Escalar la Bola de la Partió per l'Aresta Brucs, no té massa misteri. El primer llarg és un pedestal d'algo més de quaranta metres, on és pot passar la corda per set seguros(sempre que els trobis tots...). La dificultat no és gran, però cal escalar entre seguro i seguro. El segon llarg és una tirada d'artificial equipat amb parabolts, crec, que de la Sidharta, quan la van reequipar. Per tant és un destí raonable per a dos escaladors amb obligacions familiars. La meva proposta engresca a en Peter, que no ha escalat gaire a Agulles. Desconeixedor de camins, trencalls i dreceres, li agrada molt descobrir coses noves a la seva edat. Jo, que m'arrosego pels puestos fa molt més temps, li faig una mica de guia turístic.
El dia és guapíssim. Trio el primer llarg per mi, no sigui que en Peter, pare de família, arribi més esverat del compte a les seves obligacions. Si no et saltes el primer espit, val la pena fer doble corda. Escalo gaudint de cada còdol, miro de posar els peus amb cura.
Mica en mica m'enfilo tot trobant coses, per on passar la corda. Però també miro de trobar llocs on encabir un tricam, o un friend menut. Al meu cap ronda la idea de repetir la via sense xapar res que no posi jo.(molaria fer algunes cosetes en trad...) Parlant per la tarda amb el pare em confessa que ell no va posar res, total tu eres prou petit com per no poder despitonar, i jo no podia caure si eres tu qui m'assegurava...
Arriba en Peter a la reunió. Està content. Fa solet, no bufa el vent i ha trobat el llarg molt maco. Ara és el seu torn. Li passo els meus estreps per que els deixi pel camí. Així guanyem temps... Comença a gronxar-se, doncs no porta fifí. Ho soluc
iona amb una express. Mica en mica la roca perd plomada i surt a trobar la reunió. Al meu torn, recupero el llarg i m'aturo a fer el mono amb la càmera. Ens partim la caixa. La teràpia de sempre..., que hay mucho cabrón suelto..., joder amb la de cabres que ens creuem....
Rappel i cap a casa. Abans ens creuem amb un altre cabró i dels grans, doncs com a mínim serviria per fabricar un gorro vikingo dels grans. No si, el depredador que portem a dins... Pel camí trobem riuaaaaaaaades de gent, a hores intempestives arriven al serrat... Coño, Antòniooo..., el Picazo que ensenya a uns col·legues les tres maries... Al pàrquing m'esmerco a trobar el lletrero que digui IKEA, però res , ni lletrero ni llapis , ni res...
PD: Espero amb candeletes el dia que algú em digui que s'ha escalat la Bola en TRAD, té que ser possible..., ho sommio des que tenia set anys...
El dia és guapíssim. Trio el primer llarg per mi, no sigui que en Peter, pare de família, arribi més esverat del compte a les seves obligacions. Si no et saltes el primer espit, val la pena fer doble corda. Escalo gaudint de cada còdol, miro de posar els peus amb cura.
Mica en mica m'enfilo tot trobant coses, per on passar la corda. Però també miro de trobar llocs on encabir un tricam, o un friend menut. Al meu cap ronda la idea de repetir la via sense xapar res que no posi jo.(molaria fer algunes cosetes en trad...) Parlant per la tarda amb el pare em confessa que ell no va posar res, total tu eres prou petit com per no poder despitonar, i jo no podia caure si eres tu qui m'assegurava...Arriba en Peter a la reunió. Està content. Fa solet, no bufa el vent i ha trobat el llarg molt maco. Ara és el seu torn. Li passo els meus estreps per que els deixi pel camí. Així guanyem temps... Comença a gronxar-se, doncs no porta fifí. Ho soluc
iona amb una express. Mica en mica la roca perd plomada i surt a trobar la reunió. Al meu torn, recupero el llarg i m'aturo a fer el mono amb la càmera. Ens partim la caixa. La teràpia de sempre..., que hay mucho cabrón suelto..., joder amb la de cabres que ens creuem....Rappel i cap a casa. Abans ens creuem amb un altre cabró i dels grans, doncs com a mínim serviria per fabricar un gorro vikingo dels grans. No si, el depredador que portem a dins... Pel camí trobem riuaaaaaaaades de gent, a hores intempestives arriven al serrat... Coño, Antòniooo..., el Picazo que ensenya a uns col·legues les tres maries... Al pàrquing m'esmerco a trobar el lletrero que digui IKEA, però res , ni lletrero ni llapis , ni res...
PD: Espero amb candeletes el dia que algú em digui que s'ha escalat la Bola en TRAD, té que ser possible..., ho sommio des que tenia set anys...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada