Muntanyes de plàstic

Ara fa més o menys un any, crec que una mica més, vam començar a anar al rocòdrom amb el meu estimat Enric(Mullor). D'un temps ençà començo a notar-ne els beneficis. La pila dura molt més. El coco en roca va menys revolucionat. Sobretot quan el poses a prova , que no es massa sovint per cert. La idea d'escalar entre setmana, encara que només siguin muntanyes de plàstic, m'és força atraient. Per la meva part mai he estat capaç d'autoexigir-me per tal de portar a terme un entrenament seriós. Abans , i d'això en fa molt temps, feiem bulder a les parets i fissures del Monestir del nostre poble. Lògicament a hores intempestives. La de iaies , i al final la policia , que ens havia donat la llauna. Fins hi tot recordo haver acavat detingut per fer un rocòdrom il·legal al pont de l'estació. tot això ara em queda molt lluny. En aquells temps em queixava de no poder disposar d'unes instal·lacions adients. Avui en dia , ja no és així. Les munyanyes de plàstic omplen, bé no gaire , el nostre horitzó. No m'agraden massa , però és com si escalés entre setmana. La cervesseta un cop acavada és d'obligat compliment(alguns Coca-Cola Light). En definitiva , trobo millor això que no un gimnàs, o còrrer, que és de cobards. Tampoc entrenem , per què és de mariquites(amb tot el meu respecte pels gais). Jo només escalo i ja en tinc prou.

Ahir vaig trobar per casa dels pares un butlletí vell del club , on reclamava de manera divertida , que alguns edificis també podien ser muntanyes. Ves per on , ara que ja tinc muntanyes de plàstic, també les trobo massificades. Mmm , el progrés té aquestes coses . La de gent que no esquiaria si els materials no fossin més barats . Amb l'escalada passa alguna cosa semblant...Abans la gent et mirava amb una cara estranya. Ara ja no tant. S'han creat classificacions, categories, tipus,...Escalada esportiva , clàssica, etc...Jo deu fer uns trenta anys que faig el mono per les arestes brucs i encara no entenc gaire bé aixó del grau. Depen de moltes coses, massa coses .Suposo que és una questió de consens. Crec que no és absolut, sino orientatiu. La sensació que tinc és que hi ha tants tipus d'escalades com escaladors, i de graus ja ni en parlem. continuo pensant el mateix que quan començava , jo de gran vull ser escalador. I espero no fer-me gran mai...