dilluns, 27 d’octubre del 2008

Tres és un nombre màgic...



Divertir-se, aquesta és la consigna. Com no, amb l'Andreu, l'Agustí i la Carmeta. Resacossos, o sigui amb els cossos ple de resaca. Com mola això de dormir una hora més, per mi com si ho volen fer cada cap de setmana. Aquestes són les meves cabòries mentre fem camí cap el que vindria a ser , sobretot pel nostre lamentable estat, el més assenyat objectiu. La màquina de tren, aresta facilota de tercer superior , de los de antes. Per dir-ho ràpid i pronto, de tercer res de res, quart grau i un parell de passos més que tontos. El grau, , el dels passos tontos, cinquè diria jo. Ara si hi ha qui fa el dauet amb estreps , i després diu que és quart..., pos eso. Pel que fa a l'equipament, correcte, però d'espits, vells i segons com bastant mal posats. La reunió, si ,vam fer reunió, tres burilets i si saps muntar reunions una savina. El tram de sortida al cim, descompost. En Cardonetti, susceptible a la mala roca, sense loctite entre el material, opta per lligar un romaní amb un kévlar i posar un tasconet. Es noten els seus màsters en riscos laborals. Resumint, a part de la rave il.legal per part del club supertres a la regió d'agulles, l'excursió resulta memorable. Dic excursió, per que lo que és escalar , aquí a Agulles, no deixa de ser un art. Riure molt, posar algun que altre friend, plaquetes i moure el cul amb certa gràcia per les arestes brucs, és el que de moment m'agrada fer. Lo del siscé ho deixo per una altre vida. De baixada sento un martell que dringa. Per mi que és alumini , diu en Cardonetti. Asenteixo amb el cap. Ens creuem amb multitud de famílies amb canalla, amb uns que van a fer una fideuà dalt d'una agulla. Per qué no, si jo feia foc a peu d'agulla per coure les butifarres,(... vaaale èren els setanta). No si al final no trobaré estrany que un equip de temps d'aventura filmi un concert de pandereta balcànica en una reunió de coperheads, això si, patrocinat per Zarahome i Verticoutdoor.Mentrestant no sento als companys que em criden des de la reunió per què motos avions, i part del club supertres, fan xerinola pels serrats. I jo que no entenc res quan em diuen que prohibiran escalar. Treeeees, és un nombre màgic...,no si ja voldria veure jo a algun que jo me sé fent tercer per alguna Aresta Brucs. Massa plàstic desplomat, massa tele, Tapioca, Decartón,...Això si convivència. Que no falti mai la convivència. Un cop a Can Masana no sóc capac de trobar el cotxe, i això que a l'Ikea no el perdo...Mira, que no entenc res, sobretot lo de les prohibicions...

diumenge, 19 d’octubre del 2008

El Parvulari

El lloc triat ha estat la Placa del Ghandi, equipada al 07 per Isabel Notivoli i Joan Vidal







Avui la meteo ens ha aconsellat ser curosos i no anar massa lluny del cotxe, per si de cas...










Vés per on, hem repetit sector i avui hi havia força parvulistes. Les vies triades han estat a una altra paret, propera a la visita anterior.













Avui ha tocat compartir corda amb l'Enric Mullor i l'Oriol Botey. Hem fet vies des de V a 6a+, per aquest ordre de dreta a esquerra : 5 en total.


Abaix l'Andreu fent la Shakira







Abaix l'Oriol fent la Tamborraju








També hem localitzat altres indrets propers mooolt intersants per futures vegades. I és que Montserrat no s'acaba mai...








Adalt l'Enric fent la trencaclosques !!!!!

p.d. : revissió del texte gràcies a Claramunt i fotos de l'Oriol Botey (20.10.08, 10:30 pm)

dilluns, 6 d’octubre del 2008

COLLBATO : El Parvulari


Tocava anar a fer esportiva. Em Recull el Berni a les 7:30 i ens enfilem a recollir l’Agustí i la Carmeta. Tot seguit passem a buscar la Manoli i el Jaume. Arribem a Collbató, parada tècnica per esmorçar i apa, cap a peu de via.



L’aproximació és curta i l’orientació Sud fan d’aquest sector un bon lloc per anar-hi a l’hivern. Per una banda encordats la Carmeta, el Berni i jo i per altre la Manoli, l’Agustí i el Jaume. Vàrem estar fent vies de V+ i de IV+, molt disfrutones i amb mooolt bona roca.



Seguidament una via de 2 llargs de IV+.



Ens ho vàrem passar d’allò més bé amb les rialles de la Carmeta i la Manoli, i les conyes explosives de l’Agustí i el Jaume.



Cap allà les dotze la birra reglamentària i apa, cap a casa. Dinar de germanor regat per un bon Albariño proporcionat per l’Agustí, i mató de Montserrat com a postres.

dissabte, 4 d’octubre del 2008

Elefantet : Via Chachi Piruli

Avui estrenava company de corda. Feia temps que el coneixia del rocòdrom del CMSC però no haviem escalat plegats, encara. De fet havien quedat l'Oriol Botey i l'Enric Mullor i amablement em van convidar...a fer la Chachi - Piruli : glups !





Està resenyada amb llargs de 6a que es grau massa picat per un mindundi de la corda com un servidor, tot i que estic segur que en una rencarnació anterior vaig esdevenir un bon escalador : ho sé!



Però buenooooo, els diners i el collons són per les ocasions. Tot i que no anem sobrats ni d'una cosa ni de l'altre acceptem el repte i ens posem mans a l'obra. La via ha estat escollida en funció d'una aproximació curta doncs demà l'Oriol competeix a la mitja marató de Sant Cugat : hay gente p'a toooo.
Som a peu de via i fa fred, mooolt fred.










L'Enric enfila el primer llarg i monta reunió a un arbre per que l'Oriol i jo poguem sortir a la placa, on el sol és menys poruc i es deixa veure. A partir d'aqui l'Oriol s'enfila pel primer tram de 6a amb una gran soltura i elegància. Es nota que és de Sant Cugat (jejejejejeje). Monta reunió i aqui surto jo i bufaaaaaaaa, quina currada de llarg !Seguidament llargs disfrutons i finalment la guinda : llarg de 6a+. Hem coincidit en que mes aviat era un 6b o jo que sé...




L'Oriol ha fet de primer i aquí el menda-lirenda-hagoloquepuedo ha posat els estreps i a pedalar que son dos dies.



Con mi grácil figura p'arribaaaaa aupa !L'Enric darrera meu puja suelto com sempre i apa, hem fet cim.



Per moltes més escalades, Oriol !