Eixugar una corda...

Aquest no és un post d'escalades. Si que és un post degut a una escalada. Fallida, com moltes, per la pluja. El passat dissabte havíem planificat anar a escalar, en principi l'Aresta Ribas(Pollegons?), què primos... La meterelejia xunga ens va fer replantejar-nos el tema, per tant, assumint que no podríem fer gaire cosa, vam sortir cap Agulles. Com no vam llepar. Mentre una processó de pirates, dels del caribe, no, dels altres..., passaven cap el refugi a fer d'aquest la seva particular illa Tortuga..., dit això amb tot el carinyo i admiració, nosaltres baixàvem tot moixos del segon llarg de l'aresta GAM de la Portella Petita.Bieeeeen, tot aquest rotllo a que carai ve?. Doncs al que deia, a com eixugar una corda molla. Com que a casa no hi ha gaire puesto, bé, n'hi ha tan poc que en diem el Solvay..., Al que anàvem, que no puc estendre una corda. Aleshores vaig començar a pensar en una solució alternativa, ràpida, econòmica, segura i sostenible. La meva solució va ser posar la corda dins d'una bossa blava, d'aquestes de l'Ikea. Vaig procedir de la següent manera: Amb la bossa ben oberta, vaig procedir a estendre uns quants fulls de diari(doble cara), de fet tres, al fons de la bossa. Després vaig posar cinc o sis llaçades de corda al damunt. Vaig posar uns quants fulls al damunt ben estesos i  així anar fent succesivament. Al final, mirant que tot quedés el més homogeni possible, vaig tancar la bossa, com si d'un regal es tractés. Va quedar rollo un paquet pla de mig pam d'alçada. Com que era ja tard i a casa no hi ha calefacció ( ambientillo de refu total..., 12º C al llevar-se), vaig deixar la bossa ben tancada a terra i a sobar-la. Pel matí vaig desembolicar el paquet i el tema estava molt més que correcte. Cas contrari hagués canviat el paper i tornem-hi un altre cop...

Avui pensant en el tema, he vist que el paper ha fet de secant, que la bossa no deixava que passés la llum, que la poliamida ha anat evaporant la humitat lentament, que he reciclat els diaris i que no he fet servir cap font de calor... D'alguna manera, m'he sentit molt tonto per no haver tingut aquesta idea abans, jo que visc en un lloc tan petit. El mètode és tonto, però molt útil. També es pot repassar la corda amb un raspall si hi havia fang, cosa més que normal,  i la pols va a la bossa!!. Espero faci servei a algú...