Al lloro del cotxe de l'Andrés sona música animada. Molta, variada i a un volum raonable per l'animada conversació que tenim tots plegats. Hem recuperat la idea d'anar a Sant Llorenc de Montgai. Passen els quilòmetres i des de la meva finestreta el dia es va llevant més depresa del que soc capac de copsar. Noto que no estic del tot fi. He passat unes setmanes refredat i encara m'ho noto. La resta del passatge(Andrés, Guillem i Enric) m'ho comunica. A peu de paret el termòmetre marca una temperatura no gaire recomenable. Ni ens aturem. Anem passant pobles buscant un bar obert. Tot plegat acavem a la placa major de Balaguer...Esmortzats, el món ja té una altre cara. El cotxe ens torna a dur a Sant Llorenc de Montgai,però no amb un gay, si no amb tres mariconassos que volen enfilar-se. Jo no les tinc totes. L'Enric Mullor i jo fem una cordada, l'Andrés i en Guillem, l'altre. Ells van al Cilindre, a fer no sé que de sisbé...Nosaltres, que fa molt temps que no em vingut mai, a la Isaac Gabriel. L'aproxim
ació és breu, tancar la porta del cotxe, travessar la carretera, saltar la rimia...(no és el mateix però com que no recordo com es diu)...enfilar-nos per un marge un grapat de metres. Puja les cordes en Mú, bromegem per lo de Montgai...patina,...ja l'haig d'apretar pel cul per què no s'arrebossi com una una croqueta fins la carretera. Malameeeent, anem malameeeent. Dedueixo que hem menstingut l'acurada descripció dels Escalatroncs. Sobretot la part on diu que està sobada. Sobada,....la pedra llueix tant que seguir la via és com empaitar al tio del Resplandor( per lo que brilla , es clar..., lo de matar-se va a egos).
En Mú arriba a la reunió més alegrement del que esperava, recupera les cordes i pujo jo. La cosa està realment lluent, sort del canto. En un parell de llocs en Mú ha posat un camalots per si patina quan el bolt és massa lluny. Un cop a la reunió comentem la jugada. Entrats en calor, guardo roba a la motxilla i p'arriba. Molt canto, més canto, bolts , una escarpa , bolts..., passet tonto d'adherència..., muret amb pas de cinc sup,...reunió. Bastant reexit, encara no m'he agafat a res que no sigui pedres o herbes, crido lo de Nino Bravo, Libreeee. En Mú, ja nota el canvi. Puja ell, es pilla al cinc sup breument, més per por que per necessitat. Cada dia escala més , millor i més ràpid. A la reunió riem, com sempre...
Surt ell, fot un flanqueig de la hòstia , li crido...El tercer llarg,... que guapo, quin canto, crida ell. Ja a la següent reunió fem una cocacola i tornem a riure...massa i tot. Algú diu que som molt escandalosos...Surt
o de la reunió a per la bavaresa famosa de turno. En Mú em diu allò de Cuando el perro asoma el hocico, hay que sacar la leña al patio..., jo li dic que no estic per bromejar amb la meva caguera fisica i espiritual...Fins la bavaresa és un festival, ja no tan sobat, de canto. Un cop al peu del pas estudio la cosa. Ho probo de diferents maneres, però no trobo la manera de trincar el canto. Passo de rallar-me i em pillo del bolt , passo la corda per la uve que hi ha a tocar. Un cop fet trinco el canto lo millor que puc i surto..., faig un parell o tres de pams. Poso un camalot, petitó..., no voldria patinar i posar a proba la uve. Si salta, la repisa és massa a prop. Passo la corda pel camalot i surto..., joder si tenia un bolt a tocar i un espit... no m'agafo a res més que la pedra, però haig d'apretar molt doncs els llocs clau estàn llimadots. Sort que no patino. Els gats que porto tenen la sola feta com de pastilles Juanola. S'agafen molt..
En Mú puja alegrement fins la bavaresa . Li dic que trinqui el canto com pugui. Al final s'agafa també al primer bolt. No ha trobat la manera d'agafar-se al principi de la fisura. Ja a la reunió, comentem, que ineptituds nostres a part, el pas és més potent que el del segon llarg. Surt ell a pel cim, passa la corda per un parell de bolts , un camalot i fa reunió en una sabina. Em reuneixo amb ell. Estic content, no he patit el que esperava, la cosa ha anat bastant bé i el dia s'ha arreglat. Baixem fins el cotxe, després de fer el material, i sacar la leña al patio....Una cordada d'Alcober ens acosta al bar del poble. Truquem als companys que ens vinguin a trobar allà. El dia ha estat rodó també per ells. Celebrem-ho doncs...
ació és breu, tancar la porta del cotxe, travessar la carretera, saltar la rimia...(no és el mateix però com que no recordo com es diu)...enfilar-nos per un marge un grapat de metres. Puja les cordes en Mú, bromegem per lo de Montgai...patina,...ja l'haig d'apretar pel cul per què no s'arrebossi com una una croqueta fins la carretera. Malameeeent, anem malameeeent. Dedueixo que hem menstingut l'acurada descripció dels Escalatroncs. Sobretot la part on diu que està sobada. Sobada,....la pedra llueix tant que seguir la via és com empaitar al tio del Resplandor( per lo que brilla , es clar..., lo de matar-se va a egos).En Mú arriba a la reunió més alegrement del que esperava, recupera les cordes i pujo jo. La cosa està realment lluent, sort del canto. En un parell de llocs en Mú ha posat un camalots per si patina quan el bolt és massa lluny. Un cop a la reunió comentem la jugada. Entrats en calor, guardo roba a la motxilla i p'arriba. Molt canto, més canto, bolts , una escarpa , bolts..., passet tonto d'adherència..., muret amb pas de cinc sup,...reunió. Bastant reexit, encara no m'he agafat a res que no sigui pedres o herbes, crido lo de Nino Bravo, Libreeee. En Mú, ja nota el canvi. Puja ell, es pilla al cinc sup breument, més per por que per necessitat. Cada dia escala més , millor i més ràpid. A la reunió riem, com sempre...
Surt ell, fot un flanqueig de la hòstia , li crido...El tercer llarg,... que guapo, quin canto, crida ell. Ja a la següent reunió fem una cocacola i tornem a riure...massa i tot. Algú diu que som molt escandalosos...Surt
o de la reunió a per la bavaresa famosa de turno. En Mú em diu allò de Cuando el perro asoma el hocico, hay que sacar la leña al patio..., jo li dic que no estic per bromejar amb la meva caguera fisica i espiritual...Fins la bavaresa és un festival, ja no tan sobat, de canto. Un cop al peu del pas estudio la cosa. Ho probo de diferents maneres, però no trobo la manera de trincar el canto. Passo de rallar-me i em pillo del bolt , passo la corda per la uve que hi ha a tocar. Un cop fet trinco el canto lo millor que puc i surto..., faig un parell o tres de pams. Poso un camalot, petitó..., no voldria patinar i posar a proba la uve. Si salta, la repisa és massa a prop. Passo la corda pel camalot i surto..., joder si tenia un bolt a tocar i un espit... no m'agafo a res més que la pedra, però haig d'apretar molt doncs els llocs clau estàn llimadots. Sort que no patino. Els gats que porto tenen la sola feta com de pastilles Juanola. S'agafen molt..
En Mú puja alegrement fins la bavaresa . Li dic que trinqui el canto com pugui. Al final s'agafa també al primer bolt. No ha trobat la manera d'agafar-se al principi de la fisura. Ja a la reunió, comentem, que ineptituds nostres a part, el pas és més potent que el del segon llarg. Surt ell a pel cim, passa la corda per un parell de bolts , un camalot i fa reunió en una sabina. Em reuneixo amb ell. Estic content, no he patit el que esperava, la cosa ha anat bastant bé i el dia s'ha arreglat. Baixem fins el cotxe, després de fer el material, i sacar la leña al patio....Una cordada d'Alcober ens acosta al bar del poble. Truquem als companys que ens vinguin a trobar allà. El dia ha estat rodó també per ells. Celebrem-ho doncs...
1 comentari:
felicitats per l'escalada, Salut
Publica un comentari a l'entrada