dilluns, 28 d’abril del 2008

un principi...


Començar . Sempre hi ha un principi. El primer dia és important, no és definitiu, però és important. Ara fa uns dies ho vam provar. El cel es va posar a plorar. Oooooh, quina mariconada. Res, que es va fotre a ploure així que vam lligar-nos les cordes. Al final patrulla fins a peu de via i no vam poder fer ni una classe teòrica, i menys pràctica. La punyetera meterelejia ens va posar el caramel a la boca i quan més xupadet el teníem, hòstia , i escupe Guadalupe.

Aquest cop, les coses es van anar torcant , però les vam anar solucionant. Batejar a la Carlotta, bestiola de rocòdrom, ballarina de les muntanyes de plàstic. Com no , el bateig ja el va fer ja, el fet és que potser que el repetim que ho podríem fer millor. Sobretot nosaltres, la Carlotta no. Ja va demostrar prou coses. Per tant en condició de padrinet txikilicutre de roca, em sento en l’obligació de demanar una segona oportunitat. Aquest cop portarem confits...

De tota manera , la punyetera es va refer bé , les fotos així ho demostren. Alguna dedicatòria va deixar. Carlotta , Carlotta, no facis la bestiota. Lu miyó , que diria er miyó cuinè der món , é que ara nos pudem fer petons a darl der cim, entre tiu sols no s’estila, i això que el nostre crit de guerra és Mariquiiiiiiiiiiiiiiiiiita...

diumenge, 27 d’abril del 2008

Trilirí que te ví per Agulles…


Estrenàvem gats. L’Andreu i jo. Els Enriquillos, que van sobrats ,no. Passant de fer més cua que tornant d’Andorra, ja no hem anat al Cauferrat escalatori que és el Bar Anna. El personal mola molt , els col·legues també, però el fum i la burrada de temps que trigues en poder menjar un bocata és terrible. Total que hem anat al Hotel . Ràpid i no hi ha tanta martingala. El tema era anar a fer la Núria de la Bola de la Partió. Al final només hi ha anat els Enrics. Primer hem anat tots plegats a la GAM de la Portella Superior. De fet totes dues cordades hem empalmat els dos darrers llargs. A mi , amb gats nous, però amb mal d’esquena, m’ha vingut bé fer el segon llarg en lliure. He passat millor que a l’estiu. Al tercer ni m’ho he plantejat. M’he tocat els ronyons i m’he dit: Soldado cobarde vale pa’ dos guerras. Estrep i tira millas.

Els meus companys han fet un anàlisi similar del cas. Sobretot l’Andreu que comença a funcionar millor dalt dels pedals. El punyetero fa la cigonya amb un señorio....Com que nosaltres havíem deixat les motxilles a peu de via, amb el que ja ens declaravem no solvents per empaitar la ditxosa Núria (Tia, tu tranqui , que te vamos a meter de todo menos miedo..., éssss brooooma). Buenu , a lo que anàvem , mentre els Enrics s’esbarallaven amb la Núria , nosaltres hem decidit fer una via nova al Cap del Guerrer. Fa el pedestal fins la reunió de l’Aresta Brucs. Parabolts i una roca bastant bona. Cantelluda, i molt franca per la poca gent que hi ha passat. Després el segon llarg tira pel dret fins el cim. Maco , molt maco. La dificultat és variada. Així com la primera meitat del primer llarg és difícil , 6a mínim(em fio de l’Enric Bassas que ha vist la ressenya) , la segona meitat es deixa fer bastant bé. Calculo que un cinqué pontentillo. Els parabolts et treuen la por, al menys a mi si... .No voldria posar excuses però amb l’esquena tonta i la roca, que algo de crosteta hi ha encara...Jo el 6a l’he fet a lo Tourmalet, dalt dels pedals. En tot cas voldria tornar-hi per mesurar millor les meves paraules. El segon llarg és preciós , suposo que un 4 sup. ,amb algun passet de 5é, apreciacions meves...

Hem rappelat per la via, doncs havíem deixat les motxilles a peu de via. Al final els Enrics , no han fet el desplom. Obligacions familiars. Aiiii, com m’agradaria plorar amb els ulls de segons qui..., i a segons qui li agradaria plorar amb els meus , suposo....Demà , l’Enric Bassas i jo hi tornem, amb en Gabi i la Carlotta. Haviam si al final pot enfilar-se per una muntanya que no sigui de plàstic...Serà un altre dia i una altre història. En tot cas en parlem demà...

dilluns, 21 d’abril del 2008

Special SpiderGabi Reloaded…


Només que et trobem a faltar pels puestos . Tio, que no et veiem pel rocòdrom. Que trobem a faltar el de la Coca-cola Light . El que se pentina después de treure’s el casc. El que sempre fa conya. El folleret volaor, sempre pa amunt, mai pa abajo . A més mos has d’explicar lo nou negosio este que t’has muntat per fer la competencia a lo pare de Torrente. Si home ,allò de les bisicletes en alambre, eixes de les que mos vas parlar. Venga tio, que tinc sis expres noves per estrenar. Tu digas-li a la Juana lo que l’Andreu a sa dona : Vaaaaa ,que van todooos , vengaaaa…Pa els que no el conyosquen , ahí van unes instantaneees , el xicotet surt motivaillo…

divendres, 18 d’abril del 2008

EL MESTRE

Avui era un dia estrany, si no més.

Avui el mestre ha apuntat directament al cor : com si res, de passada m'ha dit que estem anant "a ritme de Cervino" : Això és fàcil d'escoltar però és un repte en tota regla : hem vist plegats el Cervino en tota regla i ens n'hem enamorat....de pujada al Breithörn






No, no ho ha dit un qualsevol, un passarell, ho ha dit el Mestre, i el Mestre és el Mestre i fill de mestres (una abraçada Vicenç ; la roca t'espera!!).


Res del que diu el Mestre és gratuit, sempre és meditat. I si no, què collons...ho ha dit el mestre !!!!



Dimenge el repte : batejar a la Carlota a la roca. La roca s'ho mereix i la Carlota encara més : sort i bon temps !!!

dilluns, 14 d’abril del 2008

D’allà on venen els espàrrecs…

Tenia moltes ganes de tornar a l’Esparraguera. Tenia moltes ganes d’anar-hi amb la colla. Al final, en Gabi, malalt per tants excessos , no va poder venir . En tot cas, ja sap que pot comptar amb mi per anar-hi. .Al final en comptes d’una cordada de dos(Andreu i jo ), que havia de ser de tres (Gabi, Andreu i jo), en vam fer dues de dos. Andreu i jo i els Enrics, Bassas i Mullor, que cadascú ,en les seves coses, és el millor.
Recordava una via diferent . La veritat és que aleshores no escalava tan com ara. El primer llarg és maco, cap problema . El segon el recordava tonto, dificilot . Sortint del pitó universal, hi ha un pas finot. Res , que no me’n vaig enterar. Sé que vaig passar per allà, però només això. Amb aquestes expectatives , afrontar els demés llargs va ser molt senzill. La via va anar passant, el mur del tercer llar , preciós .La sortida del quart , en placa cantelluda , tíiiiiiipica montserratina. Brutal .Al cinquè llarg vaig fer passar de primer l’Andreu, cap problema . Solvència, serietat , control .Ningú diria que encara no fa un any que escala. Alguna cosa farem pel teu , bé, nostre , primer aniversari. El darrer llarg , desprotegit, com sempre. En alguns trams em recorda la paret de Diables , un cop has passat el sostre. Com que portàvem quatre friends, vaig mirar de repartir-los de manera intel·ligent pel llarg . Segons l’Andreu, estaven al puesto que tocava . La meva sensació va ser d’haver passat volant per la via. Si, ja ho sé ,no és cap proesa sisceista, però tampoc és un joc de nens . De fet , que en fa d’anys que vaig prescindir del grau de les coses.
Abraçada cimera , primer amb l’Andreu, després amb els Enrics i tres ràppels fins la canal. Caminiiiiito que lleva a la ermita,...ketxup i cap a casa. Bé ,abans ens vam passejar per Collbató . Segons com, més del que tocava. I es que no es pot anar per feina a les pistes, et passes els trencalls...Encara que crec que és més greu saltar-se un parabolt , però buenu...Com no, conduïa jo.

dissabte, 12 d’abril del 2008

Els reis del "mambo"







Suposo que l'Andreu estarà d'acord. Dia mès rodó imposible a pessar de la nubolosita, bona temperatura i la "Carles" del Frigi per davant. Com ho explica l'Andreu: "FLIPADA TOTAL" i desprès d'un mosset per agafar forces, a per un altra. Dues tiradetes "guapiiiiisiiimeees" al costat de la canal de les Magdalenes. Això es el resultat dels ensenyaments del mestre Soto i companyia. Amb permís de l'Andreu hos dediquemen el dia i la "GRAN DISFRUTADA TOTAL" i amb mès motiu comtant que era la primera escalada tots solets.

divendres, 11 d’abril del 2008

DREAM TEAM SPYDERGABI CORDADA RELOADED

Bé avui era el dia del repte. El alumnes del mestre Soto empreníem el vol de debó per primer cop. Erem nosaltres dos, temps insegur...La via Carles del Frigi ens esperava. Sí, sí : la via oberta pel mestre de mestres Agustí Cardona que està recuperant-se d'una operació en la que va participar un altre escaladora : la Raquel !!



Un desig : A veure si podem repetir la via abans d'estiu amb el mestre Cardona. Bé jo he fet el primer llarg fins la reunió a pocs metres del peu de via. El Gabi ha negociat la segona amb mestratge, molta soltura i fluïdesa. A mi m'ha tocat fer el mur, amb artifo i empleant-me a fons...El Gabi ha fet la següent tirada i jo he negociat l'última. Fotos de rigor, abraçades.


Com el Gabi está molt fort - "nasio pa trepar"- i a mi en mata la gana d'escalar - encara no m'he trobat les maletes a la porta tornant de fer el mico per Montserrat - hem anat a fer un altra via que arranca a la dreta de les escales que pugen cap a la canal de les madalenes a mà dreta, tot sortint d'un jardinet a peu de via. Dos llargs de propina : jo m'he currat el primer, sortida d'artifo després d'intentar-ho en lliure (ja caurà, ja caurà...) i el Gabi ha fet el segon llarg.



Total set llargs per un estreno de luxe!!!

i Diumenge ens espera L'Esparraguera, a la Vinya Nova !!!!

diumenge, 6 d’abril del 2008

BATEIG DE ROCA

Fill d'escaladors i muntanyencs, el bateig del Jordi va ser oficiat pel mestre Bassas amb cordada amb la Cora. S'ha de dir que amb un bateig d'aquesta categoria hi ha molt futur per endavant. El Jordi va causar molt bona impressió : bona posició, fred de coco, anava sobrat i a l'alçada de les circumstàncies.




Les vies escollides vàren ser "la que faltava" a la Magdalena inferior i "la canaleta de les ninfes" a la Miranda de les Magdalenes. L'altra cordada va estar formada per l'Enric Mullor, el Gabi (Spyder Gabi)i el menda-lirenda. Las vies triades vàren ser la "Rantanplàn" i "La vaca que ríe".


La Cora va causar molt bona impressió : decidida i valenta, pujant amb seguretat i acurada tècnica. Dóna gust veure-la escalar de primera.



La meteo va acompanyar força per arrodonir un dia esplèndid. Destacable la absència del mestre Soto, que no va poder obsequiar-nos amb la seva companyia i gran estil escalador per haver d'atendre altres obligacions. Des d'aquí una abraçada al mestre Cardona que està convalescent i encara no pot escalar