Tal i com ho veig ,algú és gafe. I no val a dir que sóc jo , el gafas. De fet tornavem a ensenyar el camí, que no la paraula, als descarriats germans Mullor i Martínez-Vargas. Vamos els germans Enric i Andreu, que en un rampell de purisme van intertrempar les meves indicaconys, vull dir indicacions , sota una particular manera. Extranya , per cert. A lo que vamos..., que en el seu moment on jo vaig dir isquierda raaaaaaaaas, ells va fer un derecha, i pos eso, que van acabar a la Haus...Que serà lo que usté dise però no é( que deia el meu besavi, i es va morir moooooolt vell)
Avui el plan era refer l'error d'interpretació , o bè d'explicació, que el profe també la caga...Jo que anava amb el Folleret Volaor. Primera tirada jo , ell segona. L'Enric la primera , l'Andreu la segona. Fins aquí bé, a partir d'aquí la meterelejia s'ha embolicat. Gotetes, res, gotetes,...Gotes, mmm, gotes,...Pluja...trilirí i pà abajo. Les dues opcions eren:Soldado cobarde vale pa dos guerras. O bé escalador capullo que espera en segona reunió a que pari (i no para...) , amb el que es mulla i es fot d'hòsties rappelant,...
La nostra clara opció era la primera . El posterior xàfec persistent a peu de via plegant cordes ens ha donat la raó. Per tant eso es todo amigos..., hasta la semana que viene , si la meterelejia no toca la rima...Unes fotos per demostrar que del fracàs també se'n pot aprendre. Encara que segons com el fracàs hagues estat no tornar a casa...
Avui el plan era refer l'error d'interpretació , o bè d'explicació, que el profe també la caga...Jo que anava amb el Folleret Volaor. Primera tirada jo , ell segona. L'Enric la primera , l'Andreu la segona. Fins aquí bé, a partir d'aquí la meterelejia s'ha embolicat. Gotetes, res, gotetes,...Gotes, mmm, gotes,...Pluja...trilirí i pà abajo. Les dues opcions eren:Soldado cobarde vale pa dos guerras. O bé escalador capullo que espera en segona reunió a que pari (i no para...) , amb el que es mulla i es fot d'hòsties rappelant,...
La nostra clara opció era la primera . El posterior xàfec persistent a peu de via plegant cordes ens ha donat la raó. Per tant eso es todo amigos..., hasta la semana que viene , si la meterelejia no toca la rima...Unes fotos per demostrar que del fracàs també se'n pot aprendre. Encara que segons com el fracàs hagues estat no tornar a casa...
9 comentaris:
Ja és tradició fer aquesta via de dos llargs cada setmana. Salut i parabolts.
Totalmente de acuerdo Jose Maria.
Domenech Balmanya
Ma semmbla que ar Carmel tenim un modé de Tracker, que é mó miyó que lu Camaló de lo cuyons eso da la Bladaiamón. Lu que pasa é que no hi ha cuyon d'ejcalá en la pluya d'aquejt damatín...
Bartolomé Cañeya...
"El tonto de las gafas" ja sabem qui es. I els altres tres qui son cadascú, HEEEEEIIIIN???????
Millor sera deixaro com està, no.
Nois, tots som una mica lletjos, bons o dolents...preneu-vos com millor us vingui. Segons com tots quatre porteu ulleres , per tant...
Tonto, bó ,lleig o guapo , un company és un company...
Es que ayer, tal como se os puso la cosa, llegar a la R3 hubiera sido una odisea. Podíais elegir entre rapelar secos o mojados :p
Nosotros andábamos en la Gorra Marinera, estrenando cuerdas. Creo que saludasteis a mi compi, no?
Hola Raúl, si que me acuerdo de haberle obsevado a tu compañero lo de las cuerdas. Tubiestis tiempo de completar la via?
Tiempo sí que tuvimos, pero del malo, jeje. En la R a la altura de la ermita hacía mucho viento y frío, así que optamos por escaparnos por la izquierda e ir a patear por Sant Benet. Luego vimos que acertamos, porque de haber seguido nos hubiera tocado hacer el tercero de salida en mojado, con las consiguientes risas.
No recuerdo bien en que tirada, pero la salida de la reunión consiste en un flanqueo a la izquierda, donde luego se pone vertical de lo más cachondo en mojado. Creo que es la última tirada.
Publica un comentari a l'entrada