Allà on no neva ,ni plou...

Feia molts dies que teniem l'intenció d'anar a escalar. De fet, des que l'Agustí es va haver de canviar de peus de gat. Vam fer un trueque de gats. Coses de talles, no d'ungles...La cosa va quedar en el dia 23, primer dia de vacances meu. El dia s'apropava i la meterelejia no afavoria massa les nostres intencions d'anar a fer el mono per cap puesto. Ahir, durant una/s cervesses que vam compartir al bar del club , li vaig propossar un canvi de plans, i per què no, de mentalitat. Aniríem a fer el turista a la Panxadelbou. La cosa va agradar i aquest matí ens hi hem apropat. Diguem que per ser el dia que era, trobar on deixar el ketxup ha estat relativament fàcil. L'aproximació fins el bar ha estat més sencilla. L'aproximació fins el garito escalatori , també...Jo que ja no combrego massa amb els videojocs, repetir coses fins que surten , ja no m'atrau massa. La qüestió era, però,canviar de mentalitat. De moment només passar per la porta ja he constatat que la cosa pintava bé. Les vies éren molt extraplomades fins a verticals. Totes les cintes posades, matalassos arreu, i la resta d'instal·lacions(vestidors , lavabos , rentamans , cafeteria , botiga...) brillants.

Sense que sembli un Publi reportatge, i tenint en compte que tret de dos, o tres, lolos la resta érem nosaltres i personal de la casa, l'experiència ha fantàaaaastica. Degut al nostre nivell, hem fet el que hem pogut fins esgotar les piles, o bé l'esquena de l'Agustí. Jo he mirat de fer una via amb molt de canto, però refotudament extraplomada, molt més que el plafó que hi ha al nostre roco, que ja és dir. Fent un quants reposos he aconseguit passar la corda per la reunió, que ja és mooooolt (nota: Mú, hem de mirar d'anar-hi...). Així doncs amb el dia tan humit i fred, on havíem d'anar?..., doncs com en el conte, allà on no neva ni plou...