divendres, 2 de maig del 2008

CELEBRACIÓ PRIMER ANIVERSARI DE CORDADA : LA MOMIETA

La via escollida per la gran ocasió va ser la normal de la Momieta. La normal de la House ens mirava altiva... : potser serà perque en Bernat Soto l'ha fet tres cops, dos de primer...i en Bonatti en el seu moment va flipar de debó...






Al que anàvem : son tres llargs i a mi em va tocar fer de primer el tercer llarg. Si l'arrancada és "putilla" el flanqueix és "pilingui". Tret d'això la via no està massa ben assegurada pel meu gust. Potser és per que ja pentino canes....sota el casc blau i somio amb parabolts. El segon llarg és molt maco i alhora exigent.





El tercer llarg, amb pocs seguros que allunyen i bon canto, aprofitant les sabines per posar vagues i mosquetonejar les cordes.







Per baixar hi ha dos ràpels. El primer és espectacular ja que baixa entre les dues parets de les momies i fina a una repisa ubaga on s'acanala el vent. Ens urgeix a fer les maniobres ràpides i posem a prova la roba tècnica.




Els segon ràpel és per una canal estreta en què el petits de mida tenim l'avantatge que ens és negada alhora d'arrivar als seguros quan fer una tirada d'artifo... : je je je




Un cop a terra i després de la patrulla de rigor el "pensament de ketxup" ens portarà a degustar unes galtetes de porc a la salsa de vi i acompanyat un rioja del 2.001 a l'alçada de les circumstàncies i amb la millor companyia : la meva companya de cordada de la vida : l'Elena.

Que siguin molts més aniversaris, amic !!!


1 comentari:

Fent el mono per l'Aresta Brucs ha dit...

Lligar-se una corda amb tu ja no tornarà a ser el mateix. Una abracada company!!!