Música a tota pastilla, de la que fa que tots quatre moguem el cap seguint el ritme. Un infinit somriure de satisfacció i més gana que l'ajudant de Santa Claus als Simpson's. Aprofitant que venim de la frontera, de la Serra del Poll, de l'Olga Frontera. Una via del copón. Semiequipada generosament. Per tant, frienli's pa que os quiero. L'indret més que bonic, un santuari del que fem per aquests mons de Déu...
L'Andrés, l'Enric , l'Eduard i jo hem gaudit d'un dia de bandera, d'una via molt guapa i d'una estona inoblidable. Que fet i fotut és al que venim, al menys jo. L'Edu que ha fet cordada amb mi ha seguit l'Andrés, que al seu torn seguia l'Enric. Així com l'Enric i l'Andrés s'han anat alternat al cap de la corda, l'Edu i jo no tant. El segon llarg li he fotut jo cantant lo del Bob Esponja a grito pelao, doncs m'han dit que han vist una bitxa a la meitat del segon llarg. I jo que penso, no s'ha de fer soroll, pos toma, greatest hit de P4...
Per cert, val la pena fer la reunió en un bon arbre només sortir, doncs no ets sents i frega molt. El meravellós tercer llarg ha estat brutal, de seguro a seguro s'ha d'escalar, però pares el coco i amb el canto ja fas. En la meva primera setmana de règim he alleugerit el macuto 5kg, però tampoc estic per massa virgueries. L'Edu ha flipat, jo he flipat, l'Enric ha flipat,l'Andrés que ens feia d'amfitrió també. El següent llarg té fama de trencadot, però es deixa fer bé i quan la cosa es posa tonta el seguro, ja sigui pitó, spit o parabolt , tranquil·litza. Com que l'Edu, ja anava una mica exigit dels dos darrers llargs, li he fotut jo el següent. Val a dir que amig llarg he tret el plano per orientar-me, sort...
Previ canvi d'impresions l'Edu ha fet el darrer llarg. Avui el tio venia flipant de feia rato. L'Andrés i l'Enric ens esperaven al cim amb el ràppel muntat. Al cim com no fotos abraçades, i la cançó de'n Bob. Com diu la Sheryl Crow: If it makes you happy....
