L'ENSURT

Vull compartir amb els meus companys, millor dit, amics de passió, l'ensurt que vaig tenir ahir al arribar a casa del rocòdrom. No era la Samanta amb morros. No era la meva sogre o la meva mare amb el corró de fer pastissos. Ni el meu sogre cabreijat. Era una puta carta d'hisenda reclamant-me una multa de transit impagada de 162 €. Com que no he canviat l'adressa en el carnet de conduir respecte a l'anterior vivenda, em deurien enviar la notificació a l'adressa antiga sense jo saber-ho. Ara ja no s'hi pot fer res més que pagar abans de que m'embarguin el compte. Dons aixó, jo patia per arribar a casa tard i sentir a la dona cridant i no hi van haver crits sinò plors. S'ha acabat la xupa del pirata... Ah i dos puntos menos.

SPIDERGABI RELOADED !!!

Estàvem al bar del Muntanyenc fent una cervesa commemorativa. Poc abans les presses grinyolaven, es va sentir un soroll sec. No, no..., no ha volat, no ha volat, ha estat una patada al plafó, crida el que l’assegurava. Es van sentir un crit de concentració i d’esforç, l’escalador barbut es va superar de peus i es va alçar majestuós a agafar l’ultima pressa, bufant i rebufant : 6a. SpiderGabi ataca de nuevoooooooooooooooo.

Sens dubte la segona etapa vital del Gabi a la roca es esplèndida i fructuosa i un plaer pels amics compartir la seva progessió meteórica. Ara toca 6b ¿o que et pensaves?

Álbumes web de Picasa - Enric

Álbumes web de Picasa - Enric

Álbumes web de Picasa - Enric - Lo tio gos-Gorro

Álbumes web de Picasa - Enric - Lo tio gos-Gorro

PICASA

Hola nois,

Ja sé com funciona el tema del Picasa. Ara només necessito l'adressa de correu l'electrònic de cadascun de vosaltres per convidar-vos a una sessió de fotos. Es penjen facilment i hi ha més d'una giga per fotos. Tinc l'adressa d'en Bernat, Andreu i Agustí, em falten Gabi i Enric. Me les podeu passar?

Salut

Enric

Foticos de lo del Gos...

Hola nois. A l'espera d'averiguar com funciona lo del picasa, penjo unes fotos d'ahir pq serveixin d'aperitiu.

Vaig mirar les ressenyes i vem fer les tres primeres tirades de la via El Rondinaire i les dues ultimes de Lo tio Gos. El Rondinaire acava quan es troba amb Lo tio gos.

En Gabi fent una reunió d'un parabolt i un marlet. Mira que hi havien reunions!!! Dons ens va donar per fer-les a on ens rotava...

En bigu disfrutant del paissatge en una de les reunions.

FOTO DEL GORRO

TRENTA ANYS MÉS TARD HE TORNAT AL GORRO

Fa mès de trenta anys, en la meva primera i curta etàpa "d'escagador" , vaig fer la "Badalona" del gorro, amb bota rìgida i rocciatore. Avui amb "ninjas" i cintes exprès, fent cordada amb en "Bigu" i l'Enric Mullor, hem fet la via "El Rondinaire"; de tants parabols ens hem perdut. En "Berni" i l'Andreu han fet la "Joan Marc". S'han atipat d'esperar-nos al cim, els amb trobat com dos pebrots del solet que ha fet. Dia rodó i esplendid. Espero que aquesta segona etapa duri fins que el cos em digui prou; nomès per els companys que tinc ara, s'ho val.

Avui a corasooooooooon , corasoooooooooooon

No són massa bones , però aquí el teniu. Li han possat uns parabolts al genoll, i no li han tret aquell somriure burleta de sempre. Aquí en teniu les primeres imatges.Supercadona i res més.

La Il·lusió

Hola nois,

Crec que una persona que no té il·lusió per alguna cosa està perdut/a. Si passo balanç al temps transcorregut, sempre he tingut alguna il·lusió o varies simultaneament: Les competicions en bicicleta, els triathlons, .... Sempre envoltat de gent que amb el temps s'ha convertit en la meva familia. L'any 1991 el meu amic, company de fatigues i germà de sang, en Jordi Farrés em va dur a escalar per primer cop. Desde llavors han passat uns quants anys, però la il·lusió que tinc actualment no la havia tingut mai. Hem fet un grupet, que sortim amb regularitat, que ens avenim força i que ajuda a potenciar aquesta il·lusió.

Nens, tinc molta trempera que vull aprofitar, abans de que em faci falta el viagra. A on anem el cap de setmana?

EL MESTRE A PEU DE VIA

Avui anem a veure al mestre Cardona al hospital. Li han fet un tunning al genoll. Ha participat una escaladora a l'intervenció : la Raquel. Pel que sembla els metges no s'han equivocat de cama...jajajajajajaja

El mestres estarà un temps en "la via morta" o millor dit "a peu de via". Bé!, escalarem per éll. Que et milloris mestre !!!!!

La esència de la muntanya en estat pur

La pujada, l'esforç, la motxilla, l'aire pur, encara és de nit, el cor batega, els pensaments passen, el camí puja, sempre puja, el frontal ens il.lumina. Em venen els records de la dinastia Soto : en Bernat, en Vicens, en Bigu, en Carlitxa...uy uy uy


Queden molts 3.000 per fer, molts 4.000 per conquerir, molts dimarts i dimecres al rocòdrom del CMSC. Però això és la forma, el fons és l'amistat, el compromís, el recolzament, la corda, els sopars al Solvay... Un agraïment pels mestres que tant m'heu ensenyat...Sempre s'apren de gent que en val la pena !!! Sens dubte el destí depara els millors moments pels cors generossos, pel meu amic Bernat. Salut !

El crack del Muntanyenc de Sant Cugat

Rei de la bici, príncep de la roca, amic dels amics, pare entregat, marit modelic... : NO MENGIS MÉS LLENTIES !!!!!

Sol solet , vine'm a veureeeee....

Ha estat un dia raro, raro ,raro. Per comencar hem arribat a peu de via pel torrent, a lo Torrente. Encigalada de principiant??. El primer llarg , jo. M'he trobat bé, motivat , trilirí i p'arriba. Molt sobadet , per cert. El segon llarg l'Andreu. Per més que li he preguntat , m'ha dit que res , que ell , i que p'arriba. . Trilirí que te vi en algun moment , peró bé.Doncs res , la fet ell. El tercer l'Enric (Mullor) . Al seu ritme , però precís, sense despentinar-se gaire ( de fet no pot...). El quart llarg jo. Mira , mira , per aquí , jodeeer, quin pas més tontet..., o jo que em lio.... Res,reunió ,i vamos. El darrer l'ha tornat a fer l'Enric , per la sortida en artificial. Jo també , l'Andreu ,no. Al tio li feia mandra columpiar-se de les escalerillas , que diu ell...

Els tres rappels , sobretot el primer volat xoricillo. Els altres dos sense complicacions. El darrer és de dos espits amb cadena i maillon. Caldria un plan renove, parabolts mínim,... no sé. De baixada , despistadets, hem acavat en un cagadero per fer un , izquierda ras , on el plano deia dreta...Cap incident remarcable, no trepitjat cap boooooooooooooooooooooomba.Cotxe i cap a casa. Feia més de quatre anys que no feia aquesta via. La recordava diferent, més difícil , menys llimada, però no en feu cas . Avui ,teniem el dia una mica tonto.

SOL SOLET

Penjava com un xoris. El pati era, si més no, impressionant de debò. El desplom de l'última tirada d'artificial empenyia la corda cap el buit, augmentant si cap la sensaciò : "¿hay alguien maaaaaaaaaas?". El segon i tercer rapel eren concorreguts dons hi havia cordades que pujaven per la nostra via i per la via del costat, que te nom d'italià catxondo...

El dia era anticiclònic i ha fet honor al nom de la via. Els compis, com és norma, al màxim nivell. Fins la propera escalada....!!!!!!!!

VOLAAAAAAAAARE

Ahir al rocòdrom va ser un dia de vols. Va volar força gent. I un que jo se 2 cops : Compta !!!. Pot ser era el temps que feia, humit, potser l’aglomeració que hi havia...El tema és, a la roca, “no volar por haber volado”. Ens va visitar el mestre Cardona i el seu mega - talabar galàctic i l’Enric Mullor amb el seu xurumbel ¿hi haurà un de nou? : matins.si ; matins.no Cal dir que el mestre Soto estava pletóric i que vàrem fer plans pel dissabte : anirem a fer el Sol Solet

Senyores i senyors ...., con tots vosaltres... el Mestre Bassas

Si, ha costat, però crec que ha valgut la pena. Ahir l'Enric i jo vam desmbalar la màquina, l'impressora,....(el punyetero té güi-fil del neighbourgh!!!, open a tope!!) . Ja té adreça , ja te güeps a favoritos , de climbeo, com no. I el que faltava , ja el tenim entre tots nosaltres...

Al ataaaaaaaaaaaque!!

PANXA DEL BISBE

Avui hem anat a fer la Panxa del Bisbe. Un gorro emblemàtic de Sant Benet. La via escollida ha estat per davant. La primera tirada és molt selectiva i el fred i el vent han augmentat el grau de la via. El grau que li posem es V+, tot i que hi ha resenyes que li donen un grau menys.







La primera tirada en Marc (casco blanc i rastes) ha fet de primer i en Bernat i jo emfet de segon : “les mandarines mecàniques !!!”. Dona gust veure pujar al fill d’en “Bigu” amb qui sortosament vaig tenir el plaer d’escalar fen la via GEDE del Gorro Frigi el passat Juny. En Marc escala amb una meticulositat germànica : ordre i mètode...

Un cop fet cim, al fons darrera del mestre Soto podem veure el cavall Bernat.

El vent ens ha fet patir de valent, sobre tot al Marc que anava poc abrigat. El sol ens ha acompanyat i hem gaudit del rapel de baixada d'uns 40 m, amb un desplom molt maco. Si senyor !!!

Fins la propera

Puigarnau-Espunyes

Les espectatives de bon temps es van complir, però la temperetura era baixa. Així dons L'Enric Bassas i jo ens vem decidir a anar al Tossal de Mullpans-Roca del Corb. Vem escollir aquesta zona per l'orientació sud i la via: Puigarnau-Espunyes per que va per un diedre arrasarat del vent. Ho vem encertar, ens va sortir una matinal perfecte. La via era com la recordava, dificil però molt ven assegurada. Vaig xanar de valent. Em vaig plantar a peu de via amb la idea de passar de primer en la primera tirada. Llavors al arribar l'Enric em va dir: Que, passas tu? M'ho imaginava i li vaig posar morro. L'altre vegada no vaig passar. Ahir em va anar de conya. L'arrencada és fina, però amb l'ajut d'un estrep i dubtant un pel, vaig poder fer el pas. La segona, que per a mi és la més dificil, la va fer l'Enric. És surt d'estreps per superar un extraplom, però el més dificil és la sortida en lliure, molt fina. Marca V+, però amb l'Enric vem arribar a la conclusió de que és 6a com a mínim. La tercera la vaig tornar a fer jo. La vaig patir de valent, però a la vegada vaig disfrutar com un enano. Practicament tota és artificial, excepte una repisa un tres metres despres de la reunió i apromadament cinc metres abans d'entrar a la reunió. La quarta la va tornar a fer l'Enric, un empotrament d'alló més maco. En resum, ha estat el primer com que he escalat amb l'Enric de tú a tú i m'he sentit molt bé. Surto amb la moral pels núvol, però no puc baixar la guardia, que pot sorgir una lliçó d'humilitat en qualsevol moment.
A per la propora.

SPIDERGABI

Sí, sí...tal com sona ! En Gabi avui ha fet 6a al rocòdrom del CMSC : l'aresta brucs per blaves !!!

Dimarts passat ja se'l veia com una moto...fent tirades de V de primer... I "lo que te rondaré morena"...

El mestre Soto es mereix premis com aquest. I tant que sí. Bé, ara ja podem anar preparant l'escalada del cap de setmana i a ben segur que el Gabi farà de primer. Em sembla que hi haurà cordades dissabte i diumenge. Ahhhhh i divendres sopar al Solvaaaaaaaaaaaaaay !!

Nomes falta en mestre Bassas

No sé com ho veieu, però hem de fer blogaire a l'amic Bassas. Ja el tenim informatitzat i amb una empenteta segúr que l'animem a penjar els seus escrits. No solament disfrutarà ell, sinò que nosaltres aprendrem dels mateixos. Ep, tot això si ell en té ganes, evidentment.

Apa, salut i fins dissabte, que ja tarda. Per cert, en Bassas també ve. Tu com ho tens, Berni?

Altes , altes , altes...

Nois he donat d'alta a en Gabi, per més detalls, fora interessant que el finstro de folleret major es poses en contacte via mail am mí. Salut i moltes escalades.

VEIG UN NOU COL·LABORADOR

Hola nois,

Aprofito per donar la benvinguda al nou company, amic i col·laborador Agustí Cardona. Tiu, a veure si podem escalar plegats aviat, o sigui, el proper cap de setmana...

Parlem d'escalar?..., som-hi.

Molta penya al bar, poca per anar a escalar. El dia pinta gris i ventat .Nosaltres som cinc, així que caldrà fer dues cordades. L'Enric i l'Andreu faran l'Aresta Brucs del Gep Llarg, es passejaran per la Boturuda i finalment faran l'Aresta Brucs de l'Agulla del Capdemunt. L'Agustí , la Raquel i jo, la Cardona del Gep Llarg, l'Aresta Brucs de l'Agulla del Capdemunt, i de regal ens vam enfilar a la Boturuda per una via que probablement vam obrir.

Les meves sensacions van ser variades. Des de l'alegria, tant com per ballar jotes , la tensió al segon llarg de l'Agulla del Capdemunt, o bé la màxima concentració a la Boturuda. Feia molt fred , així que alguns , més que d'altres ,ens vam veure afectats pel vent gelat. Com ja comença a ser habitual, a més de les cabres, també hi ha algún cabrón que s'emporta les xapes d'alguna reunió. Per sort mai passa res.

Vaig estar molt content quan ens vam enfilar a la Boturuda per un lloc , sembla, diria a priori, encara que , lògicament , mai se sap,...era verge. Pas de bloc, dos friends i un keblar a un romaní. Sortida desplomadeta per un terreny un pel descompost, però amb bona presa. No se'm va disparar el coco, bé. Tot plegat era per recuperar dos mosquetons i una baga de l'Enric Bassas. Ho van deixar per poder desfer l'aresta. Volia recuperar-ho , però ja ho vam fer l'Agustí i jo. Per si algú reclama res , vam decidir possar-li el nom de SC, que tan podria ser sense complexes, com Soto-Cardona. De fet voliem recuperar el material i ja està. Vaig tornar a sentir per uns breus instants coses que no sentia des de que acompanyava al pare i a en Josep Barberà , quan l'Operació Montserrat..., quines coses.

El meu amic Andreu...

Aquest és el meu amic Andreu. Ara , ja no només puja muntanyes , ara també les escala. S'ha tornat un fanàtic, però segueix sent moderat i dialogant. Té un tarannà tranquil, a cops sembla que no hi sigui, però de sobte te la deixa anar. Res del que diu no és gratuit, tot està meditat. Escolta els consells, i raona les coses. És traçut a l'hora d'enfilar-se, però mai perd el seny. És honest i franc. Quan les coses el superen , desisteix sense recança. Sap que l'escalada es conreua. Sap que aquestes coses porten el seu temps. Té la virtud del que sap escoltar sense donar respostes que no es demanen. Per aquest motiu és un bon company. Per aquest motiu parlo ,... del meu amic Andreu.

L'escalador bicèfal...,una nova espècie

L'escalador bicèfal és una nova espècie , que ,juntament amb les cabres monteses corre per Montserrat. Es tracta d'un especímen, evolucionat d'una simbiosi metamòrfico-fenotípica-estructural, que sàviament ,adaptativament parlant ha esdevingut un èsser viu més del bioma montserratí. Podríem dir , cal destacar , però , que només es fa notar la seva presencia quan les seves tasques li , lo , la li ho permeten. Com a mostra , una fotografia, captada aquest matí , d'aquest rar , inusual , gens comú i extrany especímen. Pel que sembla el seu níxol està estretament en competència amb "El Lirón Careto (rata sajarda)" i "La Txova Piquigualda (corb de bec groc)".

MESTRE CARDONA (via Carles; Gorro Frigi)

Mestre de mestres, home intuitiu, experimentat, savi de la vida, ponderat, amb aquella inteligencia natural que donen les vivències ben assimilades. Tantes i tantes vies obertes, tants i tants berberetxos per alinyar...

PEU DE VIA

Érem al restaurant : la Raquel (nasia pa escalar!!!) els mestres Cardona, Bassas, Soto i el menda lirenda. Anàvem pels postres. Ens agrada escalar i moltes altres coses... Hem acordat formar un Grup Autònom de Reequipament. Ara escalar serà més segur : i qui no vulgui, que no xapi, que no es obligat. Sense preguntar-ho hem apuntat al E. Mullor i al Gabi. Hi ha molta via per davant i molt parabolts per posar : perquè volem gaudir molts anys dels companys i de la via...i dels famosos "berberetxos" del mestre Cardona.

Estona abans el "pensament de ketxup" i el seu ferm patró ens havien portat amb encert a la zona d'Agulles, tots cinc. El temps no ens ha acompanyat del tot, però s'ha de dir que la cordada ha fet la resta per aconseguir un dia esplèndit, rodó. Hem grimpat, hem rigut...ja tinc mono de tornar-hi !!!!

I algú que no s'ho mereix ha rebut uns pedals (i ja son dos...). I ara toca pedalar...És un plaer
apendre de mestres tant ferms i tant generosos !!!!

Em deixava aquesta...

En Gabi a la reunió de l'Agulla del Cap de Munt.

Inmillorable acomiadament del 2007 - fotos

En Gabi al cim del Jep Llarg
En Gabi al Cim de l'Agulla del Cap de Munt
En Gabi fent de Primer

Inmillorable acomiadament del 2007

L'últim dia del 2007 va ser com m'agradaría que fossin molts del 2008. Vem anar en Gabi Cerdà i jo a agulles disposats a improvisar alguna ascensió. Com marquen els cànons d'en mestre Cardona, vem parar a esmortzar al bar i tot seguit cap a munt. La meva idea era enfilar-nos a la Portella petita per escalfar i treure'm el mal fario d'haver-hi pujat 13 cops. Després anar a alguna altre banda. Així dons ens vem anfilar per la normal de la portella petita. Un cop havent baixat en Gabi em va sorprendre dient-me: Ara la vull repetir però fent-la de primer. "Ole tus buevos, xaval". Ara ja hi he pujat 15 cops. Li vaig proposar a en Gabi d'anar a l'Agulla del cap de Munt i li va semblar perfecte. Però vaig pensar que en lloc de pujar per la corda, ho podriem fer pel Jep Llarg i així coneixería una altre via de l'Agustí. Era un lloc perfecte perque tornés a escalar de primer i comences a deixar-se anar. Vaig fer la primera tirada i en Gabi la segona. Un cop a dalt vem desgrimpar per l'altre costat i ens vem plantar al peu de l'Agulla del cap de munt per enfilar-nos per l'Aresta Brucs. Va ser una matinal perfecte, per la companyia, encara que vem trobar a faltar a la resta dels companys, per la climatología i per les ascensions que ens van sortir.