Planejavem enfrontar un mallorquí i un menorquí tot compartint pany de paret. L'un l'Eduard, de l'illa gran, escalaria amb l'Enric per la Bego Kush. L'altre, en Jaume, el de l'illa petita, amb mi per l'Escabroni o la Sol Solet. Al final falla en Jaume i formem una cordada de tres. Sortint de casa els hi proposo, que com, si la via fos una dona, jo escalo les pantorrilles, l'Eduard les cuixes i l'Enric... el resto. La comparació, més que el repartiment té molta acceptació en els meus companys. Tot serà arribar als peus d'ella.
M'enfilo per les pantorrilles, a trobar la reunió. Suposo que dins del meu cap, la idealització que he imaginat em fa des
variar , més de lo normal. Arribo a la reunió fent un mix amb l'Escabroni, Escapullini, dec ser jo...
Al seu torn, l'Eduard es curra les cuixes. Disfrutona com és la tirada, el pajaro arriba molt emocionat. No ha escalat massa de primer i pren l'alternativa , com si d'un present fos. L'Enriquillo i jo pujem saltant, fent el tonto i rient. Cap cosa fora de la normalitat... Al seu torn l'Enric surt per la placa fins la reunió sota el sostre. Allà, un cop junts, decideix que li fot per l'Escabroni... El tio puja de conya. L'Edu i jo el seguim. Jo probo de sortir pel sostret, l'Eduard, més assenyat, no. Finalment al cim la més gran de les abracades. Hem compartit paret amb en César i en Solé, dos veterans del GEDE de Gràcia. Dos paios amb moltes ITV's la mar de trempats.
M'enfilo per les pantorrilles, a trobar la reunió. Suposo que dins del meu cap, la idealització que he imaginat em fa des
variar , més de lo normal. Arribo a la reunió fent un mix amb l'Escabroni, Escapullini, dec ser jo...Al seu torn, l'Eduard es curra les cuixes. Disfrutona com és la tirada, el pajaro arriba molt emocionat. No ha escalat massa de primer i pren l'alternativa , com si d'un present fos. L'Enriquillo i jo pujem saltant, fent el tonto i rient. Cap cosa fora de la normalitat... Al seu torn l'Enric surt per la placa fins la reunió sota el sostre. Allà, un cop junts, decideix que li fot per l'Escabroni... El tio puja de conya. L'Edu i jo el seguim. Jo probo de sortir pel sostret, l'Eduard, més assenyat, no. Finalment al cim la més gran de les abracades. Hem compartit paret amb en César i en Solé, dos veterans del GEDE de Gràcia. Dos paios amb moltes ITV's la mar de trempats.
2 comentaris:
Ep company, bones ressenyes, ben viscudes, a veure si la ma s'arregla aviat i li pots anar tibant!
Gràcies company. La mà va millorant amb repòs. El teu blog també està molt bé.
Publica un comentari a l'entrada