dilluns, 29 de juny del 2009

Escalada clàssica en via llarga a l'Agulla del Sol Ponent...


Fa dies que voliem fer una escaladeta plegats, però , coses del destí, no havia estat possible. La via triada, una fissura llimada i desprotegida de la cara est de l'Agulla del Sol Ponent, no havia de presentar massa dificultats. Algun cop recordo haver pujat con lo puesto, pa chulo, mi pirulo. Avui...,la veritat, no era el dia. La nostra intenció era justificar a l'Elena(la dona de l'Andreu) les nostres obsesives manies per comprar catxarrets per internet. Vamos que haviem de cosir la fisura de coses.El que es va oferir voluntari, aixecant les dues mans i fent un paso p'alante( buenu, un passo p'arriba), com no, va ser l'inefable Cardonetti. A la que vaig arribar a peu de via ja posava un kèvlar a un pont de roca. D'aquí lo del paso p'arriba.
Decidit , l'Agustí puja dues cordes, jo l'asseguro i lligat al cable de l'Andreu seguirè d'aprop, a cops segons com massa, al darrer de la seva cordada. Puja uns metres , el kevlar que no vol quedar-se, ho proba amb un tascó del joc que porto per estrenar avui, ...tampoc massa, però queda...S'alca un parell de metres més posa un camalot en un lloc una mica terròs i continua fins on la fisura és horitzontal. Allà, prop de deu metres del terra, troba el buril sense plaqueta. Primer seguro de via... ,completa el tema amb un parell de peces abans i després. Un omega pacific i un altre tascó. Surt a buscar el pitó, que té l'anella masegada. Al costat hi ha un bong d'alumini que vaig deixar jo, a un altre lloc de la via, i que ara està trinxat . Suposo que es debia resistir a acabar els seus dies a l'estanteria de no sé quin escalador...
Completa el tema amb una baga a un romaní i un camalot . La reunió, d'una meravellosa alcina, bona en el seu temps , malalta ara, no dona massa bon rotllo. Pujem tots l'un darrera l'altre, jo com que ho trobo tot posat no pateixo gens ni mica. Ni per la pedra llimada, ni per la manca de seguros. El que està clar són dues coses: Fa falta una una reunió rappelable i un autobús ple de fé i bon ofici per repetir la via. Conclussió, qualsevol dia deixarem una escarpa vella, com es va fer al burret( que aquí ja hi era...) al lloc on pitjor et pots autoprotegir. La resta, és qüestió de bona fé. Lo de la reunió suposo que té la seva lògica, no hem de protegir a la natura??. El ràpel es pot fer amb una sola corda, ho dic pels que de tant en tant volen escalar amb la millor llibertat possible. O sigui , una sola corda.

PD: Lo de la via llarga i la clàssica és una conya, que ningú malpensi...Per a mi , com a molts d'altres, ens sorprén tan de noms. De fet jo no crec que sigui escalador, més aviat dec ser montserratí...La meva mediocritat vé de sèrie, la grandesa no l'he coneguda mai. I he conegut molts grans escaladors, però massa poques persones. Em desencanta tanta parafernàlia..., serà que em recorda a alguna religió. Crec no haver conegut mai a cap fanàtic que dominés tres llengues...

dilluns, 22 de juny del 2009

Pos serà que Teruel existe...: Ports d'en Beseit !



Pos serà que Teruel existe...: Ports d'en Beseit !









Aprop de Horta de San Joan..era el lloc triat. En principi haviem d'anar a Nùria a fer una paret de nom francès, aprop de les Nou Fonts : Anayet...?. Una via d'aventura d'uns 130 m, segons el mestre Bassas. Fariem servir els friends, tascons, ummmm...la cosa pintava bé.










El vaig passar a recollir a les 6.00 (pretty sharp, que diria Oceans Eleven in Eire, també conegut com mestre Soto) i ...canvi de plans : Ahhh, sorpresa !! En lloc d'anar a Nùria vam anar als Ports, on la meterelejia - com diria el mestre Soto - era favorable al nostre destí i els planetes estaven alineats d'acord als nostres interessos i la nostre alta missió : gaudir de la vida, i de la via !!!





La via triada va eser a la Paret de la Grança Central la via Suspiros de Almendra. Eren cinc llargs amb algun passet de 6b : pit i collons !




Master Bassas on the rappel from the top




Un cop hem rapelat a peu de Coll, canvi de lloc. Després dels cinc llargs enfilem cap a les Moles del Dome. Allà fem la via Tintin a les Moles, que representa un V+ en adherencia mooolt maco i tres llargs. Bona roca, però els seguros alluyen i cal posar algun marlet, vaga, o firend de tant en tant.





Després la merescuda recompensa : bany a les Gorges...aigua blava i fresqueta....ummm : plaer de Deus !


Fins la propera !!!

pululant per Gorros

Ahir vam anar a Gorros a fer una volteta amb l'Elena i a enfilar-nos una mica. Vam fer uns llargs de la Joan Marc al Frigi.





Hem de tornar amb el Berni i cia, a gaudir de la roca, del bons temps i de l'amistat que ens uneix a tots plegats.





A la segona reunió de la via



Al final vam sortir flanqueixant cap a la canal de la normal, posant algun friend i una vaga a una sabina. Des d'allà vaig muntar reunió a una alsina i vaig assegurar l'Elena, que va sortir radiant com es pot veure a la foto





diumenge, 14 de juny del 2009

Magdalena inferior : primera Agulla de l'Elena






La sortida de la via deu ser V+ i han calgut posar uns estreps per salvar el pas. Primer ha pujat les cordes l'Agustí (mestre Cardona). Tot seguit han pujat la Carmeta i l'Elena. Després m'he lligat els caps de la corda i he pujat jo. A l'arribar a la reunió m'he trobat l'Agustí immillorablement acompanyat.









Hem fet una via a la dreta de la normal. Era la primera "agulleta" de l'Elena, dos llargs, cim ràpel i tot : completooooo !!!!









He seguit amunt i un copa al cim de l'Agulla felicitacions, fotos i demés. Després hem anat a buscar la instalació del ràpel i l'hem explicat a l'Elena el procediment, que ha entés a la primera.








Ha baixat perfectament centrada i concentrada. L'experiència ha estat completament satisfactòria.














dissabte, 13 de juny del 2009

Crisis, what crisis ???


Ara farà uns quants anys (¿1975?) que aquesta cançó de Supertramp és va posar de moda, i sonava per les ones de Radio Terrasa, com a cançó de l'estiu. Dit això la crisi aquella va ser induïda per els exportadors de petroli, que es van adonar del seu paper a l'economia occidental i el van fer valdre. I els nostres pares sense poder posar benzina al 127...











Ahir llegia al diari que ens pujaran la benzina per recaptar més impostos...per poder assolir les despeses del estat que van in crescendo per la crisi. Dit això cal aprofitar i apurar els pocs octans que ens queden, abans del pronosticat Peak Oil, no sigui que haguem d'anar a Montserrat amb tatano, com feien els nostres avantpassats. Uff... ara ja em fa efecte el fortasec mental que m'acabo de prendre...i començo a recordarme de la via que hem fet avui : la 98 octanos de la Magdalena Superior !!!!





El dia ha estat perfecte i la calor suportable doncs passava un airet molt reconfortant. El primer llarg se l'ha currat el mestre Cardona. Era de tràmit, IV grau, i prendre contacte amb la via. El segon llarg l'ha fet el menda-lirenda-hago lo que puedo molt dignament... pel que és l'stàndard... : ja sabeu que no tinc àvia !!



El mestre Cardona s'ha currat el llarg de 6a com una amoto : resolutiu, fàcil i solvent. Quina altra cosa es pot esperar del mestre Cardona, aperturista de tantes i tantes vies a cal la Montse com la Carles del Frigi

L´últim llarg em tocava a mi però de sobte m'ha pesat el cul... i gentilment l'Agustí s'ha ofert a fer de primer :és tot un Cavaglieri, jajajajaja !!!







hem trobat a faltar al M.R.J(Marikitas Reunidos Jeiper) que se està recuperant de la preparació d'un viatge a París... Hem compartit aperitiu amb La Carme, la Manoli (que m'ha volgut enganyar sobre la seva edat i el Jaume) : Immillorable !!!

I demà portarem l'Elena a fer una agulla de dos llargs !!!

diumenge, 7 de juny del 2009

Tornant...,GEDE al Gorro

Em feia molta falta probar el tema. Després de tres mesos sense escalar, necesitava fer alguna cosa que em donés esperances..., pos ja està. Muñón??, si!!, a fer la cabreta per la Gede del Gorro. Que vols fer tu els llargs 2 i 3, pos res home, jo ja faré els altres. Algú ha de contrarestar el pes que té l'agulla pel davant. Si no , tu mateix, esllevissada, escalada prohibida i més espai per poder matar cabres a 6000€ la banya. No si contaminar, acústicament, biològicament,...Total el tema és el de sempre , la pasta. No si quan l'abat Oliva( en aquella època suposo que amb pinyol, l'oliva) fa fundar el monestir, les coses ja anaven per aquí...
El que m'agrada molt és l'augment de donants d'òrgans. Portar casc és opcionalment ètic, estètic o pràctic. La de gent que hi havia al gorro, la de pedres que cauen i la de gent que encara va sense casc. Suposo que si mai passa alguna cosa greu, és per casualitat...
Bé, el que parlava amb el meu company de corda, sortir a escalar és una excusa per xerrar una estona, lu mateix que escriure al blog. Felicitats al Cardonetti que ja té carnet C, de català. El lu, va per ell i tots els conductors de motonabos lingüístics, amb el carnet C.

Bateig del l'Elena

El lloc triat ha estat el Jardinet, al sector Parvulari de Collbató, on fa pocs dies vam batejar a la Raquel. Per donar sort el casc vermell del mestre Soto (encara no estava inventat el color taronja...)




Aquest meravellós ésser élfic, rossa d'ulls blaus i gràcil figura ha fet rendir-se la roca del jardinet sota els seus gats, que estrenava.





S'ha comportat de manera exemplar mostrant mooolt bones maneres, control mental i decissió. Per moltes ascensions rossa maravellosa !!


dissabte, 6 de juny del 2009

Agulla Inf del Pas del Príncep i el Bitllot

Avui ha estat volta completa per Agulles. Ens hem enfilat cap a la Portella i d'allà cap el Refu tot seguit a les Agulles esmentades. Després de les grimpades a l'Agulla Inf del Pas del Príncep i el Bitllot hem anat cap a Coll de Porc i tornada per la Cadireta


L'Agulla del Bitllot per la via normal és una clásica oberta per Xalmet i els germans Estorach, al 1947. Cal dir que avui en dia amb els materials de que gaudim l'equipament podria tildar-se d'excessiu en línea amb l'opinió dels gurús que sortosament ens lluiren del sobrequipament tant manit, aquests d'arrers temps. I fins i tot per un paries de l'escalada com el que escriu, que fa dos anys que es dedica i que està fins els collons de tants parabolts!!! Dit això els seguros "allunyen lo just" pel el grau de la via, per un aprenent d'escalador com jo.




Pel que estiguin un pel grassonets... que no ha estat el cas del mestre Bassas, segon de luxe, poden passar amb A0. Com bé diuen les ressenyes. Els pedals és fan servir amb desmesura. Inclús vaig veure un paio amb un chisme que en diuen antena per quan no arriba a un seguro, per xapar. A on anem a parar???? Algú farà alguna cosa????

Bé dit això (juro que no he begut...encara), anem a l'altre agulla :

La Agulla inf del Pas del Príncep. Bona roca, via fàcil d'escola. Recomanable i força assegurada. Massa parabolt : sempre igual !! Hem hagut de xapar un si i un no.
detall del sobrequipament de la via



És que no hi ha com ser un bon escalador...què collons !!!! És clar que no tinc avia... juas juas juas




Des d'aquí una abraçada als companys amb els que fa temps que no m'encordo...que hi ha mooolt marikita suelto !