Operació paraboltverd I...

(Paravoltverd, o para volver...)

Dissabte (22:00): truco a l'Agustí per veure com va anar lo del reequipament de La que faltava, em diu que els hi ha quedat el rappel per fer, però que el Bassas ja ho arreglarà el dimarts. El que no em diu es que l'endemà anirà a reequipar la Via Àpia( amb l'inefable Carmeta, xerpa d'altura) a la mateixa agulla i ell mateix el canviarà.
El truco al cap d'un parell de dies i quedem per acabar de reequipar la Via Àpia . Pel que sembla va fer curt de plaquetes i de material. El material, que en part, amablement ens patrocina la gent de Vèrtic Outdoor SBD, en part nosaltres mateixos, consisteix en parabolts del 10 a les tirades i dos del 12 i un del 10 a les reunions( plaquetes amb anella). Com que la marca de la casa(l'Agustí) és el verd, les plaquetes estan pintades de verd.
La cosa avui ha estat sencilla, jo pujo la corda i una estàtica per poder treballar més còmodament i l'Agustí va fent la feina dura de clic caminero. A criteri de l'Agustí , i també nostre , algun parabolt ha canviat de lloc per donar una mica de lògica al que ara s'enten per un factor 2, o bé l'ús abusiu de la targeta de federat en els hospitals. La veritat és que el material sustituit tenia més de 20 anys en la majoria de casos, i la veritat és que moltes cordades han vingut a escalar a aquesta zona en aquest temps. Tenint en compte el caràcter de la zona, eminentment d'escola, calia una renovació. Sembla mentida , però en 20 anys no havia vist tanta gent a Gorros...( jo havia fet la Rantanplan amb burils i a tomar pol culo amb 14 anys i de primer , en Guillem i cia van renovar el material, ara és repeteix cada dia..)

La via ha quedat en tres llargs:

(Just esprés de xapar el primer parabolt)

L1( 8 cintes ): Comenca al peu de les escales de Jacob. Breu mur que acaba sota un petit desplom, pas de 5b?, surt a trobar la reunió per una placa de quart.

(A la primera reunió, detall del primer llarg)

L2(3 cintes):Sortim de la reunió amb un pas de 5b per acabar en una rampa de tercer que ens deixa sota un mur on trobem la reunió.

(Sortint de la segona reunió)

L3(7 cintes): Després d'un petit mur que ens mena a una baumeta sortim d'allí per la dreta. El flanqueig és segur i amb molt de canto tota la resta de mur, arribem a la reunió cimera al cap de pocs metres.

(Encarant el mur, sortint del flanqueig)

Filosofades a part, que podem estar més o menys d'acord, cal anar fent aquesta feina, de la mà d'obra ja en tenim cura nosaltres, qui vulgui col·laborar econòmicament la gent de Vèrtic Outdoor SBD, us ho facilitarà .

Qui ens ho vulgui fer saber pot enviar un mail a : paraboltverd@gmail.com , us ho agrairem a la bestreta.

Una mica de tot a la Magdalena inferior...

El leivmotiv de la sortida era reequipar una via de l'Agustí a la Magdalena inferior, el més assenyat , al meu parer, era arreglar La que faltava. D'aquesta manera es descongestionava l'aresta, donant una opció diferent a la Rantanplan. L'equip, format per l'Enric Bassas, l'Agustí Cardona i l'Andreu Martínez-Vargas tindria una feina feixuga. Amb l'Enric de cap de corda i l'Agustí i l'Andreu de clics-camineros es va quedar la cosa. Mentrestant jo i l'Elena aniriem a fer una via per l'altre vesant.
Un cop a peu de via, de fet vaig triar l'Amnèsia, preparo les coses, desfaig la corda i superviso com l'Elena es lliga la corda. Aixeco el peus de terra mirant de deixar-ho tot el més lligat possible. Un cop abastada la reunió l'Elena segueix la corda sense cap problema destacable. Altrecop m'allunyo d'ella i aquest cop grinyola una mica per la comoditat de la reunió, però recupera la sensibilitat als peus a la que inicía el llarg. Se'm fa extrany fer cordada amb ella, només amb ella. Em repeteixo a mi mateix que fa una colla d'anys ni m'ho hagués imaginat...
Fem cim, ella menja una mica , fem uns glops d'aigua i mirem d'establir contacte amb els colegues. Estan a punt de comencar a reequipar el segon llarg. L'Enric fixa una estàtica i mentre l'Agustí posa un parabolt l'Andreu neteja el ferro vell. Tot un equip.
Com que l'Elena i l'Andreu marxen demà de vacances, i no han fet encara les maletes, m'enduc amb mí a l'Elena. Els companys van fent..., un parell de retratos en donen fé.

La nostra intenció és continuar reequipant més vies de l'Agustí, la Carles, l'Adrià i la Freelight de Gorro, l'Igansi Jorba de la Magdalena Superior...Qui s'animi a colaborar,amb material, hem deixat la possibilitat de fer-ho a través de Vèrtic. De moment vam comprar un dos-cents parabolts , a més de reunions rappelables i demés.

Avui, parvulari

Avui tocava fer alguna cosa per cremar la mala bava i la tristor de les coses que no surten com un s'esperava, per tant hem anat l'Andreu i jo a Collbató a suar una mica. Com sempre, ens ha costat una mica trobar el que buscàvem i hem trobat una parella que ens han indicat on podíem anar. Hem fet un llarg del Somni de Primavera de IV grau. No en podíem fer més, perquè anàvem a fer esportiva i no teníem material.

Desprès hem anat a les vies que queden a la dreta del Totxo de l'Òscar. La primera de IV grau, la segona de IV+ i la tercera de V. Són maques i fan de bon pujar, però fàcils, fàcils... Hi ha algun pas "bonic" que diria l'Agustí, però al final el que conta és que puges, i quan baixes no queda res de la mala bava, ni del mal rotllo.

Hem fet tres vies d'aquesta paret i una de l'altra. En conjunt, una tarda ben aprofitada i exercici sa. Per cert, a les fotos només hi surto jo perquè la càmera la tenia l'Andreu.

L'aresta Brucs de la Carnavalada

Ahir al matí, a les 8 i escaig vam recollir l'Agustí Cardona (sí, el de la Carles del Frigi) i vam anar cap a agulles amb intenció de fer alguna agulleta maca que calgués revisitar.
L'agulla escollida va ser la Carnavalada i la via l'Aresta Brucs (també la va obrir l'Agustí). Per arribar vam haver de fer alguns malabarismes, doncs les pluges i el vent havien deixat el camí realment difícil, però la via s'ho valia i vam arribar al peu ( una mica esgarrinxats, bé, com si ens haguéssim barallat amb un gat).
l'Agustí va fer de primer. Com que era casa seva, ell anava preparant-ho tot perquè nosaltres, els convidats ho trobéssim tot net i polit.
Primer llarg, presa petita però bona. Segon llarg, més del mateix. Tercer llarg, un "pas molt bonic" (ai, mare, i això què significa?) i ja som al cim. A l'agulla del costat, la bessona inferior, uns altres fent un "pas d'artifo molt bonic" (i això vol dir el mateix o alguna cosa diferent?)
Després de fer el cim,recollir el material, baixar fent un flanqueig i recórrer les canals d'agulles. Al cotxe i a deixar l'Agustí a casa seva amb la sensació que feia temps que no em trobava tant bé i tant de gust. Per cert, tot i la firma d'aquest post, sóc l'Elena. Com que el Mono de l'Aresta Brucs no m'ha registrat com a blogger m'he de buscar la vida i colar-me al blog.

Per fí, el cim del Gorro...

Algunes feines , aquestes menys, no es poden deixar a mitges. Avui per fi ha pogut fer tota la via. No es tracta d'una fita molt difícil, però com ha dit ella, des de la parada d'una matonera , el cim del Gorro sembla inabastable. Dalt d'uns tacons i rodejada d'una parentel·la més que conservadora en aquests afers, encara més. Així doncs acompanyar a una amiga, companya de feina i dona d'un bon amic per la Joan Marc, ha estat tot un plaer.Per molts anys Elena.

Per una altre banda, en Jaume , colega de rocòdrom i d'altres afers, en els que tenim interessos propers ha fet el seu estreno a Montserrat. Atent i molt manyac, ha seguit les meves instruccions al peu de la lletra. Agil ha seguit la corda com un peixet. Ell, mariner avessat, menorquí exiliat, s'ha passejat per la cara sud del Gorro com una cabreta més. Les fotos en donen una prova, doncs una boira enganxosa, per tant zero vent, tret del cim, ens ha protegit d'una més que probable soleiada.
Jo , per la meva banda he estrenat el regal dinou, dels vint-i-un que em va fer la canalla de la meva tutoria, un tallavents verd del decartón. Per cert al cim del Gorro he fet un retrato del que creiem era un escurcó, haviam si la bloggerada m'ho comfirma..., el casc és el regal divuit.

Passada de frenada !!!!

Erem a la Canaleta de les Ninfes. Feia temps que tenia pendent fer el primer llarg de primer. L'últim cop que vam anar el Gabi - folleret volaor - va fer el primer llarg, i em vaig quedar amb les ganes. Ja portava uns quants parabolts xapats i el mestre Bassas em cridava : ¿veus la reunió?

I jo pensava...què collons diuen des d'abaix si prou feina tinc en trobar el següent seguro !!! Bé resulta que entre la calor que feia, el sol i la tensió d'anar de primer hi havia un pas que no em sortia. Ho vaig provar diferents cops i res. No hi havia manera !!!!

Al final, ofegat en el meu propi suor li dig al mestre Bassas... : baixa'm ! El mestre em baixa i l'Elena, a peu de via respira fons. Deuria pensar...encara se'n fotarà de cap i em deixarà el marron de l'hipoteca per mi sola !!!

El mestre em baixa i òndia ! : la corda no arriba i els números no surten. Andreu tio, em diu el mestre. T'has passat la reunió : Passada de frenada !

El mestre va pujar, va muntar reunió i va baixar. Segidament vam anar a fer una altra via de quart grau on l'Elena va escalar la mar de bé

Ara mateix em volta pel cap que el segon llarg de la Canaleta de les Ninfes va ser el primer llarg que el mestre Soto em va deixar fer de primer i em vaig oblidar de xapar la meitat dels seguros, d'enxufat que hi anava !!!!

Abans vam fer una via a la dreta de la paret que deu ser de IV grau - dos llargs - i que l'Elena havia gaudit a topeee.

Una estona abans, al cremallera vam coincidir amb una gran escaladora i millor persona : la Lu !!! : Estava parlant (small talking) amb uns col·legues que si m'he trencat el no-se-què, que si tu t'has trencat el no-se-quin : uffff. Jo ja em veia enguixat al llit...De fet anaven a la 98 octanos a provar, que si no sé què del Cervino...òndia vaig pensar : aquests són de Sant Cugat !!!

Buenooo, al final vam fer un àpat escalador amb el mestre Bassas, com ha de ser.