M'ho tornaré a plantejar , com que sommiar és gràtis...
Ah, lo del calamar, va per una trobada de la secció montserratina D'als Q Queden per reivindicar, integrisme, i també per una classe sencera de donants d'òrgans que passava alegrement per la regió d'gulles( ens han dit , que en realitat èren estudiants de geologia, de l'assignatura de seguretat a la muntanya) . Pel que a mí respecta, veient com feien les coses, propossaria canvials-s'hi l'aprovat per una etiqueta que posi Anis del Mono...
El segon llarg ja són figues d'un altre paner. Amb un sol estrep, i de baga, amb el més pur estil Bassas( amb ell sempre passas, si no ho veus clar t'agafas). He sortit de la reunió fent el trilirí, els meus companys , de segon , no ho han passat tan bé. En Gabi, aburrit de tanta falla, ha fet un set de nou amb folre i manilles per la Raquel. La pobre no podia tibar per sortir de l'estrep, així que l'exfo..., digo , fa...lleret volaor, li ha fet una esqueneta. Cony de barbut , si esque és un vikingo de la hòstia. Al seu torn , no ha tingut prou en pujar un cop per l'estrep , que quan el provava de recuperar, ojo, per un malentés, ha hagut de tornar a enfilars'hi li la li hu. Passat el desplon, i la curta placa que el segueix, han evolucionat pel playón d'aresta sense més problemes.
Felicitacions, riures i abrassades cimeres han tancat el jorn. Òscar aquí camp 4, hem fet el cim. La veritat és que quan vem obrir aquesta via , el mític Fatjonet i jo , els temps èren uns altres. Ara , com a mínim amb vint anys i vint quilos més , les coses han estat diferents. Recordo que ho vam fer des de sota, al típic estil montserratí, però el de segón equipava el llarg amb els espits que , lògicament , el de primer no podia posar. De fet ,el segon llarg, jo l'he arribat a fer en lliure. Ara , ni en somnis..., però , mira com que hi haig de tornar a l'estiu amb l'Andreu. M'ho tornaré a plantejar , com que sommiar és gràtis...
Ah, lo del calamar, va per una trobada de la secció montserratina D'als Q Queden per reivindicar, integrisme, i també per una classe sencera de donants d'òrgans que passava alegrement per la regió d'gulles( ens han dit , que en realitat èren estudiants de geologia, de l'assignatura de seguretat a la muntanya) . Pel que a mí respecta, veient com feien les coses, propossaria canvials-s'hi l'aprovat per una etiqueta que posi Anis del Mono...
1 comentari:
Caram, caram… i jo que pensava que aconseguir pujar amb les crosses la rampa fins els Mercat de Sant Pere era una àrdua i feixuga feina!!!.
Nens, aquest estiu, quan la “pata palo” ja estigui en forma anirem plegats a L’eclipsi de Mar i aquell dia te que tontollar la muntanya de cap a peus!!! Cullons.... si tuntollarà !!! I si fa falta farem un nou de tres amb folra i manilles. Aixì que “en l’aire els cors” que la vida és breu i cada dia únic i preciós.
Fins aviat macos.
Publica un comentari a l'entrada