dilluns, 23 de març del 2009

Let’s get lost!

Aquest escrit ha estat realitzat per Oriol Botey.


Aquest cop al Enric també li anava millor quedar dissabte. Tot pujant anem decidint on ens enfilem. Tot i que les propostes del Enric són temptadores jo tinc molta son i no em noto molt inspirat per arriscar. A més al hivern he escalat poc i no tinc pila. Els Ae's i/o A0's em fan mandra. Remenant la guia de Montserrat Cara Norte veig una foto xula del Camí del Xas i segons la ressenya sembla prou ben equipada. Ens decidim a provar-ho. Comença al mateix lloc que el conegut i repetit Camí de l'Alzina (la variant de la canaleta), comparteix el primer llarg.Arribem al peu i ja hi ha dos nois apunt de començar. Fem temps, anem tard. Finalment l'Enric fa el primer llarg i monta una reunió poc elegant. Li demano que segueixi de primer al segon llarg, jo ja treure les ungles més amunt. Sense saber-ho el poso en una situació xunga. Només la astucia i la tossuderia el fan sortir del llarg més guarro de la zona. És una fisura amb roca descomposta sense cap seguro. Equipa amb tascons, friends i una cinta en un abret que esta dient "no em toquis". Des de a R m'ho miro i intento que s'ho repensi, podem seguir pel camí de l'Alzina...però s'ho curra...molt! i surt per dalt. Jo de segon i pateixo per la poca estabilitat de tot el que tinc al abast. Si fos per mi, estariem a l'altre via...i es que avui buscava comoditat...que tonto!Després de la feixa boscosa busquem la continuació. Caminem pel peu de la paret i no trobem les xapes grogues...i això que haurien de ser grogues!! Finalment decidim que on hauria d'estar la via, no hi és. Anem altre cop a la esquerra i ens decidim per l'Àrea de Servei, que ja vaig fer l'any passat amb en Marc. Temo pel segon llarg, l'any passat vaig suar tinta per passar-lo. Demano obrir també el primer per centrar-me i si de cas l'Enric pot acabar la via amb els dos ultims. Som-hi doncs!!El primer és agradable! Per fi ja estic despert. És la una del migdia i tinc gana! El seguent llarg és el pinyolet de la oliva, 6a+ i només he anat a roca tres dies des de l'any passat! Ja patirem ja! M'hi poso i vaig fent, està molt ben assegurat. Ara que, amb la meva confiança, a cada xapa m'agafo de la cinta per passar la corda, descanso i encaro la següent, que no estic per filigranes. Vaig lent pero avanço i la cosa s'acaba humanitzant fins a la R. L'Enric puja ràpid, només descansa un parell de cops i ja som els dos a la R. El que queda, menys un resalt, és força amable.-Vas tu tio! a mi em queda poca gasolina, no estic entrenat per això.- En un moment, l'Enric és al ressalt i s'ho mira força. Acaba provant els estreps i se'n va massa a l'esquerra però amb una mica de flanqueig arriba a la seguent xapa. D'aquí a la R en un moment.- L'últim llarg també per tú xaval.- Abans de tenir temps de pensar-hi ja és dalt. xerra amb els de la cordada del costat que han acabat poc abans que noslatres. Arribo amb poca estona. El "top" ha tingut recompensa. La primavera ja despunta i les floretes estant precioses...sobretot..ehemmm...la rosseta d'aquell costat del camí. Visca el turisme excursionista!

Escrit realitzat per Oriol Botey.

diumenge, 15 de març del 2009

Abans de l'arrós amb llamàntol

Era bon matí. l'Agustí em va passar a recollir tot puntual. Enfilem cap a Gorros i pel camí recollim el mestre Bassas : escalada de luxe. Escalar amb mestres de mestres és una experiència inoblidable.




En un moment donat el mestre Cardona em pregunta : ¿confies en mi????. Vaig estar a punt de posar-me a riure... Com és posible que qui va obrir "la que faltava", la Carles del Frigi, i tantes altres em preguntés aixó??? Si no fos axí, què collons fotia jo allà a 50 m de terra tot feliç???. En fin...


Vàrem fer un ràpel en paralel i el mestre Bassas és va quedar bocabadat !!!

Abans haviem fet la via Api de la Magdalena Inferior (oberta per l'Agustí Cardona) i una via nova del Guillem Arias que estava força ben assegurada...




Finalment, després la de cervesa reglamentària i una estona de descans tècnic vàrem conicidir a cal Cardona. Ens va obsequiar amb un plat magistral...que ja us podeu imaginar !!!

Per , encara, pujar el nivell la companyia va ser del més selecte


Això és vida !!!

dijous, 12 de març del 2009

Arròs amb llamàntol

És el que em donarà per sopar dissabte proper el pare de la via que vàrem fer el passat dissabte. Adivineu qui és??? l'Agustí Cardona. Serà un plaer i una honra infinita que l'aperturista de la via Carles del Frigi em convidi a sopar...

Ves per on dissabte passat vàrem fer aquesta via (de nou...). El menda-lirenda-hago-lo-que-puedo va fer els llargs 1-2-4 de primer : uffff quina suada...El muro i el sisè llarg li vàrem deixar al mestre Soto. Sí, sí, el Bernat.Aquell a qui el seu pare els germans Massó li han dedicat una via recentment... Joer quin luxe de companys de taula i escalada que tinc !!!

Perdoneu que no posi fotos però tot i que vaig dur la màquina de retratar les piles gaudien d'un merescut dia festiu...ja m'enteneu.

Els companys Enric Mullor i Oliver Giralt (reconegut vuitmilista) varen fer l'Òpera Prima del Frigi, en paral·lel.

La meteo va estar a l'alçada de les circumstàncies i esperem que ho seguexi estant, que portem una temporada un xic "guarrilla"

Apa salut, i bona taula tingueu !!!

dilluns, 2 de març del 2009

Busload of faith...

Pujo al cotxe..., Hòstia vé l'Uri, per fí escalaré amb l'Oriol...La nostra inicial idea de fer la Gede del Gorro és ràpidament substituida per la Perdavant-Aquí se vale todo- Tira p'arriba a la Gorra Marinera. A l'Enric , l'Andreu i el Folleret més que reloaded(Gabi Cerdà), li afegim l'Oriol Botey. Dues cordades, l'Andreu i jo per una banda i els altres tres per una altra. Ens enfilem mosquetonejant tot lo que se menea, que és bastant. Un dia de bandera ,una patrulla de bandera , risateràpia a dojo i una ruta molt bonica. Pel camí posem camalots allà on no trobem parabolts.
Ja al cim descobreixo amargament que el casc es desmonta per dins..., aquesta setmana anirè a protestar a la botiga super especialitzada de turno. Ja és el segon en menys d'any i mig. El primer un saleva sargon , ara un Mammut Skywalker..., al final no sé que serà, però per la pasta que van costar millor compro el següent al decartón...No sigui que un dia algú centri un bolo i toqui rematar de cap. Ara que portem casc millor anar preparat.
La via és un poupurri , que vam rematar sortint per l'aresta. Preciosa cinquena tirada, una sola corda i un rappel que quan el trobes ja només queden deu metres per tocar terra. El Folleret ha tornat, lo que no sé és si li han quedat massa forces. El bocatta de Cal Matias el va refer una mica, a ell i a tots. El fred i la pluja no ens han deixat escalar tan com voldriem aquest any, tot i així reverdejarem , com la nostra aïmada terra. Amb tanta pluja neu i collonades , no hem escalat un pijo i no serà per que al poble n n'hi hagin...