diumenge, 12 d’abril del 2009

Arqueologia de todo a cien…


Era un dia per la tarda, l’Agustí ,així m’ho havia promés, volia obrir la darrera Aresta Brucs de la regió d’Agulles. Ara, ja no és cap secret que el contrafort de La Pelada, té una via per la seva cara que mira al Bruc. En aquell moment, tristament per nosaltres , si.

Així que l’Agustí es despenja per investigar el tema comença la lletania. El recupero amoïnat per la fresa que fa i que no entenc. Berni, que ja està oberta, em diu. Me’l miro amb cara de no saber que dir, només portem una corda estàtica, un trepant, cintes exprés per un tubo i bastants parabolts i cargols. Res més.

Al cap d’una estona estem sota el desplom de la Portella Gran . Instal·lem una reunió amb dos super-burils. Aquests no els trauran diu l’Agustí després de donar el darrer cop de martell a un cargol allen roscat de 10 mm. Muntada la reunió decidim obrir el llarg següent. Vamos , que surto a posar el primer parabolt ,trepant en mà . L’Agustí m’aguanta com un estel. Poso la cinta , em penjo del fifi, m’ho miro. Em fabrico un pedal amb cintes, li demano que em tibi la corda un cop alçat i venga...Crido com un foll cada cop que forado. Els passos el miro de fer el més llargs possibles, no sigui dit que com que no tenim estreps hem fet el mariquita...

Al cap d’una estona llaaaarga el desplom minva i just en un forat blanc el trepant i jo decidim que ja no ens queden piles. És quan em despenja el company que flipo de lo brutos que som. El dissabte i tornarem...

El dissabte, ben d’hora estem a peu de via altre cop. Aquesta vegada amb material més adient , martell i pitons , friends...Surto de la reunió , aquesta vegada assegurat amb dues cordes dinàmiques. Només penjar-me dels estreps començo a flipar amb lo llargs que vaig deixar el passos per lo paupèrrim que era el nostre material. Poso un darrer parabolt i surto en lliure a buscar una llastra que fa estona que em crida. Un friend del tres protegeix l’avanç. Una mica més amunt deixo un invent a base de pitonisa i falquetes per abastar una savina que em fa de reunió. L’Agustí abandona la reunió confirmant pels seus grinyols que sóm uns brutos. De camí posa un parabolt aprofitant el trepant que he deixat penjat a un parabolt abans de sortir en lliure. La idea es que si volem que la via es faci, obrim per sota però deixant l’asunto equipat mínimament. Reforcem la reunió amb un parell de parabolts i surt l’Agustí a per la següent savina. Al cap de poca estona munta reunió en la magnífica savina que hi ha al peu de la bola sommital. Jo de segon poso un parell de parabolts. El darrer tram també el fa ell. Posa un parabolt només sortir i em passa el trepant. Al cap d’uns metres posa un friend en una llastra, diria que un del dos. Abasta el cim i em crida. Lligat a una altre savina m’indica on posar un parabolt per protegir la sortida al cim.

Ens donem la ma i cridem a uns col·leguis que fan algo per la regió. Els seus crits ens confirmen que encara ronden pels volts...Rappelem i un cop feta la motxilla refem el camí al cotxe.Ara toca parlar del nom,...l’Agustí diu Sildavia, jo arronso els morros. Què passa Berni, em fa..Tiu sona massa a aquella mitja ex meva. Res ,que seguim pensant. El Grial , nen, es dirà el grial, com la peli d’ahir nit. Mola molt , li dic. I així va quedar, al caps d’un dies en vaig enviar una nota al Vertex i a l’Extrem. Crec que el respossable de l’Extrem en va publicar una nota en l’apartat de Montserrat. Per l’estil de la nota diria que era l’inefable Armand Ballart.

Ara que fa disset anys ,amb les poques neurones que els meus alumnes no han devastat, refaig el cuento com una iaia. Segur que algun parabolt ja no hi és , doncs temps després una febrada integrista va campar pels serrats. La cosa es que com que sé que encara es fa i no n’he trobat cap ressenya, he pensat que fora bo fotre-us un rotllo com aquest. I si no é vero é ben trobato ...

divendres, 10 d’abril del 2009

Llargues Estones Sotmés Involuntariament On Ningú Acceptaria Trobar-se...

Sis de la tarda, el tema ja fa massa que dura, em decideixo a trucar. Busco el número per la tarja de federat. Mmm,...si hola que voldria donar parte de...Si, el més a prop possible. D'acord , així doncs espero a que vostè envii l'autorització..., buenu , accepto lacònicament. Demà al migdia passo per que hi facin un cop d'ull. Sort que no em moro. Si he pogut aguantar-me fins ara, unes hores més les aguantaré...Surto de la feina, recullo una amiga i enfilem cap el General de Catalunya. Conduir encara puc, lo que vindria a ser corregir exàmens, no. Ja em veig la setmana santa (de dolor), imitant al de mar adentro( la ma esquerra millor no fer-la servir, un dia vaig provar d'afeitar-me i una mica més i m'haig de possar les ulleres amb espadadraps..).
Demano a admisions per l'autorització. La recepcionista de divendres per la tarda fa un que si amb certa desgana. Rera el seu taulell , ens torna un gest com de p'adentro, que ara et criden. I em criden, i em fan dues fotocòpies de l'espatlla espatllada. I torno a sortir a que em tornin a cridar. I passa el temps, i passa, i passa. I li dic a la meva amiga que vagi a fer un entrepà, que amb un que passi gana ja n'hi ha prou...Al cap de dos pacients, vamos tres hores de rellotge, em criden. El metge, amb esperit detectivesc, em fa relatar-li els fets. Em grapeja l'espatlla, ara nooo, ara tampoooc, ara siiiiiii...La seva improvisada lliçó d'astronomia em fa repensar-me lo de mar adentro.
Res ossi, muscular, que si això dos cops al dia, aquest també i demana hora a la sortida pel traumatòleg. Marxem d'allà cap a algun lloc on fer un mos, el meu haurà de ser amb canyeta...
En arribar a casa torno a trucar al telèfon, envio l'expedient , prèviament escannejat i passat a format pdf. Espero una altra autorització...Balanç final del primer dia de vacances: temps aprofitat, poc ,temps perdut(paperassa , feinetes informaticoburocràtiques, farmàcia, zero exàmens corregits..) molt.
PD: no, no tenen hora lliure fins el dia 20. I el casc per estrenar podrint-se a l'armari de fa un mes. Paciència, només em queda la paciècia...

Vía Conchita León

La Contxita és mare del MESTRE, dolçor personificada, companya de mestre de mestres...uffff !!!




És mereixia una vía per la seva dolçor, pel seu tarannà, tan particular... Dona de gran esperit, que sempre empeny endavant !!!



La via és, per poc temps, inacabada... És escola d'artificial. Diu el mestre de mestres -l'Agustí Cardona- que és una via via d'escola d'artifo que en poques setmanes estarà acabada. Amics la via és a prop de la Portella Superior a Agulles...una canya !!!

L'anectota : en un moment donat, en ple esforç atlètic sento una veu del mes allà : Andreuuuu, Andreuuuu...... Ondia !!! Penso que encara no m'he la he fotut. Pregunto ¿qui ets ??? I penso, que em respondran...vina cap a la llum... Quin yuyu !!!

La resposta em fa tocar de peus a via : era l'Oriol Botey fen una via a una paret aprop, que em saludava...


Queda pendent la ressenya detallada tan aviat com l'acabem d'obrir. A la inaguració ens farà molta il.lusió obrir una ampolla de cava amb el Vicenç i la Conxita, a peu de via.

dijous, 9 d’abril del 2009

voyage....

Era molt d'hora. Havíem de passar a recollir el meste Cardona. Després al mestre Bassas. I, finalment, a Monistrol de Montserrat, al mestre Abelló.






Parella de fet... : metres i metres de cordada plegats....mosquetonejant la corda de la vida !!!



Enfilàvem cap Oliana. L'aproximació is about 1,5 hours...




A peu de via...van haver problemes mèdics : el mestre Agustí Cardona ( si, si...el de la via Carles del Gorro Frigi !!!) amb problemes d'esquena i jo mateix amb problemes de cagarrines - soldado cobarde vale p'a dos guerras...-jajajajaaja.

Cal veure el semblant de pau interior del mestre bassas, a peu de via...




És a dir el mestre Cardona i un servidor vam anar fer turisme per les restes dels dinosaures : Òndia foten mes por que un 6a+ !!!! jajajajajaja




L'anècdota del dia, acollonant : la jove del Guillem Aries, prenyada de 7 messos fent cordada... Aquí és quant es demostra quin és el sexe fort : chapeau !!!!




Benvolguts companys..! fins la pròxima : Atenció, obertura de la via
Conxita León...a la regió d'Agulles de Montserrat. Una via d'escola d'artifo començada obrir pel mestre Cardona i el mestre Soto- Berni, of course- ...i que honorablement ajudaré a acabar.


Apa , Salut !!!