No teniem el plan gaire definit, així doncs que trobar aquella linea de parabolts a peu de les escales que menen a la Miranda de Santa Magdalena , va ser tot un descobriment. La via sembla la Baqués-Sala reequipada , o bé va molt aprop. De fet ens hi vam enganxar a partir del jardinet que hi ha a mitja agulla. Les reunions estan preparades per rappellar amb una sola corda. Dels tres llargs destacar-ne els dos primers. El primer té una sortida dificilota però assequible, 5+, diria jo. La resta del lllarg es deixa fer entre el quart grau de la zona a cops una mica més exigent , però senpre ben asegurat. El segon llarg és molt maco, més senzill, però d'un quart grau molt assequible.
Cal anar amb atenció, doncs al no ser una via molt feta alguna crosteta sí que hi ha. Per aquest motiu vam dubtar de que no fos una via nova, jo no vaig veure cap rastre antic. Al Kpujo, en Francesc Salvador , més o meny la pinta per allà, la veritat no sé. El que si sé és que és molt recomanable. Jo vaig fer el primer i el tercer llarg. L'Andreu el segon. El tio s'ho va currar molt bé, porta un ritme ascendent, la seva progressió és francament molt bona.
Un cop plegades les cordes vam seguir una altre linea a la Magdalena Inferior. Aquest cop prop del diedret que marca l'arrencada de la Oxígeno. Té un passet tonto a l'arrencada, però després és deixa pujar molt bé. Com que anava jo de primer , i no trobaba lògic fer reunió a la normal, vaig seguir fins el cim. La veritat es que és molt maca, hi ha un muret al darrer tram , molt maco.
cim ,rappel , bon rotllo, fred i cap a casa. Bé està el que bé acava. Dinar a ca l'Andreu i l'Elena un privilegi per tancar el cap de setmana.
Cal anar amb atenció, doncs al no ser una via molt feta alguna crosteta sí que hi ha. Per aquest motiu vam dubtar de que no fos una via nova, jo no vaig veure cap rastre antic. Al Kpujo, en Francesc Salvador , més o meny la pinta per allà, la veritat no sé. El que si sé és que és molt recomanable. Jo vaig fer el primer i el tercer llarg. L'Andreu el segon. El tio s'ho va currar molt bé, porta un ritme ascendent, la seva progressió és francament molt bona.
Un cop plegades les cordes vam seguir una altre linea a la Magdalena Inferior. Aquest cop prop del diedret que marca l'arrencada de la Oxígeno. Té un passet tonto a l'arrencada, però després és deixa pujar molt bé. Com que anava jo de primer , i no trobaba lògic fer reunió a la normal, vaig seguir fins el cim. La veritat es que és molt maca, hi ha un muret al darrer tram , molt maco.
cim ,rappel , bon rotllo, fred i cap a casa. Bé està el que bé acava. Dinar a ca l'Andreu i l'Elena un privilegi per tancar el cap de setmana.
1 comentari:
En Bernat s'ha guanyat el cel dels escaladors : el cau dels mestres!!
Ha tornat la màgia. A l'anar pujant els moviments flueixen tot seguint la música d'una extranya dança...que, tot plegat esdevé ancestral. Ha tornat l'armonia dels parabolts!!!
Gràcies company
Publica un comentari a l'entrada