diumenge, 13 de desembre del 2009

Escoltant Radio Teletaxi en Alta Fidelitat...

Alta Fidelitat, al Serrat dels Monjos...,Vaig llegir la ressenya, vaig imprimir-la, i vaig dir-me que per no haver escalat mai en aquestes parets, la cosa prometia... La vida és com una muntanya i algunes muntanyes com algunes dones..., no saps llegir la roca i fas tard per trobar la via. Suposo que escoltar Jack Johnson el dia que llegia el post dels Escalatroncs, la melangia..., tot plegat va portar-me a creure que era una bona idea anar a veure què trobava. En Guillem es va apuntar a la cosa així que li vaig proposar. Això de catxarrejar li va, i molt. El dia era fred i humit, cosa que no afegia massa alegria al tema. Jo que venia per la propaganda del sol..., i avui, el sol tenia uns altres plans. A tot això en Guillem ja em proposa que vol fer el llarg 1 i 3, doncs res, li torno. Trobar el peu de via resulta més senzill del que esperava. Surt en Guillem, posa un friend, per què li dic, però pilla el primer espit i surt per l'esquerra que és més complicat. Jo no faig el mateix quan el segueixo. Abasta la fissura dels tres pitons i es salta el del mig. Crida reunió i jo que penso que segons com no l'atrapa ni la seva ombra. A la reunió hi ha dos mosquetons, em crida. Si, noi, amb cinta vermella i vellots. Algú que ha baixat, els deixem doncs plovisqueja..., si ens fan falta ja els trobarem posats. Al costat hi ha una cordada de no sé on que fa no sé quina via a la nostra esquerra. Un crec que es diu Pere..., En Guillem, que porta ara la màquina de retratar, els hi fa fotos, per cert collonudes. Surto jo a pel segon llarg, la cosa està clara, taca negra, diedret..., pillo un canto pujo peus..., i a tomar pol culo. El tros de pedra s'arrenca, caic damunt d'unes garrigues i el bolo( com un meló dels guapos) em fot un cop al cap. Lo puto casco del Decartón aguanta. Sort que no m'ha anat a l'espatlla, hauríem d'haver baixat segur... Més sorprès que espantat desgrimpo fins la reunió a tornar-m'ho a mirar. Calla per aquí hi ha magnesi..., li foto, també li foto un parell de tascons. I li foto, i li foto... i no veig cap colló de pitó, i la roca és el que avisava, un trencadís. Avanço com puc i sé. Ara un camalot, ara un Lancelot, ara un tasconet..., coño!!, la reunió!! i un pitó!!, l'últim del llarg... Abasto la reunió amb dos bultets arrapats al coll. La senyoreta güebos, en anglès, Miss Kojones. Altre cop dos espits amb mosquetó. Crido lo de Nino Bravo...,Liiiibre!!, i no vegis amb quines ganes.
Puja en Guillem, el tio fa estona que patia. Al cap d'una estona em diu tiu aquí hi ha un pitó, i un espit... I jo que penso i a la reunió un de l'ONCE asseguran-te. Li comento que he posat Camalots, Lancelots i lo que fos de la taula rodona i la periòdica si hagues calgut.... Continua plovisquejant, fa fred, molt fred però jo encara vaig calent d'abans, en Guillem, no. Ara li toca a ell, surt a trobar el primer espit,... i un pitó, i passa de llarg una reunió i pilla un espit abasta una reunió, més o menys on toca i quan toca. Arribo jo i li comento que la xapa del darrer espit no era made in Perry-Manson Brothers..., la reunió si que ho sembla. Sortint d'allà la ressenya i la realitat semblen molt properes. Em toca a mi, m'apreto els gats i a por ellos. Doble corda, doble corda, que aquí diuen els escalatroncs que frega molt. Pos venga, trocet trencat, pillo espit, poso camalot, pillo dos espits, pas atleeeeeeeeeetí, bién,bién, biéeeeeen. Bromejo. Surto per un esperonet a un diedret... placa, els espits que diu la ressenya. Pas desplomadet, bueno, penso que si diu que es fa en lliure, pos venga...Pillo un canto i es mou, dono copets a tort i a dret i tot sona com un esquellot, sona Huecco. Merda i jo que miro al porta material i , no, avuí no porto el pegamento Imedio...M'agafo a l'espit, i trinco una sabina més morta que Tutankamón. Li passo un baga i tiro cap a munt donant-me metres i metres de corda doncs no sé que ha passat amb la puta doble cordaaaa. Abasto la reunió amb els bultets característics , més per la tibantor de la corda, que no meva, si no, al porno que em dedicava. El darrer tram està trencadet al principi però després la roca és molt franca i cantelluda. La reunió d'un espit i un universal...Trobo que un espit més a cada reunió no faria nosa, no..., coses del trad-climbing suposo. En Guillem arriba mort de fred pobre. Contents, però, ens fotem una abraçada. Pleguem cordes i a pel ràpel, que com fa molt temps que no he vingut mai no sabem on és. El trobem, i penso tio diu 45 m..., vols dir que les cordes arriben...Munto el tema i em tiro a veure que trobo. Penjat com un xoricet, previ pas per una instal·lació intermitja, on desenrredo les cordes, abasto la seguretat del terra. En Guillem baixa com un cohet, el punyetero somriu. Li dic que estic content per la feina feta, però no satisfet pel resultat. Torna a somriure, tornem mica en mica cap el cotxe. Tot xerrant d'on anirem el proper cop. El dia continua fred, però la meva perspectiva del dia i la via es va tornant més amable...

5 comentaris:

l'ari ha dit...

Ei berni....es que ho fas ven divertit tú això de les piades. Sempre m'ho passo de conya llegint-les. fins la próxima

Fent el mono per l'Aresta Brucs ha dit...

Faig el que puc, sé i sento. La meva idea és que si quan llegeixo aixó no em sento al bar xerrant d'escalar, doncs menteixo...,les coses són així.

Eduard ha dit...

Iep!!
Boníssims els posts, jo també m'ho passo molt bé llegint-los. Realment és necessari desdramatitzar les coses, fan que la vida sigui molt millor.
Per cert, al segon llarg vas obrir una variant nova ;P

Fent el mono per l'Aresta Brucs ha dit...

Ei Eduard, la variant li voliem dir Radioteletaxi amb el colega. De la broma aquesta surt el post...
Un abracada i endavant amb els escalatroncs!!

Azznonimous ha dit...

"Pon do' tascone' y sube de cohone' con matalaseries Beeeernardo"