Teràpia de pati(r)...

Al final la cabretta, vull dir la bestiota , ai no..., la Carlotta, ha tingut el seu bateig. En tota regla, completet, vamos que al cementiri tots els meus parents s'han regirat a la tomba. Em sap greu , per la meva família. Al final la cabretta, ha fet el cim del Gorrro Frigi. El camí triat ha estat la via GEDE .Jo només li he recuperat la corda, l'Andreu l'ha animada en tot moment i..., en Jové, l'Agustí Jové, ho ha fet tot. L'ha aconsellat, l'ha guiat, l'ha acotxat, vamos...., hay alguien más?. Ets el millor, tiu!!
Béeee , això no ho diu la cabretta, ho dic jo. Crec que de tota manera n'ha sortit més reeixida. El seu principal enemic viu dins d'ella. Ara amb la comfianca que ha assolit podrà valorar, si val o no la pena tenir enemics. Així doncs , que per molts anys puguis fer la cabretta pels mons de Déu. Avui ja saps com és això del pati, o del patir?...ara no sé si era una cosa o una altre. Suposo que el millor ha estat el final, al cim...Ara ja pots dir que , allà dalt , tu , hi has posat els peus.