dijous, 22 de gener del 2009

Fent l'estel a la Saca Gran...


Diuen que Déu protegeix als boixos, tot i que jo penso que als tontos ens té mimats. El cap de setmana pintava bé, ni un núvol, bieeeén!!. Probablement ,la ventolera que vam trobar es va encarregar de fer bons els pronòstics de la merelejia. Finalment puc escalar el diumenge, truco al Muñón. Que si,...quedem. En Guillem i en Marc completen la plantilla. El tracte es que en Guillem ens passi a buscar amb la furgo. Aaaai , páaapa la de nigosssios que íbamo a aseeer con unna fregoneta commo la de Guilleermo. El punyetero condueix com si anés amb moto. Resultat: Muñón i jo tenim un sobtat problema que malda per sortir...Quan un cop esmorcats ens posem els arnessos , el hi dic que són com els meus calcotets , ...lo marrón pa' trás. Quina por que he passat.
En Guillem i jo fem cordada. L'Enric i en Marc ens seguiran. El primer llarg passa bastant ràpid, tres parabolts i un pitó. Estan a la distància justa, dic justa per que just quan comences a rebuscar entre els friends, a veure quin posarè..., decideixes arribar al següent seguro. Les reunions són totes rappel·lables. Dos parabolts del deu amb anella. Les reunions disposen generalment d'algun que altre buril , que cas que fossin dues cordades podrien repartir el tema. Al segon llarg es comenca a notar la ventolera, només sortir de la reunió ja negocio amb el vent el millor moment per xapar el parabolt. Amb el pitó que hi ha una mica més amunt passa 3/4 del mateix. Abastar els dos pitons següents i el parabolts és més senzill, entrar a la reunió a plena aresta , no. Munto la reunió i em poso de cul al vent. En Guillem puja amb les mans glacades, l'Enric també. Negocio amb en Guillem el protocol a seguir, un com sota la bavaresa, si el vent m'impedeix pujar, hauré de desfer el camí fins la reunió. Abasto el primer parabolt reptant, com un gat en un sembrat que empaita pardals. A la que trec el cap a la bavaresa l'agulla apantalla el vent. Trec el cul en fora pillo catxo de la llastra , xapo el parabolt i a por ellos.
Sortir d'allà per entrar a la reunió és un altre tema el vent me les torna a fotre. Mica en mica van arribant tots, el rappel però serà la hòstia. Ni lligat em sento segur, el vent udola i ens sacseija com a ninots. Tiinc la terrible sensació que el primer que faci el rappel farà d'estel. Llenco les cordes i em lligo els caps. El rappel és curt i fàcil, però no estic per bromes. Un cop a baix , deixo uns metres i lligo els caps a una alzineta. Tots van baixant, el més llest en Marc que s'ha fotut la corda dins del goretex. Marxem d'allà corrents, no tan ràpid com en Guillem, però bueno. ..

dilluns, 12 de gener del 2009

La vida és aixó, riure...(Tira pa'rriba el Muñón...)


Dissabte, ronda de trucades, res . El que no està operat , té altres plans. Total al final quedem l'Enric(Muñón) i jo. Jo poso el ketxup, ell posa el frankfurt....,o sigui jo poso el cotxe i ell l'esmorzar. Com darrerament, anem a l'Hotel Bruc. Menys penya , menys cua , menys fum, menys jartaà de bocata, la resta lo mimmo de too los laos. Presio paresio.
El nostre objectiu és estrenar els dos camalots que els reis majos, per lo enrrotllats, li han deixat a l'Enric. Lo de magos res de res , la pasta va desaparèixer de la cartera de l'Enric i va anar a la caixa registradora d'una coneguda botiga del gremi...Siiii, el de la barba, la botigaaa de seeempre.A lo que vamos, que haviem de triar alguna cosa . Factible, per poder posar els trastets, ..., la bitlla, li dic entre xiste i xiste. Riem tant que la gent ens mira raro..., l'Enric diu que vale. De camí li pregunto quins llags ha fet de primer. El segon mai diu. Pos jo crec que avui et toca a tu. Que cabrón, penso. Però com en el xiste..., deja que vaya el americano que se muere de ganas. Previa donació d'una generosa quantitat de matèria orgànica a la sagrada muntanya, em lligo els dos caps de corda. El primer seguro està lluny del terra, però al cap de poc poso un parell de camalots a la llastra que trobo. Més amunt trobo un altre spit per entrar a la reunió. Puja en Muñón, li explico el tema, es deixa, i tira pa'rriba. Posa un omega pacífic, el gran crec, un fisurero... millora la seva posrura i surt cap a la placa com un pepe. Arriba al pitó , veu el buril, li dic que aprop hi ha una bústia molt guapa ,surta per ella a. Al cap d'una estona veig que treu el cul en fora despreocupadament, el bandarra ha pillat la bústia. Supera els darrers metres i entra a la reunió.
Al cap d'una estona em recupera les cordes i pujo. Com canvien les coses de segon..., continuo cap el cim fins el pot de registre. Signem , com en els vells temps, animalades. Estic content, amb la de dies que plovia, tornar a un lloc així mola. Veiem una cordada que fa la no sé què a la Manolito García, el primer llarg és una cascada però sense gelar. N´hi ha uns altres a la Bola i uns que fan algo raro per la Dumbo.Per mi que s'ha saltat la reunió, els hi dic algo , fa que si..., millor no miro.
Tornem a casa, rient, com sempre. La vida és aixó, riure...